Des de Vilanova en Comú, l’1 de Maig amb la mirada i l’atenció als joves

El Primer de Maig és el Dia Internacional dels Treballadors i Treballadores, instaurat com a tal el 1889, en homenatge als coneguts com “Màrtirs de Chicago”, els cinc treballadors condemnats a mort per haver participat a les jornades de vaga del primer de maig de 1886 a Chicago, on es reclamava l’aplicació efectiva de la jornada laboral de 8 hores i altres reivindicacions socials, que van desembocar en l’anomenada “Revolta de Haymarket”, reprimida durament.

Enguany, més que mai, es fa imprescindible una jornada reivindicativa, reiterant les demandes de les organitzacions sindicals per una millora de les condicions laborals i socials dels treballadors i treballadores.

Cal que les respostes a la crisi social, econòmica, i laboral provocada per la pandèmia de la COVID-19 ocupin el centre i la prioritat de tots els Governs. A la crisi per la pandèmia s’afegeix una crisi estructural provocada per la reforma laboral, els problemes d’accés a l’habitatge, la manca d’ingressos mínims d’una part important de la població o les dificultats d’accés a un treball digne per part de les més joves.
Segons l’informe “Impacte de la COVID-19 en el mercat de treball”, elaborat per CCOO Catalunya, durant 2020 més de 900.000 treballadors i treballadores van estar afectats en algun moment per un Expedient de Regulació Temporal d’Ocupació (ERTO), i més de 144.000 afectats per reduccions de jornada, situació que, en termes generals, s’ha prolongat durant aquest 2021.

Segons el mateix informe, ha augmentat l’atur de curta durada. Molt preocupant és el fet que les llars catalanes sense cap ingrés de caràcter laboral han augmentat, en el cas de Catalunya un 24,2% d’augment.

Les dades del IDESCAT indiquen que la taxa d’atur es va incrementar durant 2020 en més de tres punts, situant-se a prop del 14% durant el quart trimestre de 2020.

Cal recordar, que segons la taxa AROPE, Catalunya en 2019 tenia el 24,2% de persones en edat laboral en risc de pobresa i exclusió social.

En definitiva, ens enfrontem a una crisi social i laboral greu, amb dades no vistes des de la darrera gran crisi de 2008.

En aquest context, les administracions públiques han de posar recursos i polítiques públiques a l’alçada dels reptes i les situacions plantejades. A banda de l’Ingrés Mínim Vital o els mecanismes de cobertura dels ERTO posats en marxa pel Govern de coalició progressista format per PSOE i Unidas Podemos. Calen més mesures i materialitzar alguns compromisos, com tirar endavant la derogació de les reformes laborals que ha precaritzat el mercat de treball, assolir un SMI al nivell del 60% del salari mitjà, o la defensa d’un sistema públic de pensions dignes i que pugui garantir el seu poder adquisitiu. Calen mesures per replantejar el sistema de les cures, per tal de que la crisi no torni a recaure sobre el treball de les dones.

Per altra banda, el Govern de la Generalitat ha tingut una actuació erràtica en l’adopció de mesures socials per pal·liar els efectes de la pandèmia. Calen polítiques expansives de deute per donar àmplies respostes a la crisi social.

Una situació que s’està agreujant davant la impossibilitat de posar en marxa un Govern de la Generalitat, a pesar de que ja fa més de dos mesos que es van celebrar les eleccions catalanes.

Des de Vilanova en Comú volem donar suport a les mobilitzacions i reivindicacions de les organitzacions sindicals convocants de les activitats per Primer de Maig.

Durant la pandèmia i en plena crisi postcovid s’ha demostrat que vivim en un territori on no ens podem guiar per la temporalitat i la precarietat de l’hostaleria i el turisme. L’agricultura, la indústria o la cultura són clars exemples de la riquesa que tenim en el nostre territori, i l’hem d’aprofitar al màxim i en tots els àmbits.

Un dels sectors que més pateix la precarietat del turisme és el sector jove, que es veu relegat a aquestes feines temporals durant l’estiu i que impedeix rebre com a possible el fet d’emancipar-se. L’atur juvenil a la vegueria del Penedès és de les més altes de l’estat. Un estat que està als rànquings més alts de l’atur juvenil superant el 40%.

Una vegada més diem #elPenedèsnoestanca, hem de donar respostes a una de les comarques amb més atur a Catalunya, calen esforços per evitar el desmantellament de la indústria a la nostra comarca. I cal una estratègia per incorporar la recerca, la innovació i no només treballar per reduir l’impacte dels tancaments.

Veiem imprescindible que el Govern de l’Estat  derogui les reformes laborals regressives, i acordi amb els agents socials la pujada del SMI, tal i com es va comprometre en els acords de govern signats per obrir la present legislatura.

Demanem al  Parlament de Catalunya que, amb la major celeritat, es trobin els acords que possibilitin la conformació d’un Govern de la Generalitat de Catalunya que pugui fer front a la crisi social i econòmica provocada per la pandèmia de la COVID-19.