Temps, salut i educació (1)

Estem vivint un any que recordarem com el del virus COVID-19, en què s'han evidenciat desigualtats i problemes, tant a nivell personal com de societat, que ens obliguen a reflexionar i a buscar canvis en els nostres hàbits i estils de vida més en consonància amb les necessitats ecològiques del planeta, i una millora en el benestar físic i psíquic de cadascú de nosaltres i del conjunt de la humanitat.

Un d'ells és l'ús del temps com a dret de ciutadania. El debat del temps, a l'agenda pública, i no personal, el van introduir, ja fa anys, les lleis italianes que l'elevaren a un dret social.

Fa set anys, un grup de persones, entre les que m'incloc, vam promoure una associació per avançar en un Pacte Nacional per a la Reforma Horària, l’objectiu del qual era: " [...] tenint en compte l'origen multifactorial del desordre horari ha de donar respostes tot donant l'accent en el seu caràcter transversal".

M'agrada incidir en el caràcter transversal perquè qualsevol modificació, petita o gran en els horaris que afecten la quotidianitat, altera l'organització de les persones i de la societat.

L'interès del grup que vam promoure la Reforma Horària era "contribuir a la millora del benestar, físic i anímic, de la població, augmentar la competitivitat de l'economia i generar una vida social de qualitat [...] Abordar-la és una qüestió  complexa atès que en la configuració dels horaris hi intervenen múltiples factors econòmics, socials i culturals (legislació laboral, cultura d'empresa, estabilitat/precarietat dels contractes laborals, calendari escolar, horaris d'oci, hàbits de vida i costums culturals, etc...)".

El plantejament va ser molt ambiciós, tant per voler incidir en molts camps, com per voler-ho aconseguir en tres o quatre anys. Ara ja sabem que el camí és més llarg – l’administració catalana ho té com a objectiu el 2025 – i bastant més tortuós – només ens hi faltava el virus.  Personalment, hi vaig participar per convicció de la seva necessitat i per estar amatent que no solament es fes un canvi en l'horari escolar, com en massa ocasions succeeix.

D'aquesta visió global i transversal deduïm que la jornada escolar és millorable per a la salut d'infants i joves, ja que el cos té ritmes circadiaris interns que cal respectar, i sincronitzar-los ens millora el benestar físic i psíquic i eleva el rendiment i l’eficiència. Aquests ritmes el marca primordialment el temps que dediquem a les activitats, als àpats i al descans i/o al son, i les seves alteracions produeixen risc de malalties i altres patologies .

Unes propostes per al debat de futur, que vam fer en el marc d'aquesta reforma en l'educació dels 0 als 18 anys, van ser:
- Protecció de la franja horària de 8 del matí a 16 hores, com a horari lectiu, en els ensenyaments universal i obligatori.
- Acomodació de la jornada escolar, especialment del temps destinat a l'àpat del migdia, a la franja horària més saludable possible (de les dotze a dos quarts de dues del migdia).
- Avançament dels horaris escolars de l'activitat extraescolar, amb l'objectiu de respectar el temps de convivència familiar de tarda i vespre, així com el temps de descans (els nens haurien de dormir de 10 a 11 hores i els adolescents, 9 hores) .

Des del primer moment, ens vam manifestar en contra que els nois i noies de la secundària obligatòria haguessin de dinar a les tres de la tarda, o més tard, tal com estan fent .

El canvi d'horaris i d'hàbits en la institució escolar ha de respondre, també, al principi d'inclusió, equitat i igualtat d'oportunitats d'infants i famílies, i de ben segur que haurem de diferenciar els horaris de l'alumnat, els professionals i els centres educatius.

L'objectiu pot ser el 2025, però el debat ha de continuar com han fet amb la proposta Educació a L'Hora, elaborada conjuntament per la Federació de Moviments de Renovació Pedagògica i la Fundació Bofill que, superant el dilema de jornada partida o jornada intensiva, posen la mirada cap a un marc educatiu a temps complet per oferir més i millors oportunitats, amb uns horaris pensats pel bé comú d’infants i joves, que comentaré en un nou article.