Residència 'Els Josepets': ni autocrítica ni aprenentatge

En les darreres hores hem conegut la intervenció, per part de la Generalitat de Catalunya, de la residència «Els Josepets» gestionada per l’Organisme Autònom municipal Assistència Integral Social i Sanitària (AISSA). Segons la nota de premsa del govern de  la ciutat, el motiu de la intervenció és «perquè presenta una situació d’excepcional impossibilitat per mancances de recursos humans i materials». En altres paraules, perquè el gran i creixent nombre de treballadores contagiades de COVID-19 impossibilita prestar un correcte servei i atenció adequada al poc més del centenar de residents amb que actualment compta l’equipament municipal.

Les dades aportades pel govern municipal confirmen, que d’aquests 100 residents i escaig, 36 són positius per COVID-19 i que, en aquest segon brot, ja han mort per COVID-19 8 usuaris de la residència. Recordem que durant els mesos de març-juny, quan encara ho havíem d’aprendre tot d’aquesta pandèmia, a «Els Josepets» van morir una trentena de residents per COVID-19. Aleshores, l’explicació va ser, i sembla lògic, que no existien ni els mitjans materials (no hi havia Equips de Protecció Individuals) ni el coneixement suficients, com de fet passava al conjunt de la població, de l’impacte de la malaltia i de les mesures adients per fer-hi front. Onze mesos després de l’esclat de la pandèmia, aquesta ja no pot ser l’explicació ni, molt menys, l’excusa.

De fet, al mes de juliol es va crear, arrel d’una moció aprovada pel ple i presentada per aquest grup municipal, una comissió especial per investigar què havia passat durant la primera onada als serveis prestats per AISSA: residència «Els Josepets» i Servei d’Atenció Domiciliària (SAD). Des del mes de setembre i fins a finals de desembre s’han realitzat més d’una desena de sessions en què han participat la direcció política i tècnica d’AISSA, els grups municipals a l’oposició, representants de les treballadores, experts sanitaris i familiars d’usuaris d'ambdós serveis. Una comissió que va redactar unes extenses conclusions, fruit dels fets analitzats i de l’experiència i que, a la vista de la situació actual, molt ens temem que no han servit per res.

En l’actual brot a «Els Josepets» creiem que en cap cas s’han aplicat els aprenentatges que la gestió i la direcció de la residència havien d’haver extret de la situació de mesos passats. I, sens dubte, les conseqüències d’aquesta mala gestió les estan patint, en primer lloc els residents i les seves famílies (no podem ni imaginar l’angoixa que deuen estar sentit) i, en segon lloc, unes treballadores que ja venien molt tocades anímicament pel primer brot i que ara veuen com aquest segon brot les està tocant en primera persona, ja que, hi ha 25 treballadores contagiades (un 20% de la plantilla), amb la càrrega extra de treball que ha suposat per les no contagiades sumada a l’estrès provocat per l’elevada probabilitat de contagi.

I quina ha estat la reacció del govern municipal? Trobem a faltar qualsevol mena d’autocrítica tant per part dels responsables polítics com per part de la gerència o la direcció de la residència. De fet, els grups polítics hem pogut assistir a una reunió extraordinària del Consell Rector d’AISSA (per cert, convocada a petició de l’oposició) en què alhora que se’ns parlava del creixent nombre de contagis i de morts, se’ns afirmava que els responsables sanitaris externs que supervisen el centre afirmaven que les coses s’estaven fent bé.

La sensació de caos, de desorganització i de manca de rumb, de no haver estat capaços de reaccionar i de prendre decisions de manera ràpida i contundent, quelcom essencial a l’inici d’un brot, per part dels responsables del centre és palpable per molt que embolcallin els actes i decisions preses de bones paraules. Una sensació que es converteix en certesa si es poden intercanviar impressions amb qualsevol treballadora del centre.
 
Sens dubte, en aquest segon brot, la situació s’ha desbordat a «Els Josepets». El fet que hagi estat el propi govern municipal qui hagi sol·licitat la intervenció i que, després que efectivament aquesta s’hagi produït, el govern l’hagi agraït diu molt de la greu situació generada i davant la qual han imperat la manca de previsió i la improvisació en la presa de decisions.

D’altra banda, creiem profundament desafortunades les declaracions de la regidora de Dependència culpant en part d’aquesta situació a «l'absentisme laboral crònic» a l’equipament. En tot cas, entenem que correspon als responsables, tècnics i polítics del centre, posar en marxa les mesures per reduir aquest absentisme i fidelitzar el personal. De fet, això ens havien venut que estaven fent amb la creació d’una nova retribució anual vinculada a l’absentisme que, segons el propi govern, havia començat a donar fruits.

En aquest sentit, volem manifestar el nostre agraïment i suport al col·lectiu de treballadores de la residència «Els Josepets» que des de l’inici de la pandèmia ha treballat sense descans, sovint en condicions molt millorables per assegurar la qualitat en l’atenció i el benestar a les persones grans que hi viuen. Som conscients que sense la seva dedicació i esforç la situació dels residents seria encara molt més precària.

En definitiva, cal de manera immediata i urgent, per part del govern de la ciutat, un profunda reflexió sobre els fets que ens han tornat a portar a aquesta greu situació en tan poc temps. Durant la primera onada van ser incapaços de determinar els motius pels quals «Els Josepets» va resultar tan afectada per la malaltia quan a d’altres centres residencials de la ciutat la malaltia ni tan sols va arribar a entrar. Ens deien, aleshores, que el més important era estar preparats per, si es tornés a donar els cas, poder reaccionar ràpidament per evitar el seu avanç. Veiem que en aquesta tercera onada i davant un brot tan important, estem igual o pitjor que al principi.

Davant aquesta situació els residents, les famílies, les treballadores i el conjunt de la ciutadania de Vilanova i la Geltrú necessita sinceritat i respostes clares. Està en joc, per sobre de tot, la salut d’usuaris i treballadores, però també, el prestigi de la pròpia institució que pot resultar greument danyat en els propers anys. I això és quelcom que una institució municipal d’atenció a la dependència i a la gent gran com AISSA no es pot permetre de cap de les maneres.

Gisela Vargas

Regidora del grupo municipal del PSC a Vilanova i la Geltrú