La banalització de la política

Ahir a la nit assistíem atònits a l’assalt del Capitoli nord-americà i molts es preguntaven com pot succeir un espectacle tan esperpèntic i esfereïdor en un país que es presenta a si mateix com a model de la democràcia occidental.

Deixant a banda el debat sobre la naturalesa democràtica dels Estats Units, aquestes últimes hores s’ha parlat molt de la relació entre el feixisme i l’assalt al Capitoli. Certament, blanquejar i alimentar el feixisme és un pas previ necessari, però no es tracta només això. El problema va més enllà, i té a veure amb el feixisme, però costa més d’identificar i va guanyant terreny: la banalització de la pròpia política.

Erosionar les institucions, defugir el debat polític i desviar-lo cap a allò personal, alimentar les notícies falses, atiar els conflictes i alimentar la confusió i la por són actituds antidemocràtiques que banalitzen la política i que acaben creant el caldo de cultiu necessari perquè passin coses com l’atac a una cambra de representants o l’assetjament dels representants polítics en els seus espais personals.

Quan Trump no accepta el resultat de les eleccions, quan atia l’odi contra els mitjans de comunicació, i convida els seus partidaris a agafar les armes, està alimentant el feixisme i erosionant la democràcia.

Molts es preguntaven també ahir si això pot passar al nostre estat. No és que pugui passar, és que ja ha passat: s’han destituït o empresonat candidats escollits democràticament, s’ha erosionat el poder judicial utilitzant-lo com a arma per defugir la resolució d’un conflicte polític, s’ha empresonat persones per exercir drets fonamentals i s’ha alimentat la crispació i l’odi contra qui defensa una proposta radicalment democràtica com el dret a decidir. Això que passa als Estats Units també passa a l’estat espanyol. I no passa perquè sí, sinó perquè hi ha partits i mitjans de comunicació que ho han anat cuinant durant molt de temps.

I passa també perquè és en moments de crisi com el que estem vivint des del 2008 (una crisi que s’ha agreujat amb la pandèmia) quan aquests discursos i maneres de no fer política quallen.

I això està passant a tots els nivells: al món, a l’estat, al nostre país i també a la nostra ciutat.

A Vilanova i la Geltrú tenim dos partits conservadors a l’oposició que competeixen entre ells a l’hora de banalitzar la política municipal i crear crispació. Voten gairebé sempre el mateix, tots dos atien l’odi contra el govern, creen notícies falses i conflictes inexistents, i voten sistemàticament en contra del suport als represaliats per drets fonamentals. I ho fan perquè comparteixen bossa de votants. Arriba un punt que es fa difícil diferenciar-los, tant en el fons com en les formes.

Si algun dia coincideix que algú posa en marxa el televisor i Canal Blau està retransmetent el ple municipal, el més normal és que canviï de canal davant d’un espectacle esperpèntic. No hi ha debat polític perquè a cada intervenció aquests dos partits porten el discurs al seu terreny: el del fang i la crispació, el del desprestigi de la institució, el de les mentides. És on s’hi senten còmodes i és el que contribueix a la desafecció vers la política.

Portem un any i mig de notícies falses locals, de discursos que a còpia de repetir-los, i per més falsos que siguin, van calant en aquells qui no segueixen la política municipal.

Ni es va posar ningú en risc per no desinfectar els carrers al principi de l’estat d’alarma, ni la Ronda Ibèrica és més perillosa ara que abans, ni vam pujar les taxes un 50%, ni el govern municipal vol tancar l’empresa Componentes, ni estem en contra de l’hostaleria, per posar només alguns exemples.

La veritat, en aquest context, tant se val. És el de menys. La qüestió és atiar una desafecció i un desinterès per la política, atacar el govern en conjunt i personalment, i atiar l’odi per esgarrapar vots.

Val a dir que aquesta actitud, tot i que entristeix, no fa variar l’acció de govern ni la nostra motivació. Seguim aquí bastint alternatives reals perquè tothom qui visqui a Vilanova, voti a qui voti, pugui dur una vida digna, gaudir dels serveis públics i no patir discriminacions.

En aquests any i cinc mesos de govern hem garantit que tothom qui viu a Vilanova es pugui empadronar, independentment de si té una residència fixa o no; hem posat en marxa un allotjament per dones que pateixen violència masclista; hem intensificat les bonificacions a taxes i impostos per famílies amb baixos ingressos; hem aprovat i posat en marxa un pla de xoc per fer front a la crisi provocada per la pandèmia; hem pacificat els entorns escolars; hem pagat deutes de governs anteriors; hem augmentat l’import dels pressupostos participatius; hem aprovat un nou model de recollida de brossa; hem iniciat el tràmit per internalitzar sis serveis públics; hem augmentat l’oferta pública d’ocupació; hem aprovat un projecte de millora de l’enllumenat públic; hem intensificat la fiscalització dels contractes externs i hem reorganitzat regidories i departaments per donar un millor servei a la ciutadania.

Tot això enmig d’una pandèmia mundial que ha capgirat completament les vides de tothom, i també l’Ajuntament. Tots aquests canvis i projectes transformadors els estem duent a terme mentre gestionem el dia a dia canviant d’aquesta crisi sanitària i econòmica, fent modificacions de pressupost per atendre les necessitats de les famílies i empreses, i adaptant els serveis públics a la realitat de cada moment.

Això són fets provables i discutibles. I tot es pot millorar. L’autocrítica i la rectificació és una senyal de maduresa democràtica. Tant de bo poguéssim tenir aquest debat al plenari, tant de bo. Però aquells que ens acusaven de no saber governar, ara resulten que no saben fer d’oposició. Enlloc de fer política fan partidisme per esgarrapar vots. Tant se val que sigui a costa de mentides i de malmetre la convivència.

El que no hi ha dubte, per molt que aquests partits diguin, és que estem posant tot de la nostra part perquè la transformació de la ciutat sigui possible fins i tot en un context de pandèmia, que els tres partits que formem el govern estem treballant en equip i que tot el que estem fent té com a principal objectiu el bé comú, la convivència i la millora de la vida de les persones. I així ho seguirem fent.

Nosaltres hem vingut aquí a dignificar la política, no a banalitzar-la.

Als qui viviu d’alimentar l’odi i la crispació: no guanyareu.

Marta Jofra, Portaveu de Capgirem Vilanova – CUP i Tinent d’Alcaldessa de l’Ajuntament de Vilanova i la Geltrú