El 17 d'abril, i els dies que calgui

I avança d’amagat, tapada per altres notícies que centren la nostra atenció. I deu ser normal, el que es refereix al covid ens afecta a tots. I LA REFORMA DE LES PENSIONS, NO?

El perill que les pensions, la millor eina de cohesió  social de que disposem, es privatitzi, es precaritzi i s’empobreixi, ha mogut a més de 300 plataformes, de tot l’estat, a convocar una manifestació pel dissabte 17 d’abril.

Com que la reforma que es vol imposar afecta a jubilats, treballadors i estudiants -com a futurs o a actuals treballadors- tots tres col·lectius hi estan convocats.                  

Però, per què sembla inacceptable la reforma que ens cuina Escribá i el Gobierno?

Les condicions laborals i els sous tan baixos no permeten que els joves es puguin independitzar ni fer un projecte de vida estable. Actualment es pot treballar a jornada completa i no deixar de ser pobre. I les dones, per la bretxa de gènere, en surten encara més mal parades. Això significa que la seva pensió futura pot resultar insuficients per sortir del llindar de la pobresa. El Pacte de Toledo es preocupa de les dones, i ho fa oferint mecanismes de conciliació familiar, és a dir, dóna facilitats perquè les dones segueixin lligades a les feines de casa i a les cures familiars. No avancem, únicament es facilita quedar-nos on som...

La nova reforma 2021 es proposa gestionar les pensions partint de tres eixos: la pensió pública, els plans privats d’empresa i el plans privats individuals. D’aquest tema ja en vam parlar a Eix Diari.

L’any 2018 les pensions públiques van moure 150.000 milions d’euros, les privades únicament 5.000 milions. Les pensions públiques van moure el 12% del PIB, i els bancs, fons d’inversió i asseguradores no en van treure cap profit. L’objectiu de la Comissió Europea  i els poders financers, que són els que manen malgrat no governar, es proposen privatitzar les pensions. Aquesta és la missió que té encomanada el ministre Escribá, i la vol tirar endavant aviat, ara que el covid dificulta les mobilitzacions en contra de la mesura. Seria d’esperar que el Gobierno no admetés aquest pas a mans privades per la via dels fons de privatització. Si ara no som capaços de defensar el dret a una pensió digna, d’aquí vint anys únicament ens podrem lamentar en veure que hem perdut un instrument essencial per a lluitar contra la pobresa i garantir un cert nivell més igualitari de redistribució de la riquesa.

Els sous precaris, de misèria, generen inestabilitat i inseguretat entre les persones treballadores i, alhora, aporta cotitzacions de misèria a la Seguretat Social. Això és la millor manera d’assegurar unes pensions públiques miserables de cara al futur. Qui guanyi molt podrà pagar un quantiós pla de pensions d’empresa i fins i tot el pla individual de pensions privades, però qui s’hagi de quedar amb la pensió pública perquè els seus ingressos no els permeten cap mena de pla de pensions, aquests es quedaran amb una pensió insuficient i injusta que els condemnarà a una subsistència miserable.

Les reformes laborals de 2010 i 2012 suposen la proliferació del treball precari, mal pagat, la pèrdua del dret a la negociació col·lectiva i, per tant suposa també una major pèrdua salarial.  S’han de derogar!!!

Les reformes de les pensions de 2011 i 2013 tenen com a finalitat retallar les pensions públiques i endurir els requisits per a poder accedir-hi. S’han de derogar també. Cal un salari mínim de 1.200 euros, com indica la Comissió Europea, si volem que  un 20% de la població surti de la situació de pobresa crònica i estructural.

Cal exigir la derogació de les reformes laborals i de les dues darreres reformes de pensions esmentades. En aquest objectiu joves, estudiants, treballadors i jubilats hem d’estar junts, units en una mateixa lluita, i el dia 17 participar reclamant conjuntament que governi qui governi les pensions públiques, els serveis públics i els drets socials es defensen.

Al Garraf, la manifestació es farà a Vilanova i la Geltrú, a la Plaça de la Vila, a les 10 hores 30. Volem fer sentir la nostra exigència d’una societat més justa, fonamentada en els drets públics: pensions, educació, sanitat, vivenda, renda mínima, treball i sous dignes ...

Fins ara diferents grups hi donen suport: Iai@flautes Garraf i Unió Pensionista del Garraf, Som VnG, Assemblea Drets Socials del Garraf, Arran, Intersindical CSC, Coordinadora Obrera Sindical, CUP.