Cortesia, urbanitat, civisme... EDUCACIÓ

Aquest mes, al club de lectura de Rosa Sensat, estem llegint el llibre “El quadern de Fritz Kocher” de Robert Walser (1878-1956). És un recull de redaccions d’un jove, en Fritz, que va morir al cap de poc temps de deixar l’escola. La traducció és de Teresa Vinardell. Ho explico perquè m’ha fet reflexionar sobre algunes de les paraules que avui en dia ja no utilitzem o tenen un sentit que fins i tot trobem ridícul.

Una de les redaccions la  titula “Cortesia”, que, segons el diccionari de l’Institut d’Estudis Catalans,  és la qualitat de cortès i significa dit o fet amb una urbanitat extrema.

Urbanitat, una altra paraula que avui utilitzem ben poc, i que, segons el mateix diccionari, defineix com cortesia i educació en les maneres de comportar-se, especialment en les relacions amb els altres.

Fa anys, molts ja, quan jo era petita, recordo un llibre  d’escola que es deia “Urbanidad” i, em sembla que a l’horari de classe també hi figurava com a matèria , encara que ... cap rècord del que hi fèiem.

A l’entorn de les olimpíades del 1992, l’Ajuntament de Barcelona publicà un llibre “Civisme i urbanitat”, que redactaren Marta Mata i M. Josep Udina  i que era el recull de treballs  d’una amplia comissió. Al Ban de l’Alcalde Pasqual Maragall es pot llegir: “La cultura i el civisme han de ser cada cop més presents en el dia a dia de Barcelona i en els seus ciutadans. Civisme i urbanitat és el llibre que l’Ajuntament posa a les mans dels ciutadans com a instrument per avançar-hi. Però només si tots i cada un ho volem i hi participem, com ho hem fet ara, Barcelona anirà esdevenint la ciutat que tots somniem”.

Les paraules, com la mateixa organització social, han canviat i evolucionat, però les paraules no són innocents i amb elles es fan coses bones com firmar la pau, i coses ben rebutjables com declarar guerres. La paraula, matisa i ens humanitza. I és mitjançant la paraula que aprenem a pensar, prevenir, comprendre i a relacionar-nos els uns amb els altres. A conviure, en una paraula, i per fer-ho necessitem civisme, urbanitat, cortesia... com vulgueu dir-hi. Ser educat és la que m’agrada més a mi.

La redacció “Cortesia” acaba ...”un pot aprendre a ser educat, però li resultarà difícil si no hi aporta el talent, és a dir, si no ho desitja de tot cor. Ningú no està obligat a ser cortès, però cal que el benestar de qualsevol inclogui la facultat de ser atent envers els altres amb fluïdesa i espontaneïtat”.

Aquests dies de disturbis, de manca de respecte vers el mobiliari urbà, que és de tots, de violència i vandalisme  a comerços i terrasses hi he pensat bastant, perquè amb més o menys intensitat les podem catalogar com a accions  incíviques, de  manca de respecte, d’urbanitat i de cortesia.

La formació del ciutadà, homes i dones, és un problema indefugible per als sectors democràtics, que adoptem de manera majoritària l’escola com a espai de socialització, d’aquí que vulguem convertir l’ensenyament i la formació en educació, però aquesta és una feina tan rellevant per a la vida col·lectiva que és imprescindible que la família, la ciutat, les administracions ... la tinguem com a prioritat.  

Quan hi ha persones que obliden la urbanitat, la cortesia, el civisme i actuen com a vàndals, és obligació d’una societat democràtica mostrar-hi el rebuig més clamorós, de manera individual i col·lectiva.