L’escola en temps de coronavirus

Vull començar amb una reflexió que molts ens hem fet aquests dies, tants anys dedicada a l’educació d’infants i adolescents i mai m’hagués pogut imaginar, ni remotament, que viuria el que ens ha tocat viure. Certament, el món s’ha aturat per a tothom, però quan el motor d’aquest món es torna a posar en funcionament, potser hem perdut alguna cosa pel camí. L’educació no s’ha aturat, ha avançat de manera diferent però, tancats des de casa, hem continuat educant perquè tot i les dificultats, no ens podem permetre perdre ningú pel camí.

El Covid-19 ens ha sacsejat les estructures de tot el nostre entorn i els que ens dediquem a l’educació hem hagut de veure com els centres es tancaven, les criatures es quedaven a casa i els qui tenien més sort, disposaven d’espai i mitjans per seguir en contacte amb mestres i companyes de l’escola. Què passa però amb qui no ha tingut aquesta oportunitat i ha hagut de passar aquests mesos sense poder compartir els pensaments, les angoixes o fins i tot, alguna riallada amb qui feia només uns dies ho compartia tot? La tornada a l’escola ara, al mes de juny, a punt d’acabar el curs, intenta oferir a qui més ho necessita, aquest espai de retrobada perquè la vida continua malgrat tot i l’escola sempre és i serà la nostra casa on, a part d’aprendre matemàtiques, llengües o medi, també ens ajuda a despertar i canalitzar les emocions i els sentiments. L’escola és molt més del que sembla, i ara ha obert les portes per acollir a qui ho necessita.

Hem d’agrair al col·lectiu de mestres que ha treballat, des de la distància, per estar al costat de l’alumnat en moments tan complicats. L’educació en temps de coronavirus no s’ha aturat. M’atreveixo a afirmar que ha estat un aprenentatge vital que no podríem trobar dins d’una aula.  

Quan arribi el setembre però, hem d’estar preparats per retrobar-nos tots i totes amb una escola que s’haurà adaptat a les noves exigències i a cada territori, s’haurà gestionat conjuntament amb alcaldes i alcaldesses, regidors i regidores l’adaptació dels nous requeriments que tindran els centres. Hem d’estar preparats per la nova situació i aquesta és la feina que estem fent colze a colze el Departament d’Educació i les Institucions municipals.

Quan des de l’Alt Penedès i el Garraf parlem del nostre territori des d’una mirada educativa, ens trobem una mica perduts perquè no ens sentim ben ubicats. Depenem dels Serveis Territorials de Barcelona Comarques, però no formem part de l’Àrea Metropolitana com és el cas de la resta de ciutats d’aquest mateix Servei educatiu. La gent del Garraf un cop travessem els túnels, som a casa, deixem les grans ciutats per entrar en una comarca petita però amb caràcter propi on hi podem trobar poblacions molt diverses que es complementen entre sí. Res a veure amb les grans ciutats de l’entorn de la capital. El mateix passa amb El Penedès, on hi predominen nuclis de població petits i dispersos amb predomini de les zones rurals. Tot plegat queda ben lluny de les necessitats de les grans urbs metropolitanes. Des del Departament d’Educació, conscients d’aquesta realitat, estem treballant per fer un apropament a les necessitats de cadascun d’aquests territoris per això és tan important la col·laboració entre institucions perquè qui més coneix les necessitats de la ciutadania és qui hi viu i hi conviu.

El proper curs, a hores d’ara ja és un gran repte per a tots aquells que treballem des del Departament d’Educació. Sabem que no ens podem permetre errades en l’organització d’aquest curs tan especial i ple d’incerteses. Sabem que no ens podem deixar ningú enrere, per això, la voluntat de col·laboració amb el territori és una prioritat.

Pilar Contreras i Llanas
Directora general de centres concertats i centres privats