L’atur femení a la crisi de la covid-19

L’atur té un comportament molt diferent a les nostres comarques. La comarca del Garraf és la que més ha patit en el conjunt d'aquesta crisi sanitària. El creixement de més de 1.100 aturats, amb un percentatge de gairebé el 55% d'atur femení, dóna un clar exemple del que se'ns pot venir damunt si no hi ha una ràpida reactivació econòmica.

Al Garraf la mitjana de la taxa d'atur femení ha passat a situar-se d'un 14.51% al 2019 a un 18.08% en l’actualitat, molt per sobre de la masculina que és d'un 14.24%. L'anterior crisi ens va posar de manifest que la reducció d'aquest diferencial era causada per una caiguda de l'activitat industrial, però al Garraf ve marcat en l'actualitat per la forta caiguda del sector serveis. El Garraf comença a situar-se a la cua com la penúltima comarca de la província de Barcelona amb més atur amb un 15.19%.

L'Alt Penedès té una elevada taxa d'atur femení, el 56% dels aturats a la comarca són dones 3.827, una dada molt preocupant però hem de tenir en compte que aquest diferencial era superior al 2019 (58.81%) i al 2020 (57.27%).La taxa d'atur femení era del 12.88% en el 2019 i en l'actualitat és del 15.72%. El percentatge d'atur global del 12.19% és inferior a la mitjana de Catalunya, l'increment de l’atur durant la crisi ha estat el menor de les tres comarques i el percentatge d’atur femení també.

La comarca de l'Anoia és la que presenta pitjors dades relatives, la taxa d'atur femení ha passat d'un 16.16% en el 2019 a un 19.13% en el 2021 i és el pitjor percentatge. Però hem de tenir en compte que a l'inici de la crisi el diferencial entre l'Anoia i el Garraf era superior i en l'actualitat és només unes dècimes superior al Garraf, per tant podem concloure que la destrucció de llocs de treball ha estat molt superior a la comarca del Garraf.

Per a sortir d'aquesta crisi és necessària la concertació territorial, tenir estructures més operatives i reivindicar les inversions necessàries per al territori, tot això l'hem de realitzar intentant fugir de la “paràlisi per anàlisi”, apostant d'una forma decidida per fer sentir una única veu a cada territori.