Mor un pollet de corriol camanegre a la platja de Ribes Roges per culpa d’un desaprensiu

Ara ja fa més de 3 mesos, el 3 de maig concretament, arrencava amb l’inici de la fase 2 de la desescalada l’obertura de les platges a Vilanova. En aquest context i aprofitant l’existència de la Xarxa Ciutadana de Suport creada per l’ajuntament amb motiu de la crisi de la Covid19, des del departament de medi ambient del consistori i a iniciativa de l’entitat APMA (Agrupació per a la protecció del medi ambient) i l’Associació veinal de Ribes Roges, se’ns convida a les persones i entitats que ja formàvem part de la xarxa a participar en un grup de voluntariat que, mentre durés l’estat d’alarma, faria tasques informatives a la platja, explicant in situ la presència de l’espècie nidificant i demanant a la gent que si us plau no hi entri amb gossos i que respecti els tancats provisionals instal·lats a correcuita a la platja per part de personal de l’ajuntament.

El motiu: la presència a Ribes roges (posteriorment també a la platja del far) de diversos nius i pollets d’una espècie protegida, el corriol camanegre (Charadrius alexandrinus), un petit ocell limícola d’uns 15 cm de llarg, que nidifica al nostre litoral des de fa temps, i  concretament a Vilanova des del 2014. És una espècie que en certes àrees ha perdut fins al 70% del seu hàbitat, segons SEO Birdlife.
Una vintena llarga de voluntàries, coordinades per personal de l’ajuntament, fem torns a les platges durant un mes i mig, de 8 del matí a 9 del vespre, informant a la gent que hi baixa amb gossos de la prohibició vigent i de la presència dels ocells, amb respostes majoritàriament d’interès i comprensió, però també en ocasions de menyspreu i fins i tot amb insults, temps durant el qual comencem a percebre greus deficiències i manca de recursos en el dispositiu desplegat per l’ajuntament per protegir l’espècie nidificant, obligació i responsabilitat de les administracions segons la legislació vigent.

Falta senyalització, els tancats estan fets amb cintes de plàstic que es trenquen contínuament, vehicles municipals i de serveis travessen la platja sense miraments i a tota velocitat davant la mirada atònita de les voluntàries. Algunes d’elles pleguen davant de la sensació de deixadesa i la incongruència de tot plegat.

Son continus els missatges adreçats per les voluntàries al personal tècnic de l’ajuntament i a la policia local, demanant reforçar senyalització i tancats, presència policial a les platges i una major coordinació entre els diversos departaments que trepitgen la platja entre d’altres, sense gaire èxit ni resultats. Des del departament de medi ambient ens diuen que no disposen ni de pals ni de cordes per reforçar els tancats, i som nosaltres mateixes les que amb cinta de plàstic anem reparant els tancats en els punts on es trenquen.

A títol anecdòtic, unes voluntàries del grup, fent tasques informatives a la platja llarga, detecten la nidificació d’una altra espècie protegida, el corriol petit (Charadrius dubius), dins de la zona tancada amb cordes de la platja. Aquest fet es produeix el 16 de maig, s’avisa immediatament a ajuntament i agents rurals, i es demana reforçar el tancat per protegir el niu, ja que en molts trams hi falta corda i la gent hi passa creient que és un camí, amb el risc de trepitjar niu o pollets. Nosaltres hi posem canyes per dificultar el pas, i se’ns diu des de l’ajuntament que es reforçarà el tancat. Un mes després allà seguien les nostres canyes, i el tancat igual a com ens l’havíem trobat nosaltres, a excepció d’una cinta de plàstic que hi havia posat l’agent rural que havia vingut a corroborar la nidificació.

Arriba el 18 de juny, s’aixeca l’estat d’alarma i l’ajuntament, adduint raons legals que no discutim, dissol precipitadament la xarxa de voluntàries i insta a les entitats que hi participem aportant voluntàries, APMA, la Foixarda Vilanovina i l’Associació veïnal de Ribes Roges, a assumir la continuïtat de la xarxa, cosa que fem en temps rècord assumint la formació i coordinació de les voluntàries.

Amb la massificació de les platges, veiem que cal posar-hi recursos de manera urgent per protegir ous i pollets, que continuen baixant gossos a la platja i que cada cop més gent entra als tancats i els posa en perill. Fins que aquest dissabte 4 de juliol la situació esclata: un desaprensiu captura almenys quatre pollets a la desembocadura del torrent i almenys un d’ells mor. I diem almenys per què son els agents rurals i la policia local els que identifiquen i denuncien a l’individu, gràcies a una família que presencia els fets i els truca, però ningú té clar quants pollets hi ha a la platja.

