La democràcia

La paraula democràcia d'origen grec ( "el poder de el poble") va ser inventada pels atenesos per definir un sistema de govern de la ciutat en el qual les decisions eren preses per l'assemblea de ciutadans. Tot i imperfecta, ja que excloia dones, esclaus i estrangers, sí que suposa la llavor de l'actual, donat que posava el sobirania en mans del poble.

En general, es podria afirmar que la democràcia va va estar en coma al voltant de dos mil anys, des que el Rei Filipo II (382-336 a. C) i el seu fill Alexandre el Magne (356-323 a.  C) de Macedònia derrotessin a les polis gregues i iniciessin l'era hel·lenística, entrant així, en una profunda crisi econòmica, social i política que liquidaria l'experiència democràtica.  Durant l'absència de la democràcia van abundar els sistemes despòtics, ja fossin monarquies, tiranies, oligarquies i aristocràcies;  la democràcia era cosa del passat, una utopia, una idea històrica per erudits, i nostàlgica per a poetes herètics.

La Revolució Francesa va ser el canvi sociopolític més important que a Europa a finals de segle XVIII i l'embrió de la democràcia que entenem avui en dia, on l'abolició dels privilegis feudals, l'eliminació del delme obligatori per al clergat, la promulgació de la Declaració dels Drets de l'Home i el Ciutadà, la llibertat, igualtat i fraternitat com a principis rectors de  la República, la promulgació de la institucionalització civil del clergat mitjançant la qual es va separar l'Església de l'Estat i la divisió de poders públics van marcar la recuperació de la democràcia en la fundació de la República el 1792.

La democràcia, ha d'estar basada a la força en la participació massiva, i en l'empoderament de l'individu que, lliurement, exerceix el seu dret a vot. Aquest suposa un dret fonamental que s'ha de garantir. No és una bona notícia veure com a Portugal, donades les circumstàncies de pandèmia gravíssima, la participació ha estat del 40%. Aquesta dada, hauría de fer reflexionar, fins i tot a qui ha avantposat els seus interessos particulars esdevinguts de la demoscòpia, als de garantir la salut pública i el dret a vot de tothom. Estarem d'acord que la democràcia és més plena quan més participades siguin les preses de decisions. Partint d'aquest consens generalitzat, podem acceptar que quan menor sigui la participació, es pot entendre com a menys legitimats els resultats. Per tant, el deure de qualsevol dirigent demòcrata, és garantir i posar les eines per la màxima participació.

Fer unes eleccions en plena pandèmia i amb un munt de gent als hospitals o confinats a casa, i amb un altre gran percentatge de gent considerada de risc que viu amb temor el fet de desplaçar-se a votar pel risc que creuen que pot comportar-li, no sembla una bona idea.

Ara bé, malgrat tot, tenim 2 grans eines que ha potenciat el govern per facilitar la participació: el vot per correu, i el vot delegat. Aprofitem-los perquè si hi ha 1 bé que ens concerneix a tots i totes i que hem de garantir,aquest té un nom, la democràcia.

Daniel Pernas Llobet
President ERC Baix Penedès