“A la taula i al llit…

Per partida doble, primer van i permeten convocar la cita electoral catalana pel dia dels enamorats. Quins collons! Després, ens col·loquen de cap de llista un autèntic “trepa” (en Salvador Illa)... Una notícia que es comenta sola. Li desitjo el pitjor del pitjor. Tal com sona. Que s’estavelli i passi a “millor vida” en el camp de la política. M’ha demostrat molt poc nivell, nul·litat de “compromís” i un afany podrit pel bé personal. A la primera de canvi, sense pensar, hi cauen de quatre grapes! D’ací el títol.

No essent cap expert sanitari, amb el pas de les setmanes -bé o malament- n’Illa havia arribat a tenir prou coneixements del tema COVID… De cop i volta, però, seduït clarament per la “pasta gansa” d’una jubilació ben “enlluernada”, va i s’autoproposa per a presidir la Generalitat. No puc fer altra cosa -sense que això vulgui dir-li fer el joc a cap partit concret de l’arc parlamentari- que titllar el fet de vergonyant, decebedor i fastigós. És clar que, sense anar gens lluny en el temps, coneix la “retribució” sucosa i vitalícia que li ha quedat al tal Quim Torra per tan sols de dos anys escalfant una cadira.

Èticament, és inacceptable aquest canvi de cromos (Iceta per Illa) en un moment com ara. Que s’ho miri per on vulgui, en el benentès que la culpa del nyap és extrapolable al president Sánchez, que tampoc no demostra gens ni mica de vista amb aquesta “jugada”. Més clar, l’aigua! A partir d’ací, és del tot normal el desencís i el cabreig del personal. Ningú no es llepa pas el dit i sap llegir entre línies. Cal que recordin que “a so de timbals, no s’agafen llebres”. Menys encara, essent oportunistes. “D’allà on no n’hi ha, no en pot rajar”. En aquest punt, s’hi escau plenament la dita del que “la mujer del César no sólo debe ser honrada sino parecerlo”. És evident, tanmateix, que tot grinyola per tot arreu... Podran intentar pintar-ho com els roti, però no tenen la més mínima credibilitat.

Catalunya és un gra de pus que li supura a l’estat espanyol des de sempre. No volen resoldre el tema, enfrontant-lo adientment. Així no es d’estranyar que maregin la perdiu de l’indult o l’amnistia envers els engarjolats pel tema-procés. O que intentin fer “miracles” reconduint esbiaixadament la “solució” de renovar càrrecs en l’àmbit judicial. No en saben gaire més. Si es creuen Midas per a convertir-ho tot en or, van per mal camí… i la cirereta que ho desmanega tot és l’elecció del fins ara ministre de sanitat com a candidat a presidir el principat. Pobret! No sap la que li espera! Ja s’ho trobarà.

“Déu ens guard d’un ja està fet !” Ara, de l’entrellat se’n detreu un nomenament com a nou responsable màxim del tema pandèmic a algun personatge -amb carnet “del partido”- amb un perfil d’expert en la matèria més que dubtós. “Arrancada de cavall, parada de rossí”… No hi ha dret! Si no els agrada sentir aquesta opinió global, és el seu problema. Tinc tot el dret a expressar la meva.

Les cartes ja s’han llençat. Més ben dit, “mal·llençat”. Els hi auguro un viacrucis silent i dolgut. Ells mateixos se l’han buscat. “Cap geperut no es veu el seu gep”. Abans no passi un mes i mig, tindran la sentència. Llavors ja serà tard. No hi ha pitjor cec que aquell que no hi vol veure. Aleshores, la pandèmia seguirà mal gestionada, el problema català penjarà de la teulada i les combinacions de cara a pactes possibles no hi seran. “Com més serem, més riurem”.