Dia Internacional del Parlamentarisme

El 30 de juny celebrem el Dia Internacional del Parlamentarisme. Aquest fenomen de celebrar dies internacionals ens donen l'oportunitat de sensibilitzar a la ciutadania sobre temes o qüestions d'interès per tota la societat. Ara toca als Parlaments, institucions cabdals i pilars de qualsevol democràcia. El Parlament representa la veu del poble i en les seves cambres, ja sigui una o dues, es decideixen el futur de milions de persones. Es regula la convivència aprovant lleis, es decideix sobre les polítiques que ens han de regir i es fiscalitza al Govern en la seva feina diària. La feina dels parlamentaris consisteix en vetllar perquè es facin lleis per beneficiar a tots i a totes, i molt especialment a aquells més vulnerables.

La data del 30 de juny ve donada per ser el mateix dia que es va crear la Unió Inter parlamentària (UIP), l'organització mundial dels parlaments nacionals. La UIP va ser fundada fa més de 130 anys, concretament el 30 de juny de 1889 per un nombre de parlamentaris com a primera organització política multilateral del món, amb l'objectiu de fomentar la cooperació i el diàleg entre totes les nacions. L'Assemblea General de Nacions Unides, en la resolució A/RES/72/278 de maig de 2018, reconeix la funció i la responsabilitat dels parlaments nacionals, així com a assegurar una major transparència i a un continu retiment de comptes tant a escala nacional com mundial.

Però tot i ser la veu del pobre, coneix realment la ciutadania el que es fa al Parlament? Té coneixement, en el seu territori, de qui són els diputats i les diputades de les diferents demarcacions? És força probable que la resposta sigui que no, a casa nostra, el Parlament de Catalunya és força desconegut i encara més quina és la feina que s'hi fa.

El Parlament de Catalunya està integrat per 135 diputats i diputades, elegits per sufragi universal, igual, directe i secret pels ciutadans majors de 18 anys. Les llistes són tancades, és a dir, es vota la llista d'un partit o coalició, no d'un candidat específic i el sistema d'escrutini és proporcional. Així doncs, els 135 diputats i diputades que resulten després d'unes eleccions són escollits per les 4 circumscripcions electorals, o sigui les 4 províncies.

Pel bon funcionament del Parlament aquest s'organitza en òrgans, que són uns grups determinats de diputats i diputades amb unes atribucions i unes funcions específiques. Així els òrgans del Parlament són la Presidència i Mesa, la Junta de Portaveus, les comissions, el Ple i la Diputació Permanent. Tots aquests òrgans funcionen a través del reglament del Parlament que és la norma que estableix el funcionament en els diferents àmbits. Segurament el més conegut són les sessions de Ple perquè és quan els mitjans de comunicació graven les diferents sessions, però el cert és que la sessió plenària només és una part de tota la feina parlamentària. Abans del Ple, els diputats i les diputades ja han treballat en les diferents comissions, en les propostes que s'hauran de debatre i que finalment s'aprovaran o no en el Ple. La majoria de feina parlamentària no es veu perquè de fet el que succeeix en els Plens és el resultat de tota la feina feta prèviament. Per tant cal molt diàleg entre tots els parlamentaris siguin del partit polític que siguin, calen molts acords i molt de treball de consens per tirar endavant les polítiques que siguin en benefici de la comunitat.

Bàsicament les funcions del Parlament de Catalunya les podem dividir en les següents: la legislativa, la pressupostària, la de creació, control i impuls de l'acció política i de govern, i l'electiva. Així doncs, són funcions transcendentals per la ciutadania i que de ben segur els hi afectarà d'una manera o altra en la seva vida diària. Les lleis que s'aproven, els pressupostos com a eina més important d'un Govern i de fet les polítiques que farà aquest mateix Govern el qual sorgeix de la persona que els parlamentaris escullen com a President o Presidenta de la Generalitat.

Per tant, una institució que és cabdal en les nostres vides hauria de ser molt més coneguda per qualsevol de nosaltres. El que es fa al Parlament afecta, no només al nostre futur sinó que també al dia a dia de la nostra societat, a la família, a la feina, al nostre municipi, en definitiva a tot allò que ens envolta.

Cal fer del Parlament una institució transparent i més propera a la ciutadania. Alhora, cal explicar la feina que fan els parlamentaris i com podem ajudar a totes aquelles persones perquè se sentin realment representades en la institució. Segurament falta fer més pedagogia i més reconeixement que el Parlament de Catalunya és una institució cabdal per la democràcia del nostre país.

Aurora Carbonell i Abella
Alcaldessa de Sitges i Diputada al Parlament de Catalunya