Retallades sanitàries i el foc de Prometeu

Ens roben. Ho fan els que s'imaginen a si mateixos com a déus quan arriben al poder després d'unes eleccions. Potser creuen que al ser escollits perden la seva qualitat d’humà i prenen les decisions més de cara als lobbies o a les empreses que els patrocinen, que a qui els ha donat l’oportunitat. I llavors protestem i ens veuen com Prometeu quan va afavorir al poble enganyant a Zeus amb la pila de carn i no la de greix, en aquell sacrifici. I no parlo de diners.

Des de fa ja uns anys la sanitat és un eix central de la nostra política. La crisi sanitària de la Covid-19 ha evidenciat que el sistema sanitari és primordial per al nostre dia a dia. No només això, sinó que està format per professionals de cap a peus que deixen de banda la salut i la família en favor de la resta de la població. Això no era cap secret, però hi havia gent que portava una bena als ulls i no ho veia, o preferia no fer-ho.

Ja n'hi ha prou que juguin amb un tema tan seriós com són les nostres vides. S'acostuma a parlar de la sanitat com un sistema que no funciona, amb llargues llistes d'espera i cues a l'hora de la nostra visita. No es mira mai més enllà per indicar al culpable corresponent i poca gent veu que qui t'atén a la consulta ho està fent en unes condicions precàries.

Els principals culpables d'aquesta situació van ser els mateixos que volien una sanitat de copagament l'any 2012, excusant-se amb l'argument que s'abusava del sistema i que la mala pràctica que en fèiem els portava, sense remei, a prendre aquella decisió. Tampoc hem d’oblidar quan el govern de Catalunya va voler quedar bé amb Europa, en especial amb Alemanya, i va començar amb les famoses retallades. En lloc de salvar a les persones, van decidir salvar a bancs o empreses. Així ens va anar.

El mite diu que Prometeu va tornar al poble el foc que els déus havien tret a la humanitat com a càstig per preocupar-se més de la seva supervivència que de les divinitats. Que un dels nostres focs com és la sanitat publica, no ens sigui arrabassat. Defensem-la. Siguem com Prometeu i no deixem que els que es consideren déus ens sotmetin.

Que no ens robin la vida!

Néstor Martínez
Militant de la CUP de Vilafranca del Penedès