El gran valor de l’art Km 0 vendrellenc

L’Auditori Pau Casals de Sant Salvador es va omplir de gom a gom, dins les normes de distància actuals, el passat dissabte dia 29 de novembre per acollir un espectacle inèdit a casa nostra com era un concert de la Banda Km 0.

Les entrades per accedir a aquesta proposta ja fa setmanes que es van exhaurir. La seva posada en escena perillava per les limitacions de la pandèmia, però al final una setmana més tard d’una de les cites previstes  per aquest esdeveniment va tenir lloc una gran concert que molts recordarem.

Una de les coses bones d’aquesta situació extraordinària és que hem pogut veure artistes que potser no haguéssim tingut l’ocasió de gaudir del seu art en una situació normal a casa nostra. Des del flamenc de Beatriz Higueras, passant pel funk de Nerea Bassart Trio fins arribar al teatre de l’elenc de la Lira amb la seva comèdia d’embolics “Càsting” i la cosa encara segueix endavant amb una nova proposta dels Inestables sota el nom “Almenys no és Nadal”.

Hem pogut gaudir de la riquesa que tenim entre nosaltres, encara que no han estat tots els qui són, però si que és ha servit com un tastet del que es fa a casa nostra i massa cops aquests no han tingut totes les oportunitats de poder actuar a casa seva.

Ha estat un gran encert aquesta iniciativa i esperem que encara que superem les diferents fases de la pandèmia que ens esperen aquest esperit es mantingui en el futur per a les properes temporades ancorades en una certa normalitat.

Un dels concerts amb més feina al darrera va ser la combinació d’aquests 11 músics de casa nostra, com un equip de futbol, sobre l’escenari a les ordres d’Albert Recasens que ha sabut fer un tastet de més d’un segle de música vendrellenca que van des de Benvingut Socias fins a les obres inèdites de tres dels seus components com l’Anna Urpi, Eva Cabanes i Joan Anton Romagosa. Algunes d’aquestes es poden utilitzar en el futur com una banda sonora de la pandèmia que estem vivint tots plegats perquè estan emmarcades en aquest fenomen mundial.

Evidentment en aquest llarg viatge no hi varen faltar una de les peces populars que molts cops acompanyava a Pau Casals en els seus concerts arreu del món com és el Cant dels Ocells.

Per la situació actual la immensa majoria dels presents a l’Auditori Pau Casals eren del Vendrell i aquí també tenim autèntics himnes que alguns cops també han arribat molt lluny, però segueixen formant part del nostre esperit i personalitat.

Els qui hem seguit la moguda vendrellenca de les darreres dècades no podem oblidar grups mítics que també han fet història a casa nostra com els Baeturia, els Porland’s o els Mano a Mano, a banda dels Laxnbusto que són la punta de d’iceberg del que es s’ha cuit a casa nostra.

Aquí sempre estem amb el Pau Casals i els seus derivats, però el més important és mirar el futur i donar la possibilitat als nous talents perquè demostrin el seu art sobre l’escenari i comencin a agafar espai en aquest complicat món de la música.

Aquí al Vendrell tenim la sort que hem viscut unes dècades amb un caliu musical molt important, com es pot comprovar en el llibre de Xavier Quesada que recull més de 200 grups de la comarca. Això vol dir que aquí hi es donaven unes circumstàncies que aquests joves es deixessin emportar per la força de la música.

Eren temps on no hi havien les possibilitats actuals que et permeten enregistrar un cd amb una certa qualitat i que arribi a l’altra banda del món en uns instants, però hi havia cultura musical. La Lira, les festes dels barris, festa major i altres punts donaven l’oportunitat que aquests joves. La seva finalitat no era la fama, ni arribar al milió de reproduccions sinó passar una bona estona amb els amics i familiars tocant les seves creacions. Una manera de treure profit als seus coneixements musicals. Hem de pensar en el present i també no podem oblidar el passat, però hem de seguir donant una oportunitat al futur perquè el present de demà serà seu. Una gran iniciativa que esperem que torni aviat amb més energia i sorpreses.