Néixer en els fems

Aquesta imatge del títol va més enllà d’una imatge poètica. És pot néixer en els fems, un esdeveniment que, hores d’ara, és absolutament necessari si no volem ofegar-nos en la segona mort que no és la del cos sinó la de l’ànima. Estem realment en perill.

Cada dia dedico un temps a llegir la premsa, articles que amb les lògiques diferències de criteri van en la meva corda. Però per explorar un paisatge ben ampli de la realitat que vivim, llegeixo articles que semblen posats com un arbre al revés en comprovar que les mateixes paraules diuen coses diferents. Així, ni la bondat ni la llibertat ni la democràcia, posem per cas, són una cosa semblant per a tothom, ni de lluny, sobretot quan els vectors que componen la realitat es polaritzen a l’extrem. Com a exercici intel·lectual és interessant, però com a comprovació de l’escala de valors que han de sostenir una societat madura, equilibrada i solidària com la que volem, és per plorar, i utilitzo el verb plorar expressament.

La podridura de la qual ha de sortir una nova realitat ha arribat molt amunt en la caldera d’aquest petit país que és la nineta dels ulls de tants que l’estimem. Aquest amor no ens fa beneits com alguns articulistes pretenen, sinó més aviat clarividents. Res no es veu tan clar com amb els ulls del cor. Sabem llegir la realitat més del que alguns es pensen. El poble parla clar i amb fermesa cada vegada que és convocat a les urnes, de manera que de criteri en té, el nostre poble, una altra cosa és que sigui comprès o respectat.

Ja sabem qui paga la premsa espanyolista perquè digui penjaments, i com més grossos millor, sobre qualsevol aspecte de la causa catalana i dels dirigents independentistes. Això s’ha d’acabar, diu l’Estat profund i els associats que aquí hi tenen interessos, el procés i la voluntat d’independència d’una bona majoria de catalans, ara el 52%, s’ha d’acabar. Fan la seva feina mirant de treure el terra de sota els nostres peus. Però hi ha qui fa la mateixa feina destructiva si bé la presenta disfressada de progressisme o de llibertat de premsa. I així llegim barbaritats en alguns articles com ara que el MHP Torra no només ha estat un mal president sinó una mala persona. Del president Torra es poden dir moltes coses, bones i dolentes, però no es pot dir que sigui una mala persona. A més, qui podria fer-ho, amb quina autoritat, amb quina sapiència. Aquesta afirmació gratuïta, perquè en un article no és necessària per desqualificar una acció de govern, respon a l’efecte mirall, la qual cosa està molt estudiada en el camp de la psicologia. Es projecten sobre altres les pròpies mancances i sovint de manera agressiva ja que el que no ens agrada de nosaltres ens fa mal.

És necessària, urgent en la nostra societat, una regeneració no només democràtica sinó en valors humans. Ens cal voluntat i amor per engendrar aquestes flors. Ens cal un domini sobre les pulsions nefastes que poden malmetre la bellesa del que és nou. La salut de la nostra ànima col·lectiva necessita d’aquesta primavera, just ara que ens estem preparant per a un govern que després dels dies d’apocalipsi que ja fa anys que estem vivint, ens han de permetre viure dies en què el treball sigui de construcció positiva, no destructiva. És molt fàcil tirar pedres i molt difícil aixecar-ne, i només ens podrem sentir orgullosos de nosaltres mateixos quan l’obra feta ens comenci a arribar a l’alçada dels ulls.