Va d’insults & renecs

Fa ben poques setmanes, l’ex-president Quim Torra -quina sort que hagi deixat d’ésser-ho!- es treia de la màniga una plantofada envers el seu llavors homònim espanyol (en Pedro Sánchez). A banda de demostrar una molt mala educació, el fet és que aquell “disbarat” se li va girar contra seu. A poc que fem una anàlisi/valoració dels menys de dos anys i mig que romangué arrepapat a la trona, dubto molt que trobem una única unça de reptes positius seus en bé del país. Passa a la història com un president per a oblidar.

La fita que m’encén ha estat veure’l -aquest proppassat dia 9- amb l’altre parell de darrers presidents catalans (Carles Puigdemont i Artur Mas), a Perpignan. Anys enrere, molts hi anaven a veure films porno. Ells, tanmateix, ho van fer per a carregar -sense cap harmonia- contra el govern espanyol, com si fossin “els tres bessons”. Quin poc nivell! “Qui no té feina el gat pentina”.

La riquesa del català dona per a etzibar “garrotades” verbals prou elegants a aquells que s’ho mereixen. Tibar del “tros de quoniam” ja palesa una perspectiva de vocabulari ínfima per part seva. Quan no tens arguments consistents i sòlids -com de ben segur és el cas que acabo de citar i que tots coneixem- l’insult no cerca altra cosa que avergonyir el contrari i treure’l de polleguera. En fer-ho, pretenia anar d’estrella, quan fou ell mateix qui va acabar estrellat… La millor resposta -per part del contrari- va ésser el silenci. En calent, podia haver sortit amb una de més grossa o amb una allau de renecs.

Aprofitant l’avinentesa, em plau llistar uns mots útils per a xafar, moldre i polvoritzar algun contrari en situacions que un es pugui sentir ofès. Valoro, però, com a molt baixa la poca ètica d’aquests 3 polítics de casa nostra. Fa massa temps que ho esguerren tot. Potser el que més els hi escau és el de “saltataulells”. Si més no quan, atiant ANC, Omnium i CDR encara tenen la barra d’anunciar que “ho tornarem a fer”. Au va! Amb el greuge afegit que, anyalment, el seu manteniment ens costa més d’un milió cinc-cents setanta mil euros.

El país es troba dividit per obra i gràcia de gent com ells. Malgrat que ens pretenguin “vendre la moto”, el “sostre de la meitat més u” de catalans favorables a “cardar el camp” d’Espanya sembla molt llunyà a hores d’ara. Els exemples de Quebec, Kosovo, Escòcia o qualsevol altre no semblen prou ajustats a la situació on ens han abocat des de 2010… Deu anys després de la nefasta sentència del Tribunal constitucional -que va retallar l’estatut d’autonomia- és evident que el país va enrere, com els crancs. Milers d’empreses han escampat la boira, el PIB del principat va de mal borràs i no tot es pot explicar en base a la pandèmia de la COVID19 (que va esclatar als inicis de 2020). Siguem seriosos i no ens deixem entabanar.

Passo, doncs, a llistar la tirallonga en qüestió: “carallot, xitxarel·lo, figa tova, somiatruites, capgròs, soca, brètol, penques, pòtol, ximplet, bordegàs, beneït, panxacontent, llepafils, perepunyetes, borinot, gatamaula, estaquirot, poca pena, pàmfila, mil homes, passerell, bandarra, tita freda, jeta, orellut, tap de bassa, totxo, pelacanyes, pelleringa, destraler, trinxeraire, tarambana, eixelebrat, carcamal, capsigrany, dròpol, buscaraons, cafre, baladrer, barroer, barrut, poca solta, tòtil, tiquismiquis, poll ressuscitat, abraçafanals, afaitapagesos, cagabandúrries, curt de gambals, ronso, ganàpia, tastaolletes, baliga-balaga, bleda, sòmines, pallús, fleuma, bandit, aprofitat, barrut, mala bèstia, berro, bleda assolellada, bocamoll, botifler, bordegàs, bufanúvols, calçasses, cagadubtes”, etcètera.

Arribats ací, malgrat que "al vici de demanar s’hi contraposa la virtut del no donar”, és ben cert que el receptor de l’estirabot es podria haver regirat i dir-la més grossa. O fer per baixar allò que se’n diu “els sants de canto” -sense que aquests en tinguin cap culpa- amb renecs o el que jo qualificaria com “anti-jaculatòries”. Heus ací alguns exemples: "Déu n'hi do / vés a pastar fang / passa a cagar a la via / apa-l´hi / si em punxen no em treuen sang / ésser cornut i pagar el beure / picar el crostó / vatua l´olla / casum dena / anar a prendre vent a la farola / au, ves a prendre pel sac / que et pentini la iaia / fa caguera, animalot / que baixes de l´hort ?...” i a altres que em deixo.

D’una o altra manera, la “via” dels insults i/o renecs em sembla ben desassenyada i fora de lloc. Més aviat cal demostrar imaginació, compromís, capacitat de diàleg, voluntat de millorar i progressar, empenta orientada a la realitat que la gent visqui millor… ”and so on”.

Emprant eines que tots veiem que no van, ens convertim en el fes-me riure de la resta d’espanyols i de la comunitat internacional. Si és veritat que “els catalans, de les pedres en fem pans”… que vingui Déu i ho vegi ! Així no anem bé per anar a Sants. Algú ho ha de dir, encara que faci de mal sentir… I creieu-me que ho sento en l’ànima.