El Baix Penedès a mig camí de tot arreu

El Vendrell igual com el Penedès ha estat un lloc de pas des de temps històrics. Un cop més només cal donar un cop d’ull al Google Maps per veure que per aquí tenim una cruïlla de vies terrestres molt importants tant sobre dues rodes com ferroviàries. Aquest és un punt de nexe entre el nord, el sud i l’interior. Una mena de creu paral·lela a la costa que endinsa el seu braç més llarg fins a les terres de Ponent.

Pel que fa al turisme doncs complim amb escreix aquest paper doncs són moltes les persones del nord i principalment de l’oest que venen a les nostres costes per gaudir de les nostres propostes amb regust a mar i a muntanya.

Igual que aquest sector clau en la nostra economia segueix en peu i actualitzant-se al llarg dels anys, també hem d’aconseguir que aquest paper de punt de trobada, d’eix s’apliqui en altres factors de la nostra societat com l’econòmic.

Un exemple clar és la Idiada que fa més de 25 anys que és un dels motors de la nostra comarca, però encara aquest territori ha d’augmentar la seva participació en aquesta empresa clau amb més personal i col·laboracions formativa i industrial. Hi ha persones del Baix Penedès que hi treballen i també joves estudiants  que hi fan les seves practiques, però de mica en mica s’hauria de crear un vincle formatiu entre aquest centre de treball i la Universitat Rovira i Virgili per dotar a Santa Maria del Mar  d’una proposta educativa per formar professionals més especialitzats que vagin abastint aquest centre i altres empreses similars que sorgeixin arreu.

El problema de la comarca és que s’ha quedat amb el pitjor paper de les tres comarques penedesenques i en el seu moment no va saber o no va voler volar amb la resta. Es va quedar endarrerida i encara no ha remuntat el vol per estar al lloc que li  correspon aprofitant la seva situació privilegiada i els seus potencials que tothom té molt clar que tenim però que encara no hem sabut treure punta a aquest llapis que ens ha de permetre escriure millors pàgines de la nostra història i millorar els nostres índexs econòmics.

Un dels grans problemes que tenim és que cada administració i cada municipi va cal al seu costat i no som capaços de bogar tots en la mateixa direcció. No hi ha un lideratge important, sinó petits reietons que van donant vida a la seva parcel·la i es desentén de la del costat. Aquesta política ens perjudica perquè la gràcia de tot plegat seria treballar conjuntament amb uns objectius consensuats per tots i clars.

En aquest tros de món tenim un munt d’entitats petites perquè som incapaços de crear-ne de grans i amb pes específic. Els petits líders que van sorgint dins les grups de tota la vida prefereixen sortir i la seva guingueta particular. El mateix passa en el tema associatiu que empresarial.

En la nostra comarca on cada dia els pagesos en són menys i amb el pas que va a l’agricultura a casa nostra d’aquí quatre dies tindran un lloc garantit en algun museu de casa nostra al costat dels terrissaires, pescadors, mariners, llenyataires, boters i tants altres que s’han anat perdent en els darrers anys en nom de la globalitat.

Pel que fa a la indústria, doncs ja podem veure el que tenim en els molts polígons industrials que en les darreres dècades s’han implantat a casa nostra. Tenim molta gent preparada per administratiu que ha estat històricament una de les formacions amb més seguidors en el nostre ensenyament secundari, però ens falten persones que parlin idiomes  i especialistes en altres temes més tècnics.

El sector que va fent és el servei perquè la comarca s’ha convertit en una ciutat dormitori low cost de Barcelona. Aquesta és la nostra realitat i hem de treballar per sortir d’aquí i realment dotar d’indústria aquesta comarca i també apostar pel tema investigació.

Estem en una localitat on la majoria de gent ha de marxar a un altre lloc per treballar. Doncs aprofitem d’una vegada les potencialitats i anem tots en el mateix sentit.