White friday & black christmas

El més fotut de tot plegat és que una gran majoria d’ells no toca dempeus a terra. Amb un nivell prou discutible, s’embafen amb diatribes i proclames més pròpies de l’època medieval. Dient-nos que cal mirar al futur, que junts ens en sortirem i no sé quantes altres “històries”… Ni ells mateixos se les creuen, però volen engalipar aquells que es deixen enredar.

Després d’un munt de grinyolades, nyaps i pixades fora de test, em sobta no haver vist dimitir cap membre de la “trepa dels inútils totals”. Molts d’ells segueixen entestats en cenyir tan sols l’enfocament i/o arranjament dels problemes envers la vessant productiva. Deixen de banda la part social, humana, afectiva, de valors i filosòfica.

Al bell mig d’aquest fort desgavell, avui pretenen “canonitzar” la diada del “Black Friday”. Una altra bajanada importada de la desmarxada societat ianqui, com la del Halloween, sense anar més lluny… O bé surten a l’estrada -com en el cas de la batllessa barcelonina- dient fàstics de la companyia de comerç electrònic Amazon. Obvio recordar el seu propi festeig personal amb aquesta entitat… Raó de més, doncs, per a inhabilitar-la i demanar-li que val més que calli i plegui. Cada cop que parla -ella i molts altres “escolans” de la seva claca- no n’encerten una de sola.

En aquest entorn, em valen molt poques de les seves propostes. O gairebé cap. Si més no perquè sovint desorienten el poble. No contrasten opinions amb la classe mèdica-científica i així ens va. La pròpia connivència -sí o sí- amb la celebració del “divendres negre” em duu a capgirar conceptes, de manera ben sorneguera…

…Ha estat per això que capgiro, amb conya màxima, els conceptes del “Black Friday” i el “White Christmas” (que també s’escau en divendres). Els intercanvio els adjectius i no penso en un Nadal nevat ni en unes vendes comercials del tot esbojarrades i absurdes a cap gran superfície. No essent pas la primera vegada que ho refereixo, segueixo advocant per un canvi de xip en la planificació vital de la nostra societat. No podem anar bé quan, no fa massa mesos, algun “cervell pensant” del nostre govern mantenia que el país va bé. En base, sobretot -quin disbarat!- a que la nostra principal indústria és el turisme. Acabem d’assistir a un espectacle que ens esglaia: veure, en primera fila, la plantofada descomunal que ha rebut els sectors de sol i platja, agències de viatge i altres nuclis que giren al seu voltant.

Abundant en la qüestió, com és possible que la principal preocupació d’algun president d’autonomia espanyola vagi orientat a permetre l’esquí a partir del pont de la Constitució? Ben poc clonen el seny de n’Angie Merkel que suggereix taxativament impedir-hi l’accés per raons sanitàries de primer ordre. Ni per la Puríssima, ni per Nadal… Ni setmana blanca d’aquelles escoles d’elit que avantposen criteris lúdics al concepte mèdic. Al febrer, ja en parlarem.

Entenc com a totalment inacceptables certes declaracions del secretari de Salut Pública de la Generalitat i director de l’Institut català de la salut-ICS, Josep Mª Argimon. Dir -si fa no fa- que, “en no tenir els recursos econòmics de França i no poder-se plantejar més ajuts a la gent necessitada, es veuen abocats a forçar/avançar l’obertura de locals i el desconfinament” clama al cel. Més val callar abans de dir salvatjades. Fa palès un coeficient d’ignorància supina en no atacar la mala gestió política/pressupostària dels seus “capos”.

Quan passi tot aquest malson, haurem de passar comptes a moltes partides. Sense deixar-nos-en cap ni una. En una posició preferent, caldrà fer neteja de la púrria de personatges encabits a la moma o trona política i que no ens han demostrat absolutament res.

Passo de Halloween. M’importa un rave el Black Friday. I, com a creient, m’agradaria poder celebrar un Nadal en condicions. És clar! Entenent la vessant cristiana i la familiar. No essent possible -per una causa de força major com la COVID- faré per aplicar visions assenyades, orientades al bé col·lectiu. Tot el demés són trons i me la bufa. Així de clar… Si en comptes de “Missa del Gall” s’ha d’optar per “la del pollet”, doncs endavant. Si no es poden cantar nadales a les esglésies, els organistes ja ens amenitzaran la vetllada amb un dels seus recitals ben sentits. Qui no es conforma és perquè no vol.

En tot cas, doncs -ja per acabar- deixo de banda bona part de les orientacions emanades del clan polític. Sovint no saben on tenen la mà dreta. Penós! Puc arribar a entendre els qui demanen autarquia.