El rei mut

Sa Majestat el Rei Felipe VI era un rei amb uns reflexos força ràpids. El dia 3 d’octubre va aparèixer a la televisió amb cara molt seriosa per a sentenciar el què havia passat a Catalunya dos dies abans. I amb les seves paraules va deixar al seu lloc el referèndum de l’1 d’octubre. Al seu lloc no vol dir al lloc just ni ètic, vol dir al seu lloc, al d’ell, on ell volia deixar-lo. Va ser una demostració de reflexos, encara que la seva resposta ràpida i partidista quedés fora del que indica la Constitució: si el que va fer és arbitrar el conflicte, deu voler dir que els àrbitres, de l’esport que sigui, han d’afavorir sense embuts un equip, el seu equip.

Han passat tres anys, el temps no perdona i, amb permís de Serafí Pitarra, “qui guia ens ha sigut és ja un manso sense esquelles”. Què se n’ha fet d’aquella resposta ràpida i apassionada, d’aquell delit per defensar “la convivencia y el bien común”. Ara el rei calla, està mut i llegeix en silenci un xat en què un grup d’exmilitars de l’aire retirats o treballant al camp civil parlaven d’afusellar 26 milions de persones ("no queda más remedio que empezar a fusilar a 26 millones de hijos de puta"), es debatia un possible cop d’estat i titllaven d’antidemòcrates “al hijo de puta de Pablo Iglesias, y al mal nacido de Pedro Sánchez”. Davant d’això, la resposta del Rei és el silenci i la inacció.

Fins i tot alguns exmilitars li han enviat una carta on fan uns plantejaments semblants als del xat: España necessita fer neteja a fons i caldran 26 milions de bales; que vingui la república, que així podrem repetir les maniobres del 36. Descriuen la situació com de curació impossible: “Tal como está la situación la única forma de atajarla es extirpado el cáncer!!!!!"; "No quiero desanimaros, pero con palabras y a estas alturas, no se puede cambiar nada". I considera que cal una sublevació “No fueron las únicas sublevaciones, pero sólo las de Primo de Rivera y la del Irrepetible- es refereix a Franco- trajeron paz y prosperidad a España”. La resposta del Rei? Més silenci i més inacció. És a dir, assentiment.

Que alguns militars jubilats o en actiu tinguin afinitats franquistes i tendències colpistes, no és cap descobriment. Que tampoc la Judicatura no hagi canviat, resulta evident, com tampoc ho ha fer l’alt funcionariat o el servei exterior, ni tantes i tantes coses que segueixen igual: no hi ha sorpresa. El que resulta més difícil d’explicar és que el Rei, aquell home tan àgil de resposta l’octubre de 2017, ara resti sense dir ni fer res. Em recorda una pel·lícula d’Imanol Uribe “El Rey Pasmado”, on el rei queda abduït per la visió del cos nu d’una prostituta i el desig irrefrenable de veure el de la seva dona. Podria ser, substituint el cos nu per la visió d’una España somniada, construïda a la seva mida.

Realment els plantejaments del Rei coincideixen amb les paraules del grup d’exmilitars? Coincideixen amb els de Vox, que saluden als exmilitars del xat? Precisament perquè ara no diu res, la resposta sembla evident.

Fa molt temps que no es pregunta a les enquestes per la opinió que mereix el Rei i la monarquia. Ningú els ha votat, però tant se’ls en dona; el que els fa por és descobrir quants els voldríem botar.