El COVID19 impulsa les Vegueries

Si hi havia algun dubte sobre la necessitat d’implantar a Catalunya la divisió en 8 Àmbits o Vegueries, crec que la Pandèmia l’ha esvaït. A mesura que ha anat evolucionant l’afectació del virus ha anat quedant clar que el país està format actualment per 8 realitats ben marcades; així la Vegueria de les Terres de Lleida no té res a veure amb la de l’Alt Pirineu i Aran, ni per la densitat de població ni per les condicions de l’economia productiva, fins al punt que el sector hoteler de l’Alt Pirineu i Aran ha tingut de demanar que no se’ls confongui amb la de Ponent (Lleida); però la Diputació de Lleida, amb una burocràcia defensora de la divisió “provincial”, igual que les altres 3, ha continuat fent anuncis a tota pàgina confonent els 2 Àmbits i creant més confusió. O la Vegueria Penedès, que no està desplegada sobre el territori i 2 comarques de la qual (Alt Penedès i Garraf) van anar junt amb  l’Àmbit Metropolità o per lliure segons les pressions del moment durant la desescalada del Covid19. Dos exemples en els que es veu clar que cal organitzar el país en 8 Àmbits o Vegueries ja no només per que així ho va aprovar el Parlament, sinó per que la realitat s’imposa i fa palès que allò que va decidir el Parlament és una necessitat. Sembla que el Camp de Tarragona i les Terres de l’Ebre, o les Comarques Gironines i les Comarques Centrals són una realitat que ha anat quallant, tot i que encara amb contradiccions, ja que cal posar al seu lloc el Baix Penedès i la zona de l’Anoia que va optar pel Penedès.

Aquesta realitat s’acabarà imposant i aquests dies hem vist com 5 grups del Parlament de Catalunya (JxC, ERC, PSC, ECP i CUP), que formen una àmplia majoria, ho han tornat a plantejar, el Vicepresident del Govern ho posa per escrit com a objectiu i el President es compromet davant l’entitat Pro Vegueria Penedès.

Estic convençut que aquesta vegada el desplegament del Govern en 8 Àmbits o Vegueries va de debò, entre altres coses per que no es pot tancar els ulls a la realitat ni fer més el ridícul, que com deia el President Tarradelles, és l’única cosa que no s’hauria de fer en política.