Convé recordar que l'incident està tipificat com a delicte segons el que estableix l'article 334 del Codi Penal, castigat amb la pena de presó de sis mesos a dos anys o multa de vuit a vint-i-quatre mesos, per aquell que caci, pesqui, adquireixi, posseeixi o destrueixi espècies protegides de fauna silvestre, o realitzi activitats que impedeixin o dificultin la seva reproducció o migració. La mateixa pena s'imposarà a qui, contravenint les lleis o altres disposicions de caràcter general, destrueixi o alteri greument el seu hàbitat. També l'Ajuntament i la resta d’administracions, amb la seva inoperància, estan incomplint lleis de protecció i conservació d’espècies protegides.

Nosaltres mica en mica hem anat duent a terme tasques de control i recompte d’individus, sense tenir gaires coneixements ni formació al respecte, i la nostra sorpresa és majúscula quan ens assabentem que ningú porta un control ni un seguiment sistemàtic de la presència de l’espècie a la platja. De fet la policia ens demana que nosaltres redactem un informe explicant quant pollets hi havia a la platja abans del desafortunat incident, per poder saber quants han desaparegut.

Doncs n’hi havia almenys 14, potser algun més: nascuts de 5 parelles nidificants. Una al tancat petit davant de la Pasifae, a on no hi ha hagut manera de precintar la xarxa de volei que hi ha a pocs metres i a on la gent, inconscient del dany que pot causar una pilota desviada, hi juga cada dia. Son múltiples les vegades en què hem demanat si us plau precintar temporalment la xarxa, però ningú ens fa cas. I les altres quatre parelles nidificants de corriols repartides entre els dos grans tancats provisionals que hi ha més al nord, abans de la desembocadura del torrent.

Ara en tenim 13, almenys segons el recompte fet dos dies després. Efectivament sembla que un ha mort en l’incident.

Encara que sigui difícil de creure, cal explicar que en el moment dels fets, els agents rurals ens demanen si us plau si les voluntàries podem aportar pals i cordes per delimitar millor la zona de la desembocadura del torrent, a on s’alimenten els pollets i a on s’ha produït el malaurat incident, ja que no en disposen. Sort d’una voluntària que disposa d’una bona quantitat de pals i canyes a casa. Ningú del departament de medi ambient de l’ajuntament treu el cap per la platja.

I què farem ara? Prendrem alguna mesura? Tenim algun interès a preservar la biodiversitat que ens envolta?

Tal i com expliquem en una carta que hem adreçat a l’alcaldessa i a la regidora de medi ambient, signada per més de 250 persones, som conscients de la dificultat de compatibilitzar usos a les platges, i de la importància que tenen els recreatius per al teixit socioeconòmic de la nostra vila, però creiem fermament que cal fer passes endavant cap a un model de ciutat a on la convivència entre nosaltres com a espècie i la resta de fauna i flora sigui possible. Al cap i a la fi no som més que una baula més en la fràgil cadena de la biodiversitat.

Cal actuar, i cal fer-ho ja. De manera urgent, amb pals, cordes, cartelleria informativa. Amb personal contractat que faci tasques informatives a la platja des del primer moment en què es detecta la nidificació. No demanem una gran inversió, creiem que la recuperarem amb escreix, que podem fer del corriol i de la biodiversitat emblemes i orgull del nostre municipi. Ens ha alegrat enormement veure com un establiment turístic molt proper a la platja ja l’ha agafat com emblema, i convidem a d’altres a fer-ho també, potser amb la gavina corsa (Larus audouinii), també present a les nostres platges i una de les més escases del planeta. Fins i tot si li fem lloc la tortuga babaua (Caretta caretta) potser s’hi instal·la. Enguany ja hi ha tret el cap.

Ens diuen els experts que al nostre municipi s’han pogut detectar més de 200 espècies d’aus, la meitat aproximadament de totes les que es poden veure a Catalunya, i que més de 100 s’han vist a l’espai de la desembocadura del Torrent de Sant Joan i a l’espai protegit de Ribes roges. Una biodiversitat enorme.

La crisi provocada per la Covid19, la crisi climàtica, l’escalfament global, la contaminació atmosfèrica, l’acidificació, escalfament i contaminació per plàstics del mar, els fenòmens meteorològics extrems, la pèrdua de biodiversitat i un llarg etcètera d’esdeveniments que estan trencant l’equilibri als ecosistemes en què vivim, a conseqüència de la nostra activitat en ells, ens avisen que cal prendre amb caràcter urgent mesures per protegir-los i preservar-los.

Arribarem a temps?
 

Xarxa de voluntàries mediambientals
de protecció del corriol camanegre