Els efectes visibles i invisibles de la crisi

Parlar de pandèmia i coronavirus ja forma part del nostre dia a dia, igual que anar mirant les dades epidemiològiques i la seva tendència per començar a fer previsions dins les restriccions sanitàries. Són molts els canvis que hem hagut d’afrontar, la realitat se’ns ha capgirat d’un dia a l’altre i ara, amb perspectiva, podem començar a fer valoracions de l’afectació d’aquesta Covid-19 amb afectació mundial. Tots tenim éssers estimats que hem vist marxar i/o persones conegudes per qui hem patit quan han estat ingressats i no les hem pogut anar a veure. Han estat i continuen sent temps difícils com a societat.

Els efectes més palpables són el nombre de persones que ens deixen, el nombre de persones a les UCI o el nombre d’ingressats als hospitals. Malauradament aquesta pandèmia ens ha fet normalitzar unes xifres esfereïdores. No podem abaixar l’aguait i és important que, malgrat les xifres vagin millorant, totes siguem conscients de la necessitat de no abaixar la guàrdia. Continuem en temps de pandèmia, hi ha persones molt properes a nosaltres que poden estar infectades, hi ha persones properes a nosaltres que poden ser de risc. Amb tota la humilitat us demano, si us plau, que evitem conductes de risc innecessàries.

La crisi ens ha fet canviar d’hàbits i de maneres de relacionar-nos. Les distàncies preventives, la higiene de mans i les mascaretes formen part de la nostra quotidianitat des que sortim de casa. I convé que, mentre duri aquesta situació, continuï sent així. La crisi és visible en tots aquests canvis però, també, en aquelles empreses que han hagut d’abaixar la persiana, el llistat de professionals que han deixat de facturar, les persones que han anat a l’atur o en situació d’ERTO i, sobretot, l’increment de necessitats socials. Són moltes les persones que d’un dia per l’altre s’han quedat sense ingressos i ara necessiten ajudes per sobreviure.

Són molts els efectes d’aquesta crisi i, potser només parlem dels efectes palpables i massa sovint obviem l’increment de necessitats socials, el fet que s’hagi triplicat el nombre de famílies usuàries de l’Economat, l’increment de persones que no poden pagar el lloguer del seu pis o que no poden accedir a un habitatge. Aquests són els efectes invisibles però que tenen noms i cognoms i que són ciutadanes de ple dret com totes nosaltres. I aquests efectes són els més difícils de solucionar i els que més s’allargaran en el temps. N’hem de ser conscients i actuar en conseqüència. És el nostre deure i el nostre compromís.

Fa uns mesos, des de l’Ajuntament dissenyàvem un Pla de Dinamització Econòmica i un Pla de Xoc Social i Econòmic, adaptant totes les accions de la institució a les necessitats que havia provocat aquesta pandèmia. Vam destinar més de 3 milions d’euros a ajudes socials, fiscals i econòmiques, però aquest pla de xoc no és un document estancat, sinó un document que s’ha d’anar adaptant a les necessitats que es van produint. És una necessitat doncs, reiniciar les trobades de debat i anàlisi amb els diferents partits polítics, amb els agents econòmics i les entitats socials de la ciutat i del territori per actualitzar el pla i donar resposta als efectes visibles i invisibles d’aquesta crisi sanitària, social i econòmica.

La congelació de les ordenances fiscals i l’increment dels barems perquè més gent puguin accedir a ajudes i subvencions ja va ser un primer pas. L’aprovació dels pressupostos també ho serà i esperem que el debat conjunt, la coordinació i el treballar colze a colze ens facin tirar entre tots endavant i sortir-nos d’aquesta situació tan complexa. Com a responsables polítics tenim l’obligació de donar resposta a aquesta crisi i intentar reduir el màxim tots els seus efectes visibles i invisibles. Arremanguem-nos, perquè és l’hora de la política en majúscules i entre tots i totes ens en sortirem.

Olga Arnau i Sanabra
Alcaldessa de Vilanova i la Geltrú