Un regal del govern més progressista

Aquests dies el Gobierno prepara la que ha de ser versió definitiva de la Reforma de les Pensions-2021, que la Unió Europea espera amb candeletes a principis d’abril. Els mitjans d’informació majoritaris en donen una versió edulcorada, passada pel Photoshop neoliberal

Són moments decisius, que poden marcar fortament el futur de les pensions, o dit d’una altra manera, les pensions futures. Iai@flautes Garraf i Unitat Pensionista del Baix Penedès voldríem fer arribar el nostre punt de vista, però ens ho posen difícil: no tenim accés als grans mitjans, no podem organitzar xerrades, no podem repartir fulls informatius, ens és difícil manifestar-nos o fer concentracions, però no renunciem al deure d’explicar allò que veiem i que ens afectarà en el futur. A tots, però bàsicament als que ara encara treballen.

El punt de partida és que les pensions no són sostenibles perquè la despesa en pensions és superior als ingressos, i per tant ens aboca  a un dèficit creixent. Això, però, no és cert. Actualment, i des de fa anys, es paguen pensions no contributives o es minven els seus ingressos amb bonificacions de quotes socials a l’ocupació. Uns 4.000M se’n van pagant despeses administratives, com nòmines del Ministeri; uns 5.000M en ajudes a la contractació. Una i altra partida haurien de quedar dins dels Pressupostos Generals de l’Estat. Sense totes aquestes despeses impròpies les Pensions tindrien números positius, no deficitaris. Són, únicament, uns exemples; n’hi ha més.

De cara al futur volen que les pensions públiques reposin sobre tres pilars, uns suports que permetrien assegurar, diuen, les pensions. El primer pilar seria una pensió pública de subsistència: uns 900 euros. El segon, les contribucions al pla de pensions d'empresa, que es contractarien amb entitats financeres. Cadascú ho faria segons les seves possibilitats, amb un màxim de 8.000 € any de desgravació. El tercer serien plans individuals privats, contractats personalment amb les entitats financeres. Això establiria dues classes de treballadors:

a- Persones que han tingut contactes precaris o mal pagats, i que no hauran cotitzat el suficient o durant poc temps.                                                                                                                                     
b- Treballadors/es ben posicionats laboralment, amb bons sous i que podran tenir els tres pilars.

El nou sistema serà beneficiós, únicament, per al segon grup. Per altra part representarà la descapitalització del nostre actual sistema de repartiment per dues vies diferents:

1- les desgravacions fiscals dels Plans d’Empresa que pagarem tots.

2- la descapitalització del sistema públic, perquè disminuirien les contribucions que podria rebre. Tenint present això, no seria millor augmentar les bases de cotització que estan actualment topades en 4.070,10 euros?

España, amb un atur estructural entre el 17% i el 20% (3 – 4 milions de parats), pot reduir el seu Sistema Públic de Pensions?

Es té present que el SP de P és el major distribuïdor de renta del país, i vital per mantenir la nostra actual cohesió social?

Com es justifica que els sindicats CC OO i UGT a nivell estatal i ELA i LAB a Euskadi, apostin per reforçar la seva base d’afiliats situats millor laboralment i deixin sense ajuda els treballadors que més la necessiten?
 

I la banca, amb aquests diners farà les inversions que li convinguin. És a dir, els nostres diners poden servir per reforçar fons voltor que podrien acabar especulant amb l’habitatge i, és terriblement real i actual, forçant desnonaments.

L’objectiu final és avançar cap a la Motxilla Austríaca, contemplada ja a la reforma del 2.011. Significa eliminar les indemnitzacions per
acomiadament i les prestacions per atur. Serien els mateixos treballadors qui es pagaria l’acomiadament, que és el que els empresaris busquen des de fa anys, i l’atur, que reduiria la despesa de l’Estat. I tot això amb el contingut de la Motxilla.

Aquesta, la de la Motxilla, seria la següent reforma, després de la que es vol aplicar ara, de forma immediata.  Això seria una bomba a la motxilla. A Àustria el contingut de la Motxilla el fan les empreses traient un 1,53% del sou brut del treballador. Però en darrer terme, surt del sou del treballador, uns diners que serien seus i que deixa de cobrar.

La Motxilla permetria reduir les pensions asilenciant molt la protesta social.

Mirem què significaria a la pràctica?

Aquest és el futur que volem pels nostres fills? Els seus drets es fonamenten en la nostra lluita. Defensar ara les pensions públiques és una tasca on tots hi hem de ser perquè si avui no ho fem, demà ja no les podrem defensar, seran únicament un record, un bon record del passat.

Iai@flautes Garraf i Unitat Pensionista del Garraf