Josep Verdú i Feliu “Gestus”

Aquest llibre amb la biografia de Josep Verdú finalment ha pogut veure la llum. Els efectes de la pandèmia van fer que la seva presentació prevista pel març d’aquest any 2020 quedés ajornada “sine die”, ara amb bon criteri el llibre s’ha distribuït i en tot cas la presentació, si cal, ja es farà.

Ara amb aquest volum Miquel Altadill treu de l’oblit o anonimat a Verdú i ho fa amb un llibre que abasta totes les facetes de l’escriptor  vilanoví.

Miquel Altadill va treballar als anys 1960 de redactor al Diario de Villanueva durant divuit anys de temes d'esports, societat i d'entrevistador a l'espai “Toma y daca.”

El 1978 va ser president de l'entitat Foment Vilanoví. El 1990 va ser el fundador dels Amics de la Lírica i de la Música, entitat que des de llavors ha organitzat entre altres actes d'homenatge a Ventureta Mestres, Joan Magrinyà, Joan Lloveras i altres reconegudes veus de la lírica, també va organitzar actes d'homenatge com el centenari del naixement de Toldrà. 

Al desembre de l'any 2000 fou, ell mateix, objecte d'un homenatge popular. El 2001 va recollir en un llibre 118 episodis de l'anecdotari humorístic de Vilanova i la Geltrú, del qual el 2002 en va presentar un segon volum. Posteriorment n'ha editat dos més. És autor d'un estudi biogràfic de Gumà i Ferran, amic de la lírica, la poesia, el periodisme, ha editat una quarantena de llibres sobre diversa temàtica local: història d'entitats vilanovines, personatges, edificis, anecdotaris humorístics, etc.

La figura de Josep Verdú és la d’una persona lligada per les seves accions sempre a la seva passió per les lletres, com es diria popularment era un lletraferit que conrea els diversos estils literaris, però destacà en el camp del periodisme i la seva segurament millor aportació va ser la publicació del primer diari en català a Vilanova i al Geltrú “Lo Carril de Vilanova”. A l’any 1879 surt a Vilanova el diari (des del juny a l’agost del 1879 amb periodicitat setmanal) que compleix una doble component, és una publicació escrita i pensada en català i sap connectar amb les classes populars mitjançant la llengua i per les temàtiques defensades.

Josep Verdú “Gestus” fou un emprenedor notable de publicacions ja que a més de Lo Carril publicà altres diaris com lo Xiulet de lo Carril –quan ja el ferrocarril havia arribat a Vilanova i per tant es sentia ja el xiulet de la locomotora-, L’Àngel del Campanar, Lo Pagès, i finalment inspirà la sortida de L’Angelet del Campanar, que sortí quan Verdú ja havia mort prematurament a l’edat de 32 anys. Si hagués tingut més temps segurament el món de la premsa vilanovina seria una altra cosa.

Verdú fou un personatge abocat a escriure, de salut fràgil, havia nascut a la Geltrú, estudià a Barcelona però abandonà els estudis per la seva precària salut i s’endinsà en el món de les belles arts i arribà a fer alguna exposició de pintura, però la seva dèria foren les lletres, publica diversos llibrets de poesia destacant l’aplec de poemes Brots, i així alguns periòdics li publicaren part de les seves poesies com és el cas de la coneguda revista La Campana de Gràcia, Verdú fou un exemple clar de persona vinculada al moviment de la Renaixença, va estar clarament  implicat en la propagació, promoció i exposició del sentiment i de l'ideari catalanista entre les classes populars. Va escriure a la revista que portava el nom del moviment La Renaixença.

Verdú va ser prolífic en l’escriptura, va escriure obres de teatre, articles, poesia i també se li adjudiquen alguns sermons de Carnestoltes.
Els periòdics de Verdú són en general periòdics que tracten la política caracteritzats per seguir una línia d’humor i de fina crítica i buscant sempre les causes populars per defensar-les. La seva definició en publicar Lo Carril és molt clara i es tota una declaració de principis. “Lo carril de Vilanova” no segueix un home sinó una idea, no pas com es veu que fa el “Diari de Vilanova” seguint a en Sagasta, “La Campana de Gràcia” a en Castelar i la “Revista Popular” a León XII. La idea queda reflectida clarament quan diu: “Nostra via és la del progrés; endavant i tora, som catalanistes de debò i això ho diu tot, Estimen Catalunya, veus –ho aquí”.

La publicació de Lo Carril de Vilanova va suposar també un revulsiu perquè altres publicacions seguissin el camí de publicar en català

El llibre d’Altadill constitueix un estudi molt complert de la figura de Verdú i també de la seva obra, ben segur el volum servirà per posar de nou a Verdú en el lloc que li correspon en el camp de les lletres de la ciutat i del país.

Altadill fa un recorregut ampli per la vida i l’obra de Verdú, des de la seva condició de fabulista, amb un interessant recorregut pel món de la faula fins a la seva obra poètica i teatral i naturalment passant per la fecunda obra al voltant del món de la premsa. També s’endinsa en el seu catalanisme que el vincula en alguns del moviments cabdals per l’època com la Renaixença i va participar en el primer Congrés Catalanista de Barcelona a l’any 1880.

Altadill traça amb cura sense poder amagar l’estima que li suggereix a la figura i obra de Verdú al llarg de la seva trajectòria, trajectòria malauradament curta ja que va morir amb 32 anys en plena joventut.

Mai es pot dir que un llibre sobre un personatge és el definitiu però a partir d’ara el llibre de Miquel Altadill sí que serà imprescindible per poder abastar la grandesa del personatges.

Cal agrair-li el treball -com tant d’altres sobre la ciutat i els seus protagonistes- perquè ajuda a comprendre una mica més la personalitat d’un dels personatges que va ser cabdal en el camp de la premsa en català a Vilanova.

La recomanació, llegeixin el llibre, l’amenitat de la seva narració i la grandesa del personatge s’ho mereixen.. Val la pena.

Josep Verdú i Feliu “Gestus”
Miquel Altadill
Vilanova i la Geltrú
2020