Un embornal putrefacte

Primer de tot, aclariré el significat del substantiu que situo al títol. No voldria que algun lector el desconegués i anés perdut en interpretar la resta del meu escrit. Es tracta d’una aigüera, un orifici, una canal per on se’n van les aigües de pluja o residuals. Massa sovint, pot passar que la seva boca d’entrada sigui tan esquifida que no dóna l’abast. Llavors, passa el què passa. Correm-hi tots!

Em plau emprar el mot per fer un repàs analític del món informatiu a casa nostra. Tenim motius més que seriosos per a dur-nos les mans al cap. M’explicaré mitjançant una mena de panell o “flash”:

Qui hi ha darrere dels locutors/presentadors Antonio García-Ferreras, Ana-Rosa Quintana, Susanna Griso o Vicente Vallés? Algunes de les cares més conegudes dels mitjans de comunicació audiovisuals espanyols. No són res més  que la punta de llança de grans lobbies. Un mass-media és una eina, feta anar a mà, tal com si fos una titella… Metafòricament, una destral pot gestionar-la un llenyataire o un malfactor.

Fent un resum ràpid del panorama estatal, topem amb:

- Mediaset (Cuatro.TV i Tele.5) controlat en un 50% per Silvio Berlusconi. La resta de valors fluctua al mercat de valors i alguns dels seus inversors són els fons d’inversió Blackrock, Invesco o Fidelity

- A3.Media (Antena 3 i la Sexta), controlat -en un 43%- pel grup Planeta. En un 11%, per UFA/RTL, el gegant de la comunicació alemanya. Al seu consell d’administració s’hi asseuen directius com Aurora Catà (consellera de BS), Patrícia Estany (Managing director de JP Morgan) o Mònica Ribé Salat (vocal de la Junta de l’Associació espanyola de correduries d’assegurances).

- El grup PRISA (diari EL PAÍS o la Cadena SER) és a mans del Grupo Amber Capital, amb un 30% de les accions. Un altre fons d’inversió ianqui, controlat des de el paradís fiscal de Cayman Islands. Trobem, alhora, el banc HSBC, condemnat formalment per blanquejar diners del narcotràfic, amb el 9% de les accions de PRISA. El Banc de Santander, un 4%. Telefònica, un 9% i CaixaBank, un 1%.

- El grup VOCENTO embolcalla mitjans com ABC o la cadena COPE. El controlen i maneguen les famílies Ibarra, Aguirre, Urrutia, Bergareche o Castellanos, entre d’altres. El 10% d’accions el té Cobas, un gestor de més fons d’inversió, amb negocis a Bankia, Unicaja i Repsol.

- Essent la informació un dret recollit a la Constitució i en pertànyer a un “estat de dret”, la ciutadania ha de rebre bona informació, per tal de poder controlar el poder. Si aquest, però, fa anar les regnes de forma soterrada, ja tenim un peix que es mossega la cua. És ací que parlo d’un embornal, m’explico? Com diu l’adagi, “ell s’ho talla i ell s’ho cus”. Mai més ben dit.

Per aquesta escaire -a l’estil Messi- sense anar més lluny, la gran premsa ens cola un munt de “portades falses” (sobretot els caps de setmana). I els noticiaris audiovisuals -tenint-ho vetat per normativa de la UE- anuncis a tort i a dret. En ambdós casos, amb l’únic dret a la rebequeria. Quan deixaran d’embafar-nos? Estic tip de tant entabanament.

Ací ho deixo… Podem ampliar la matèria en un article proper. Vull suposar que -a segons qui- no li agradarà llegir-me. En qualsevol cas, està clar que parlant -amb respecte- la gent s’entén… I algú havia de dir-ho.