De la falsa lluita contra la segregació escolar a un lideratge compromès: el paper clau de l’Ajuntament

Per fer-hi front hem de començar reconeixent que existeix. Sabem que són les polítiques de país, les municipals i també les finals de cada centre les que poden enquistar la situació o al contrari iniciar camins de millora.

A Catalunya tenim normatives per anar fent camí: la pròpia LEC (Llei d’Educació de Catalunya) hi posa eines, i no cal dir el recent Decret d’admissió ( DECRET 11/2021, de 16 de febrer, de la programació de l'oferta educativa i del procediment d'admissió en els centres del Servei d'Educació de Catalunya) que s’ha difós com la gran eina contra la segregació. Passa que aquestes normatives són laxes, i l’aplicació de les mesures correctores que plantegen està en funció de les voluntats polítiques de torn.

Però tornem al principi: per millorar una situació hem de reconèixer que existeix. I és aquí on tenim, a Vilafranca, un problema: el govern municipal insisteix que a Vilafranca no hi ha segregació escolar, però per contra afirma estar-hi lluitant. Va signar el Pacte contra la segregació escolar (liderat pel Síndic de greuges), és membre de la iniciativa Aliança Educació 360 (liderada per la Fundació Bofill), però els deures continuen sense acabar de fer-se bé.

L’Ajuntament hi té un paper clau i cal que emprengui línies clares d’intervenció d’acord amb les seves competències. Ha de posar tot el seu lideratge al servei de la reducció de la segregació escolar.

Per a poder-hi fer front cal començar per reconèixer quin és el nivell real de segregació que s’ha anat  quedant als nostres centres educatius, i  crear condicions i sinergies amb tota la comunitat educativa per tal de posar la situació damunt la taula i anar fent passos per revertir-la, amb la mirada més enllà que l’actual legislatura, amb una  mirada de ciutat, pensant de debò en el futur de la vila.

Per això ha de comptar amb els diferents agents i demanar-los la seva implicació i corresponsabilitat: des de les direccions a les associacions de famílies de tots els centres educatius públics i privats-concertats (ja que tots es sostenen amb diner públic), i els òrgans de participació com el Consell Escolar Municipal. Cal que es treballi perquè cada centre en particular obri la seva mirada a Vilafranca i  esdevingui un valor actiu en la construcció de la cohesió social de la  vila.

Amb el lideratge del govern municipal, i amb tot el suport del marc legal vigent, és necessari:

- Dissenyar un Projecte Educatiu de Ciutat, que compti amb tots els agents educatius.

- Crear un PACTE CONTRA LA SEGREGACIÓ A VILAFRANCA, que sigui espai de crear  consensos. Aquest pacte ha de néixer de l’anàlisi de les dades actuals i ha de comptar  amb la complicitat  de la doble xarxa de centres, ha de visibilitzar la segregació i crear consciència social, i ser capaç d’anar analitzant els fets i anar fent propostes de millora en funció del que vagi succeint.

- Anar desplegant mesures efectives que, de mica en mica, recondueixin la situació actual, centrant la problemàtica en la distribució de l’alumnat.

Un primer pas en aquesta direcció és treballar per no generar més oferta de places que la necessària. La regidoria d’Educació com a membre de la Taula de planificació (òrgan mixt Ajuntament-Departament d’Educació de la Generalitat) cal que ho exigeixi als Serveis Territorials (pel proper curs han quedat 60 vacants a P.3). I per anar fent que les aules siguin el reflex de la realitat social  vilafranquina  ha de  reclamar que el nombre de places reservades per alumnat amb necessitats especifiques sigui en funció de la detecció prèvia. En canvi, pel proper curs, s’ha seguit fent reserva de dues places per grup quan és sobradament sabut que el nombre ha de ser molt més alt.

Per poder fer una bona previsió de reserva de places cal que des de l’Ajuntament es posi èmfasi en fer una bona detecció de l’alumnat abans de les preinscripcions de P.3 i de 1r d’ESO:  treballar conjuntament amb les dades del padró, els serveis socials, les llars o els centres d’origen per a secundària, i els professionals de l’EAP (Equip Psicopedagògic del Departament d’Educació)

A Vilafranca  des de fa molts cursos es compta amb l’Oficina Municipal d’Escolarització. Ara és l’hora que aquesta oficina faci un pas més i esdevingui el referent informatiu i l’espai on es tramitin totes les preinscripcions. Des d’on es faci acompanyament a les famílies i es difongui una mirada positiva de tots els centres educatius de la vila, ajudi a crear un discurs positiu, i s’acompanyi els centres i les famílies quan es posi en crisi  alguna mesura contra la segregació, recordant que  la tria de centre no és un dret “per se” sinó en funció de la disponibilitat real de places.

És necessari també posar en valor la lluita contra la segregació, per això caldria incloure la difusió de les bones pràctiques en l’imprès que des de la regidoria d’Educació es fa arribar a les famílies en el període de preinscripció, així com en el disseny de les portes obertes perquè esdevinguin  jornades de difusió del projecte educatiu de la Vila, es difongui que tots els centres formen part del mateix servei públic i no es converteixin en una jornada de competitivitat.

Alhora caldria anar complementant les mesures actuals i desplegant-ne de noves (recolzament a les singularitats dels diferents projectes educatius, ampliar el programa d’ajuts a l’escolarització, ser actiu en educació a temps complet…)

El camí a fer és llarg i complex, i les responsabilitats compartides, però el lideratge ha de ser del govern municipal: cal doncs que l’equip de govern, amb el suport de la resta dels grups municipals, lideri amb fermesa la reducció  de la segregació escolar a Vilafranca.

No podem seguir perdent oportunitats.

Magda Salvadó, Antonio Domínguez i Montse Rodríguez
Grup de treball d’Educació de Vilafranca en Comú