Canviem, sí… però on anem?

Abans anaves a la Caixa (les caixes) i et tractaven amb una exquisida correcció, com si fossis amic de tota la vida, ara t’han convertit en un número més i depèn del gran que sigui la xifra de diners que tens el tracte serà millor. Abans quan les caixes encara feien regals els seus clients de manera discriminatòria, també, a nosaltres mai ens en va tocar cap. Era un tema recurrent els dinars de Sant Esteve on tothom “fardava” dels regals que havia rebut. Fins que un dia cansat de semblar un “primo” vaig enviar una carta al President de la Caixa, queixant-me de la situació. Mai he rebut la resposta. És igual.

Abans coneixies al director de la sucursal i els “empleats”, et guiaven i t’ajudaven si tenies quatre calerons, a  posar-los en un lloc que rendís una mica, sense masses ambicions però anaves cobrant algun interès, petit però que sempre anava bé...

Ara res, si no ets prou negoci per ells de manera directa, et van augmentant les comissions fins que et cansaves i dius que marxes, cap interès en que et quedis, més aviat et posen allò del pont de plata perquè marxis, ets una rèmora...

No ens enganyem les caixes i els bancs amb més o menys mesura són taurons dels negocis. Alguns queixalen directament a la jugular quan convé executar una hipoteca i altres amb petites mossegades se’t van menjant.

Res és el que era en el món de les Caixes. Han passat de regalar-te llibres per Sant Jordi -prèvia imposició d’unes quantes pessetes, clar-, a fotre’t, i molt en alguns casos, amb les preferents, a donar-te cops a l’espatlla quan sorties de la sucursal a gairebé ni deixar té-hi entrar..

Viure per veure.

Però la pintada de l’afirmació que insinua que Caixa i repressió van junts te a veure força amb l’actitud que va prendre l’entitat bancària quan els dies després de la breu, brevíssima declaració d’independència va agafar les maletes i va traslladar la seva seu a València segurament per temor de que potser fos nacionalitzada....

Poc exemplar la seva actitud sobretot perquè ha anat creixent a base dels estalvis de molts catalans i també amb el negoci del totxo en forces indrets del país i naturalment amb alguns contractes amb l’administració encara que sigui per la via interposada de les autopistes.

L’estrella de Miró te la podies trobar a qualsevol indret del país i coneixent-los és perquè hi havia negoci, només cal veure com han anat tancant sucursals i caixers en llocs en que pòster ja no poden munyir més les vaques grasses.

En fi que ben mirat aquelles institucions que van néixer amb una clara voluntat social i amb un esperit gairebé solidari -sense oblidar els negocis ni els beneficis- s’ha convertit en una màquina d’esprémer qualsevol possibilitat de  treure diners.

De tenir unes obres socials, a qui cal reconèixer una bona feina, han passat a ser unes espremedores de comissions pel que sigui, aviat nomes per obrir la porta de la sucursal ja hauràs de deixar algun euro... al temps!

La Caixa reprimeix segons la pintada i com tantes estructures de l’estat que serveixen pel control i la repressió. Que les caixes i bancs formen part de les estructures de l’estat és una obvietat.

Ara el paper de la institució econòmica no va ser massa galdosa desprès de la situació que es va viure el primer d’octubre i els dies següents del 2017.

I atenció a la darrera que s’ha sabut CaixaBank ha plantejat aquest dimarts un Expedient de Regulació d'Ocupació (ERO), que afectarà un total de 8.291 treballadors, el 18% de la seva plantilla. Per altra banda, l'entitat també ha proposat el tancament de 1.534 oficines a tot l'Estat, el que suposaria una reducció del 27% respecte a la xarxa. Anar creixent en estructura, negoci i beneficis i anar reduint personal i prestacions... certament repressió més sibil·lina

Davant d’això fem república ens proclama el grafiti. D’acord, fem-la però tampoc cal que siguem il·lusos.

Canviem de banc. D’acord, canviem. I quin ens recomana l’autor de la sentència perquè llevat d’alguna petita Caixa corporativa que encara queda la resta pam més o pam menys igual que la Caixa. De germanetes de la caritat ja no en queden i les que queden s’ho estan repensant.

Però vaja diguem clar, eh, perquè estem convençuts de que quan arribi la república, que arribarà, la Caixa hi serà, i fins i tot potser la patrocinarà.

Perquè per haver-hi república caldrà finançament i el diner no té ni pàtria ni bandera, ni color i així com a corre-cuita i a les fosques van traslladar la seu a València tornaran quan ensumin que pel mig de la república i el sursum cordam hi ha diners a guanyar i satisfer a alguns dels principals accionistes.

Així és....