Arriba el Black Friday a l’Ajuntament de l’Arboç

Vivim i vindran temps difícils. Si bé a l’inici de la crisi de la Covid19 planava el missatge que la pandèmia no feia distincions, estudis posteriors demostren que no és així i que justament les seves conseqüències han fet augmentar encara més les desigualtats socials. Són moltes les entitats socials i ONGs que fa temps que diuen que el creixement de les desigualtats socials és el problema més important que hem d’encarar mirant al futur si volem mantenir la cohesió a la societat.

Segons un informe d'Oxfam Intermón, la crisi generada per la pandèmia podria arrossegar a 93.000 persones més a viure en una situació de pobresa a Catalunya. Abans del coronavirus hi havia unes 990.000 persones en aquesta situació mentre que en l'etapa post-Covid-19 ja se superaria el milió de persones. La nova pobresa suposaria un augment del 9,4%, fent que aproximadament una de cada set persones a Catalunya sigui pobre.

I és en aquest context que arriba el Black Friday a l’Ajuntament de l’Arboç, a mode de “cafè para todos”, amb una subvenció per a l’adquisició d'equips informàtics (ordinadors de sobretaula, ordinadors portàtils o tabletes) als estudiants de 5è i 6è de primària, ESO, Batxillerat, grau mitjà, grau superior i grau universitari, finançant el 50% del cost fins a un màxim de 150€ per unitat familiar. Això suposa arribar a un màxim de 300 unitats familiars (d’un total de 960 persones, aproximadament, entre 10 i 24 anys que hi podran accedir). Sense cap ponderació segons la renda ni anàlisi de necessitats, i amb la modalitat de qui primer arriba pilla abans i comença la llei de la selva. S’hi destinen 45.000 euros amb l’objectiu, es diu, de garantir el dret fonamental a l’Educació.

Son moltes les preguntes que ens sorgeixen... Més enllà dels qui es quedaran amb un pam de nas i sense sucar, per no ser prou ràpids en aquesta llei de la selva, què passa amb els qui no tenen el 50% restant del que val l’ordinador? Son els qui més ho necessiten i no s’hi podran acollir. I amb els que acumulen més de dos, de tres i de quatre gadgets, al més pur estil consumista entusiasta del Black Friday? Possiblement aprofitaran l’ocasió per acabar-ne obtenint un altre a meitat de preu, i hauran fet l’agost en plena tardor! I quan arribin els ordinadors promesos pel “Pla d’Educació Digital de Catalunya” impulsat pel Departament d’Educació de la Generalitat? Segurament podrem acabar concloent que tenim molts gadgets i unes polítiques públiques municipals clarament millorables, en temps de desigualtats.

Cap diferenciació, nul·la priorització i escassa planificació. Aquesta mesura no hi entén d’austeritat ben entesa, la que posa els diners públics allà on més calen i inverteix en polítiques públiques estructurals, capaces de construir un futur més just i igualitari per a tothom. Tampoc contribueix, perquè no dir-ho, al més que necessari decreixement en el consum superflu i no lligat a necessitats reals, imprescindible en plena emergència climàtica i inundats com estem de residus d’aparells elèctrics i electrònics. 45.000 euros que podríem haver dedicat, per exemple, a dotar la biblioteca de tot allò necessari per fer-ne possible l’obertura al públic en temps de pandèmia (la de l’Arboç ha estat de les poques biblioteques de la província de Tarragona que no ha obert, des de que a finals de maig l’estat i la Generalitat en van autoritzar l’obertura). N’és només un petit exemple, a mode de proposta.