Eleccions a Catalunya, ara toca federalisme!

Per fi hem pogut celebrar eleccions al Parlament de Catalunya, ha hagut de passar un any des que les anunciés el president Torra i ara toca intentar entendre el que ha expressat la ciutadania amb el seu vot. Com sempre l’anàlisi es pot fer des de molts punts vista. Per als independentistes, ja tenim la independència a tocar, els no independentistes podem dir que la seva proposta política només està avalada per 1.360.696 electors, un 25,24% i per tant la independència està lluny, i que el partit guanyador ha estat el PSC. Però la realitat és més complexa que tot això, intento explicar-me.

En primer lloc, aquestes eleccions s’han convocat sota la llei electoral central, per la incapacitat del Parlament de fer-ne una de nova. Hi ha una iniciativa popular, liderada pel catedràtic de ciència política de la UAB Joan Botella entrada al parlament l’any 2010 i que en el 2015 tots els grups parlamentaris varen estar d’acord en tramitar-la. Les circumstàncies en què s’han hagut de convocar aquestes eleccions la fa imprescindible, tal com indica el catedràtic Xavier Arbós. Els resultats també venen condicionats per aquesta llei, el PSC guanya en vots i empata em diputats amb ERC. Un diputat del PSC representa 19.783 vots,  un d’ERC 18.291 i un de JxCAT 17,750, Si Catalunya fos circumscripció única el PSC hagués guanyat les eleccions amb els mateixos 33 diputats, però a ERC, li correspondrien 30 i a JxCat 28, i els partits minoritaris es veurien afavorits, el PdeCat hagués entrat al Parlament amb 3 diputats. Encara que la llei d’Hondt ja discrimina a favor dels partits majoritaris, els vots haurien tendit a igualar-se al voltant dels 20.000 vots per diputat entre els tres partits majoritaris.
 
Segona qüestió, la participació ha caigut a un 53,6%, en part es pot atribuir a  la crisi del COVID, però ve de lluny. Les eleccions al parlament de Catalunya de sempre ha tingut una participació baixa, menys quant s’ha posat a la població en situacions de molta tensió.  Un 46,4% de electors van decidir no participar en aquestes eleccions i aquesta també es una opció que s’ha de tenir molt en compte; el president que escolli el parlament tindrà un aval d’entrada molt minoritari respecte del número total d’electors i haurà de governar per a tothom. 

Tercera qüestió, la distribució de vot per territoris constata també una configuració sociològica de Catalunya, ja molt marcada en eleccions anteriors i confirmada en aquestes: en l’àrea metropolitana de Barcelona i en 11 de les ciutats més poblades ha guanyat clarament el PSC, mentre que ERC i JxCat és l’opció preferida en les comarques de l’interior. La distribució de vot a les ciutats també es diferencia entre les zones més benestants que prefereixen JxCat i ERC i les més obreres, on el PSC i els Comuns obtenen el major nombre de vots. Malgrat això els percentatges de vot que separen les diferents opcions són relativament petits arreu, el que constata de divisió de la societat catalana en dos blocs molt marcats.

I per últim, el partits que han rebut més vots, PSC i ERC, són els que en les seva campanya lectoral han apostat pel diàleg, dada no gens menyspreable venint de la situació d’on venim.

Per tant el proper govern, sigui del color que sigui, hauria de tenir en compte tots aquests factors, La  societat catalana és molt complexa com ho demostren les dades, hi ha un grau d’insatisfacció molt gran, l’abstenció així ho demostra, les postures irreconciliables que ens ha portat “el procés” s’han de començar a revertir. La situació que ens ha portat la Covid-19, ha fet canviar les prioritats dels ciutadans; ara la sanitat, l’economia i l’educació han passat per sobre les identitàries, i és aquí on podem començar a retrobar-nos. El govern de la Generalitat per a ser eficaç, no ho podrà fer sol, haurà d’actuar coordinadament i amb lleialtat, amb tots els estaments de l’administració començant pels Ajuntaments, el govern de l’Estat i la resta de les comunitats autònomes i també amb les organitzacions sindicals i empresarials i la resta de la societat civil. Aquesta forma de govern té un nom “FEDERALISME”, ara es l’hora de posar-la en pràctica.

Robert Sanahuja és membre de Federalistes d’Esquerres.