La cultura és segura

Durant els mesos de confinament vam aprendre a compartir i a aprofundir el diàleg amb els diferents actors que intervenen en els processos de creació i difusió de la cultura. I el context ens va permetre (gairebé ens hi va abocar) un tipus de diàleg més proper, més honest, sense barreres. Es va produir una onada d'empatia i es van activar els processos d’imaginació i la creativitat, per tal que, entre tots plegats, trobéssim els camins, les connexions i els espais on fer possible la cultura malgrat tot.

Ha estat un procés llarg, ple d’incomprensions en el seu inici, però també ple d’aprenentatges per part de tothom, sobretot de l’administració. Aquesta administració que sovint no és capaç de moure les seves costures, que es dota de mecanismes que l’acaben allunyant de l’objectiu a què ha de servir. Trobar aquest equilibri és un procés complex i si alguna cosa ha fet la pandèmia, ha sigut posar de manifest totes aquestes debilitats del sistema. Han estat molts els alcaldes i regidors, (com a membres de les administracions més properes, els ajuntaments), que van començar a alçar la veu i a demanar una major eficàcia, una major flexibilitat per part de les administracions. Perquè la distància entre les realitats que tocava abordar i les eines de que disposàvem, era massa gran. I això va passar, i encara passa, en molts àmbits: salut, educació, treball....i en l’àmbit cultural també.

Serà un procés llarg, sens dubte, però hem de confiar que ara que s’ha posat en marxa, ja no s’aturarà. I en el cas de la cultura, el fet que, finalment, s’adoptés per part de la Generalitat, la decisió de declarar-la com a Bé Essencial, ens hauria de conduir a un major reconeixement d’aquest àmbit: socialment, políticament i econòmicament. Cal estar amatent, doncs, des dels professionals del sector, fins als responsables de cada administració, que aquesta declaració no sigui, tan sols, una excepció durant aquesta dura etapa d’emergència sanitària que travessem. Sinó que tindrà una continuïtat, que farà, entre altres coses, que l’administració i tot el seu corpus normatiu, reconeguin les necessitats pròpies del món de la cultura i la seva especificitat, com és fa amb altres sectors.

A nivell local ens hem adaptat a passes de gegant, forçant el màxim les nostres possibilitats (que malauradament són limitades) per posar de manifest que la cultura als municipis també és segura i que a més a més afavoreix la salut i que no és un àmbit menor, que en un moment de crisis cal deixar de banda. Per això cal reconèixer la feina col·lectiva, la força que va prendre aquest treball cooperatiu en processos com el que va representar l’organització de la Festa Major. En que es va treballar en equip com mai i es va posar de manifest la capacitat de reformulació, de reinventar des del coneixement i les ganes d’aprendre i escoltar per part de tothom (entitats, responsables municipals, artistes, etc). De la mateixa manera encarem les celebracions del cicle de Nadal i Reis, la Festa Major de St Antoni i, com no, el Carnaval.

Un procés semblant s’ha donat en la programació estable de la ciutat, al Principal, l’Auditori Toldrà i  La Sala. El més fàcil hagués estat tancar les portes i restar a l’espera, però des de la certesa que els equipaments públics tenen un compromís social i un objectiu de servei, ens vam posar a treballar. Vàrem tenir la sort que ens arribessin propostes molt interessants des del propi col·lectiu i posant en marxa allò de l’escolta activa, va néixer l’Escena Play. Com a alternativa a la impossibilitat d’obrir les sales al públic, els equipaments es van convertir en platós des d’on es van emetre lectures dramatitzades, concerts, converses sobre els processos de creació artística, visites virtuals a tallers d’artistes plàstics, etc. Posteriorment també es va donar forma als escenaris privilegiats de la Pl del Port, durant la Festa Major. Perquè era possible fer-ho amb seguretat i en les condicions que Salut exigia, i es va omplir de nou l’espai públic de música, de paraules, de gest, en definitiva de cultura. I mentre la programació i l’activitat es desplaçava a la Pl del Port, els equipaments culturals s’obrien de nou, aquest cop als professionals del sector. Oferint residències on acabar de definir els seus treballs o bé, iniciar el procés.

Els equipaments de la nostra ciutat són modestos en quan a capacitat, però els hem aprofitat més que mai, al servei dels qui els donen vida: actors, músics, ballarins, tècnics... perquè l’objectiu i la funcionalitat dels equipaments públics va més enllà de l’exhibició.

I ara  ja hem pogut estrenar la temporada estable de la ciutat, Escena, superant un cop més un nou tancament de les sales però ara amb millors eines. Com el nou sistema de venda d’entrades i abonaments que, ens permet controlar aforaments i facilita el retorn de les entrades si és necessari. Comencem a reprendre aquells espectacles que ja teníem compromesos i que estaven programats durant el confinament, també amb noves propostes i realitzant un esforç de desdoblament de funcions en alguns espectacles, perquè ningú quedi fora.

Ara només falta la part que hi heu de posar com a públic, heu d'omplir les sales, us hi esperen més que mai. Hem treballat de valent perquè hi pugueu ser amb seguretat i us necessitem.

Podeu consultar tota la programació aquí.

Recordeu que la cultura és segura i és salut.

Adelaida Moya i Taulés
Regidora de Cultura