La culerada

Que hi ha crisi a Can Barça ho veu fins i tot un cec. Després de passar un any “en blanc” -pel que fa a títols- el més senzill seria carregar els neulers a lloms d’uns jugadors molt divinitzats. S’han amanerat de tal manera que cap d’ells no posarà el cap cot per a reconèixer un nivell d’esforç mínim a l’hora d’establir-se reptes. Seria molt injust, però, si no impliqués a la junta directiva. Als darrers mesos s’hi ha gestat un cisma institucional, on el propi president ha palesat poca cintura per a driblar l’allau de “problemes” que se li presentaven.

L’acomiadament barroer de n’Ernesto Valverde fou un cop baix, groller i no gens pensat. Un error descomunal, quan ocupaven el primer lloc de la classificació. Malgrat que pogués semblar poruc tàcticament, certament la contractació d’en Quique Setién suposà anar de Guatemala a Guatepeor. El Txingurri, però, s’ha comportat com un cavaller i no ha piulat, quan podria. Un fet que l’honora.

Insistint en la vessant presidencial, cada dia que passa es fa més avinent que la van vessar adherint-se -com a club- als criteris secessionistes del govern de la Generalitat. Tenint en compte la forta diversitat ideològica d’una massa social que ultrapassa els 107.000 socis, aquest punt tan sols feia per desgavellar l’harmonia social.

Encomanar l’equip de futbol a mans d’un pastor de vaques, en base a expressar la seva fidelitat a l’estil Cruyff, no era aval suficient per a dirigir un vaixell de tan calat. Ens toca veure els braus des de la barrera, assistint (per TV) a la final d’aquella “copa tan bonica” que definia en Messi… amb uns actors que no volíem. En una línia semblant, tindrà arguments verbals convincents en Koeman per a convèncer la “nineta dels ulls” del barcelonisme? … També farà un acte de fe -amb tot respecte- com es va fer fa uns vuit mesos amb l’entrenador?

És evident que, a l’heroi del minut 111 de Wembley´92, se li pot atorgar el fuet per a dirigir els actors de l’entrellat amb mà de ferro. Cal tenir en compte, això no obstant, que al Pep Guardiola se’l volien carregar a la jornada número 4 de la lliga, en el seu primer any. Ni tan sols el propi Luis Enrique va gaudir del recolzament popular als seus inicis… Després de tocar fons, no sé pas si tot passa per repartir estopa -a l´estil Van Gaal- per a reconduir la situació.

Una nova pregunta: esdevindrà el trainer “frontissa” abans no li tirin l’ham al Xavi Hernàndez, atès que la directiva té data de caducitat a finals de la temporada que és a punt d’encetar-se? Cal tenir en compte que dur a terme una gran operació neteja comportarà una barreja de tensions, nervis i neguit importants. Mentrestant, si flaquegen els resultats esportius, malament rai… i “cagada pastoreta”. Em permeto recordar-los que “de paciència, quanta més se’n gasta més se’n té”… Amb el greuge afegit que tots aquests desgavells no han fet altra cosa que distanciar la massa social -al principat i a la resta del planeta- dels criteris d’identitat amb allò que hauria d’ésser realment -i en profunditat- “més que un club”.

Treure la daga, repartir estopa a tort i a dret i cremar les naus requereix una bona dosi de mà esquerra, diplomàcia, criteri, seny i estima pels valors d’un club amb més de 120 anys d’història. De moment, potser valdria la pena emmirallar-se en els 10 anyets de vida del Leipzig alemany i, alhora, en contrastar el promig d’edat dels components d´una i altra plantilla.

El temps ens traurà de dubtes. Agradi o no, a la culerada li toca eixugar els plors de la mainada menuda que no entén res del què i el com ha passat. La humiliació d’un esgarrifós i ridícul 2-8 ens ha de remoure els budells. En aquest sentit -i per a començar- toca confiar en ell. Sigui qui sigui.