Vacuna i doble immersió

Posats a citar tres eixos concrets, estic pensant en educació, fiscalitat i règim de pensions. No hi ha dret! Anem de corcoll, amb el greuge afegit que, de tant en tant, surt escollit algun personatge d´aquells que no tens per on “agafar-lo”. Ja sigui per populista, extremista, oportunista o justet de criteri. La gota que fa vessar el got el trobem amb la darrera ministra d’educació (Isabel Celáa)… Sembla com si volgués guanyar més protagonisme negatiu que un nefast José-Ignacio Wert.

Dos serien els temes que posaria al sac de la crítica. D’una banda, la “purga” que pretén aplicar als centres d’educació especial, integrant-los a l’escola pública. De l’altra, l’eterna cantarella de cercar un problema en el punt del bilingüisme (allò que es coneix com la immersió lingüística). Avui, em cenyiré prioritàriament a aquest darrer punt. L´altre, ja el tractaria qualsevol altre dia, més endavant.

Al llarg del segle passat, podem afirmar que la ciència va assolir dos reptes de bandera: les vacunes i els antibiòtics. Un parell de fites que van ajudar a combatre eficientment els estralls de les epidèmies. Sense arribar, però, a confirmar que les malalties infeccioses deixarien d’ésser la causa principal de mortalitat. Entre d’altres, la Sida, l’Èbola i la pròpia COVID19 han encès totes les alarmes. Fa una setmana que l’anunci de la vacuna-Pfizer ens aportava un bri d’il·lusió envers la derrota de la pandèmia. El temps confirmarà o no la validesa de l’anunci. Tanmateix, jo vull anar més enllà. Si la vacuna no va de la mà de mesures socials urgents, efectives i dràstiques, malament rai! Mentrestant -que ningú no ho oblidi- encara et trobes algun polític que manté que la principal indústria nacional és el turisme. A partir d´ací -com estem veient enguany- qualsevol crisi econòmica global ho pot posar tot en quarantena. O no? On són els canvis estructurals i permanents que cal exigir?

El replantejament seriós de l’economia obliga a preguntar-se si la política de retallades en drets socials i sanitaris ha estat adient. No tan sols això! A ésser valents en l’anàlisi i la resposta… Alhora, afrontar seriosament els serrells del canvi climàtic, sense fer-se l’orni ni posposar la tan remenada “sostenibilitat”. O bé, apostar per sistemes productius ajustats a fugir de l’especulació o la depredació.

Reprenent el tema idiomàtic, és hora de fer “tabula rasa” d’un tema que diferents partits polítics van traient cíclicament del sarró, amb l’únic objectiu de sembrar confusió i esgarrapar alguns vots. Si us plau, que no cerquin sarau on tot és una bassa d’oli. Concretament, la immersió lingüística ha de garantir -en els territoris històrics- que l‘ensenyament s’articuli, preferentment, en l’idioma del país (ja sigui eusquera, gallec o català)… L’exposició a una segona llengua (en aquest cas, el castellà) s’ha de veure com un guany afegit a l’hora d’aprendre un altre idioma. D’alguna manera -encara que la comparança pugui semblar un pèl rebuscada- tal com fan els nostres estudiants del programa Erasmus, quan van de cara a obtenir una titulació europea. Oi que s’ajusten a l’idioma del país on amplien estudis? Que no busquin “papus” o polèmiques allà on no hi són. Aquesta és una mena d’arma llancívola que va i ve, d’acord amb els vaivens polítics de les urnes. La immersió fa del català una llengua vehicular de l’ensenyament, Sense ofegar mai el castellà.

Així doncs, com a cloenda, reclamo la vacuna del Coronavirus, sí. Però em permeto reblar la idea doble de la immersió lingüística i social. Tal com he dit, hi ha un pou d’arguments que ho certifiquen.