Tens gos? Estimes els animals? doncs no el portis a la platja

La majoria de persones que decidim tenir gos a casa ho fem perquè ens agraden els animals, per gaudir de la seva companyia i per poder donar-los una bona qualitat de vida.

I una de les accions imprescindibles perquè un gos pugui gaudir d’una bona qualitat de vida és treure’l a passejar, preferiblement a on pugui córrer, trepitjar la terra i olorar les plantes. També a la platja.

Son múltiples les imatges que ens venen al cap de gossos gaudint a la sorra, corrent amunt i avall, jugant amb nosaltres i amb les onades.

Però darrere d’aquesta bucòlica i aparentment innocent estampa s’amaga una realitat inqüestionable: el gos no hauria de ser a la platja. Perquè? per què les platges, tot i no semblar-ho per l’impacte brutal que hem exercit sobre elles, son ecosistemes naturals. Els gossos, tot i la seva domesticació, segueixen sent depredadors naturals, descendents d’un ancestre comú dels llops, i el seu impacte sobre les espècies que hi viuen en elles és enorme.

Sistemes dunars i aiguamolls costaners, allà a on tenen un mínim espai per respirar, com afortunadament encara succeeix a les platges de Vilanova (el Far, Ribes Roges, Platja Llarga), son espais a on floreix la vida, especialment la de moltes espècies d’ocells, alguns dels quals hi viuen permanentment, d’altres hi viuen només a l’hivern o a l’estiu, i d’altres només hi apareixen fugaçment per fer una aturada i recuperar forces a mig camí de les seves increíbles migracions.

Si us agrada la natura, agafeu uns prismàtics i dediqueu una estoneta cada setmana a baixar a Ribes roges i simplement observar, a la platja i a l’entorn del Torrent de Sant Joan. Hi descobrireu desenes d’espècies que segurament ni us havíeu imaginat que hi fossin: bernats pescaires, esplugabous, martinets blancs, gavines rialleres, gavines capnegres, gavines corses, blauets, bitxacs, titelles, caderneres, orenetes, cotxes fumades, corriols petits, corriols grossos, corriols camanegres, territs de tres dits, xivitones i un llistat tan llarg d’espècies (més de 200) que no paga la pena seguint enumerant-les en aquest article.

I per totes aquestes espècies, el gos, com esmentàvem abans, no deixa de ser un depredador. Per molt bo, entranyable i simpàtic que sigui el nostre, sempre generarà una por i un estrés considerables a qualsevol ocell al que s’apropi. I més encara si aquest ocell està en època de nidificació i criança. Si baixeu a la platja i observeu, comprovareu com s’hi concentren desenes de gossos deslligats cada dia a Ribes roges, així com veure com espanten contínuament les aus que hi viuen o hi descansen. O les que hi nidifiquen.

Com segurament sabreu, una espècie entranyable i vulnerable, el corriol camanegre, ha triat les nostres platges per nidificar-hi. I l’any passat ho va fer amb un èxit considerable, gràcies en bona part a l’esforç fet per moltes persones que van dedicar-hi hores i hores de voluntariat a informar de la seva presència, de la dels seus nius i pollets, i de la necessitat de no accedir amb gossos a les platges.

Una feina molt desagraïda, ja que no sempre en informar la resposta ha estat la comprensió i el respecte a la necessitat de protegir la nostra biodiversitat, i concretament aquest entranyable i fugisser ocell. Tot i minoritàries, moltes persones responen amb menyspreu i fins i tot amb insults quan se’ls informa i se’ls demana treure el gos de la platja.

Investigueu una mica per les xarxes i trobareu múltiples articles i estudis científics que alerten del devastador impacte que la presència de gossos a les platges té sobre els ocells del nostre litoral. Aquí us deixem un de molt interessant de l’Universitat de València:

La presencia de mascotas en los ecosistemas dunares es incompatible con la conservación de las aves litorales

De l’article: “l’estudi detecta que, en creuar la platja per zones amb dunes, les persones espanten a un 47% de les aus que estan incubant, mentre que espanten només a un 13% quan ho fan pels camins habilitats. Quan es tracta de persones acompanyades de les seves mascotes, el comportament de les aus canvia dràsticament, que fugen en la majoria de casos -94% en dunes i 80% en camins.”

Espantar un ocell nidificant que està incubant de manera freqüent provoca la pèrdua de la posta. També els pollets son presa fàcil per un gos mínimament àgil.

Hi ha una prohibició que comença el primer de maig, i que nosaltres com a Xarxa de Voluntariat per a la protecció de la Biodiversitat de Vilanova i la Geltrú hem demanat d’avançar-la al març, ja que és quan arriben els corriols i comença la nidificació. L’ajuntament s’ha compromès a fer-ho i a multar a qui se salti la prohibició, ja que realitzar activitats que impedeixin o dificultin la reproducció o migració d’espècies protegides i destruir o alterar greument el seu hàbitat és un delicte tipificat a l’Article 334 del Codi Penal, i pot comportar pena de presó de tres mesos a un any o multa de quatre a vuit mesos.

Però nosaltres creiem en la responsabilitat individual i col·lectiva, i per això et demanem que si tens gos no el portis a la platja, i que ens ajudis si us plau a difondre aquest missatge.

La COVID19 i la crisi climàtica global ens estan apropant a escenaris inimaginables que poden posar en perill la nostra pròpia supervivència com a espècie. Protegir la biodiversitat ens protegeix a nosaltres mateixes de malalties i pandèmies. Protegir i renaturalitzar les nostres platges impedirà la seva desaparició deguda a la pujada del nivell del mar. Necessitem recuperar dunes i aiguamolls plens de vida, sense renunciar al gaudi i a l’economia que les nostres platges generen. Tot un repte.

Fem un primer pas: si us plau, no portis el gos a la platja.