La vida sense turisme és molt més trista

Avui he dedicat la tarda a veure els no avions que aterraven a l’aeroport del Prat. 

Podria dir, que asseure’m davant la meva realitat ha tingut un punt de trist i de romàntic a l’hora. He recordat la ràbia que em feia el soroll dels avions per sobre la meva platja, i…. com canvien les coses, que, a dia d’avui, si en veig un sobrevolar la costa li dic als nens: 

- “ Un avió! Saludem-lo!!! Hola!!! Estem aquí!!! Aquí hi ha un hotel que us espera!!!” 

Tan ha sigut la meva enyorança d’aquells maleïts avions, que he buscat al google: on mirar avions a Barcelona i m’ha dirigit al Delta del Llobregat. 

No hi havia estat mai, us ho podeu creure? Tan bonic, tant a prop… i no hi havia estat mai… us ho recomano. 

Asseguda en un banc, sola, sense gent, sola, sense avions, he estat prop d’una hora mirant el cel buscant avions que aterressin a casa nostra…. 

On sou? heu desaparegut?.... Sembla que sí, el món s’ha parat i allà, al Delta del Llobregat, la realitat del món se m’ha presentat en forma física i metafísica. 

Sóc de les que sempre he optat per un turisme ecològic, responsable amb les persones que habiten els llocs i amb el medi ambient… realment, ens havíem passat una mica entre tots, se’ns havia escapat potser una mica de les mans….  però aquest “paron”... aquesta misèria… això no ho hagués hagués desitjat mai.

Quan dic que la vida sense turisme és molt trista, ho dic des del cor i no pas de des de la butxaca… dic que és trista perquè…. qui no somia en anar de viatge? 

Quina manera més bonica té el turisme de conèixer espais nous, cultures noves sense haver d’utilitzar les invasions ni les guerrers…. 

Quina altra manera hi ha de connectar amb altres éssers humans que no siguin els  que veiem cada dia… quina altra manera hi ha d’aprendre? de guanyar coneixement i experiència? 

Potser sí, potser ens vam passar… però sense turisme…. com ho farem…..? .... 

Mirant el cel, mirant els no avions… he tingut ganes que tornin: Si! Turistes! Veniu! Torneu! Us enyorem! Necessito sentir llengües noves, cares noves….  Veniu…. 

I mentre no vingueu, tots plegats tenim una gran oportunitat per pensar en com us volem acollir, en quin destí ens volem convertir per seduir-vos…. 

Ara, si fem una bona política, podem parar l’especulació, els fons d’inversió i les massificacions…. Ara tenim una oportunitat única perquè quan tot passi, ens enriquim de nou amb el mestissatge de cultures, amb l’art d’acollir i la llibertat de poder anar a on vulguem a passar unes vacances. 

Quina tristesa sense turisme i quina tristesa sense un bar on anar a fer un cafè, un restaurant on anar a fer un bon dinar, un espai on anar a ballar i un bon hotel on dormir bé….

Joanaina Escalas Nolla
Cinquena generació de l'hotel Cèsar