El bitcoin

Sempre que puc tibo d‘adagis. Avui, em ve a la memòria aquell que diu “en temps de belluga, campi qui puga”. Potser algú m‘entendrà millor transcrivint l‘equivalent castellà: “a río revuelto, ganancia de pescadores”... Des que vàrem encetar l‘any 2020, tot penja d‘un fil. La incertesa és moneda de canvi habitual. Encara és hora que trobi algun polític -teòricament responsable del tema sanitari- que em faci el pes. La confiança que transmeten i no res formen un conjunt...

La COVID19 ens ha abocat a la incertesa, sacsejant els pilars del sistema laboral i econòmic a límits insospitats. Aviat es complirà mig any de neguit. Ací, tinc la percepció que els governs (tant central com autonòmics) vetllen sobretot per tenir cura de la imatge i el màrqueting abans de gestionar eficaçment la “patata calenta”. Alhora, en la línia tradicional de la corruptela que ho esquitxa tot, caient en la trampa de fer negoci, si és el cas. Fins i tot hem conegut casos de contractes públics parits per afavorir col·legues de la claca partidista (en l‘adjudicació de PCR, en la compra de mascaretes, etcètera).

Posat a elucubrar, tinc certa por que no s‘aprofiti aquest embolat per a accelerar i imposar sistemes col·lectius de control estricte sobre les persones. De fet, sense anar més lluny, la banca, l‘administració pública, Hisenda i el sistema sanitari es freguen les mans en base a digitalitzar totalment la relació interpersonal amb clients i/o usuaris de manera molt més ràpida del que ja tenien previst.

Em vénen ganes de posar-me les mans al cap, exclamant allò del “Déu nos en guard!” On quedaran -passada aquesta “pruna”- els drets teòricament garantits per la famosa LOPD o pel bon tracte previst a la llei de serveis d‘atenció al client?

Anant a la vessant financera, va creixent el nombre de persones que se senten massa controlades. D‘aquesta forma, els ha semblat descobrir una mena de ganga cedint a la seducció dels anomenats bitcoins: una nova moneda digital (o criptomoneda), on el diner es regula en base a sistemes matemàtics avançats. Fora del control normal del fisc, però essent alhora molt volàtil. Dit altrament, vindria a ésser un “efectiu electrònic”.

Igual que tota altra divisa -com ara euro o dòlar- es pot bescanviar per béns i serveis. Lluny del control de bancs centrals (nacionals o comunitaris), la seva seguretat rau en el que s‘anomena “tecnologia blockchain”. Una base de dades teòricament sostinguda per una xarxa totalment descentralitzada, que funciona com a cadena de blocs. Aquest sistema fa servir criptografia asimètrica puntera.
Concebuda el 2008, el bitcoin va començar a ésser realment operatiu en encetar-se l‘any 2014. Com totes les oscil·lacions borsàries, a hores d‘ara cada títol té una equivalència que frega els 9.700 euros i cada cop són més els llocs on s‘accepten com a moneda de canvi. Cada «bitcoin» es composa de 100 milions de «satoshis», que és com anomenen la unitat de compte mínima.

Hi ha dos tipologies d‘usuaris: els qui es dediquen a especular (provocant que tingui una forta volatilitat) i els anomenats “hodlers” (que pensen que arribarà a substituir l‘or com a reserva de valor). Malgrat tot, alguns economistes entesos en la matèria li donen un valor real-zero i auguren que la probable “bombolla” es desplomarà aparatosament. Això, tanmateix, està per veure. “Chi lo sa”?

Els intercanvis entre bitcoins i monedes de curs legal es duen a terme a través de tres sistemes: plataformes en línia, trobades presencials o caixers automàtics especialitzats. La seva legalitat depèn de cada país, en base a si se la considera -o no- divisa, valor o mercaderia per part d’una entitat reguladora amb jurisdicció pròpia.... Quan no hi ha aquest marc regulador, s‘aplica la tesi que està permès tot allò que no es troba expressament prohibit per la llei.

Tanmateix, després de la meva experiència -durant més de trenta anys- al sector financer, he d‘expressar el meu màxim escepticisme envers aquesta moneda virtual. Faig meva una cita de n‘Antoni Machado, “aprèn a dubtar i acabaràs dubtant del teu propi dubte”.