40 anys d’Handbol a Vilanova

A finals dels 70 i inici dels 80 del segle XX Vilanova viu un esclat de l’esport popular. La Cursa Popular Ciutat de Vilanova, el Trofeu Primavera o les 24 hores de bàsquet són exemples d’iniciatives de marcat caràcter popular i participatiu, que es desmarquen dels requeriments de les competicions federatives i que sorgeixen tant des dels recentment estrenats òrgans democràtics de govern municipal com des de la iniciativa estrictament ciutadana. Aquest moment, que obre l’oportunitat de participar en determinats tipus de competició esportiva a molts vilanovins,  ja ha estat descrit de forma global per l’Enric Garriga («L’esport vilanoví, la recuperació de l’espai públic i l’apoderament popular»), així que el que voldria aquí és fer servir un aniversari que ha passat desapercebut com a excusa per a compartir la història d’uns inicis.

L’any 1978 es funda el primer club d’handbol de la nostra ciutat. Neix amb el nom de Club Balonmano Vilanova, nom que poc després es normalitza a Club d’Handbol Vilanova (aquells anys ningú tenia molt clar quin era el terme correcte per a l’esport que practicàvem: Balonmano, Handbol, Handball...) La iniciativa té les seves arrels en una competició escolar francament exitosa, on hi participen un gran nombre d’equips de gairebé totes les escoles de Vilanova (també el Cossetània...!), en una colla d’aficionats que, passada l’edat escolar, segueixen trobant-se la tarda dels dilluns al pavelló de la plaça de les Casernes, on l’Ajuntament cedeix una hora de la pista coberta i, especialment, en la voluntat i iniciativa d’un reduït grup de persones que decideixen emprendre l’aventura d’organitzar-se i muntar un club que permeti als joves que practiquen handbol a les escoles continuar més enllà dels 14 anys. Amb una visió estratègica clara, el club aposta per competir la primera temporada només amb un equip cadet (1978-79), afegir-n’hi la segona un de juvenil (1979-80) per a finalment, la temporada 1980-81, ara fa quaranta anys, aconseguir que Vilanova tingui el primer equip sènior d’handbol competint a la Federació.

Estretament lligat al naixement del club es produeix un altre esdeveniment. Aquell mateix any, la primavera de 1981, un parell de joves que formen part de l’equip sènior, seduïts per l’onada d’esport popular en la que es troben immersos, es presenten a l’Ajuntament de Vilanova i, sense cita prèvia i amb una ingenuïtat que ara només es pot entendre com a pròpia dels temps, demanen de parlar amb la regidora d’esports, la Núria Esquer. Per a sorpresa dels joves, la Núria els fa passar al seu despatx, els escolta amb atenció i els hi dedica tot el temps que necessiten per a exposar-li la seva idea. La proposta que porten és senzilla: si hi ha atletisme, futbol i bàsquet popular, també hi ha d’haver handbol popular. Un handbol que ofereixi la possibilitat de practicar-lo a tothom qui li agradi, sense l’exigència ni el cost d’una competició federada. Pel simple plaer de jugar-hi. Per això, han pensat en organitzar aquell estiu un Torneig Popular d’Handbol. I demanen si l’Ajuntament els pot cedir el pavelló per a fer-hi els partits. Si l’accessibilitat de la regidora els sorprèn, la seva resposta encara ho fa més. No només accedeix a que el torneig es jugui al Pavelló (única infraestructura coberta per a tots esports de sala en aquells moments), sinó que hi afegeix un trofeu per a l’equip guanyador, una medalla-record per a tots els participants i la inclusió del torneig en el programa de Festa Major. A partir d’aquest moment comença per als dos joves una activitat frenètica. Donen a conèixer la iniciativa en una carta que envien a totes les entitats i grups de la ciutat i en la que els conviden a participar. La carta va signada per un «Comitè organitzador», en un intent de donar certa formalitat el que era una estricta iniciativa personal. Recorren botigues de Vilanova, preguntant si volen participar aportant algun trofeu (El Bazar del Cazador, el Tiplay...). Visiten la seu de la Coca-Cola a Cubelles, per a demanar-los que els patrocinin uns cartells de publicitat. Amb un amic també de l’equip, dissenyen unes samarretes commemoratives de l’ocasió que després vendran entre els participants. Elaboren la normativa del torneig, creen el model d’arbitratge, de resolució d’incidències... I les sorpreses segueixen. La resposta sobrepassa l’esperat i onze equips formalitzen la seva inscripció. Al Ier Torneig Popular d’Handbol (aquest és el nom) hi participen les entitats del Coro, l’Acord i el Foment, el Grup Armanyà, els Independentistes, las Viejas Glorias, Cal Guitarra, l’Equip 76, La Clau i el Jove Handbol. Fins i tot s’hi afegeix un equip de Sitges. En total, 11 equips que al llarg de 3 setmanes i organitzats en dos grups competeixen entre ells, en un entorn clarament popular i que genera una d’aquelles atmosferes difícils d’oblidar per als que la vam viure. El dia 3 d’agost de l’estiu del 81, al Pavelló de la Plaça de les Casernes, hi ha un gran fi de festa. Al llarg del matí i la tarda tots els equips juguen els seus últims partits i en acabar es fa el lliurament de premis, acte que compta amb la presència de la regidora. Després de l’inesperat èxit inicial, el Torneig Popular d’Handbol es consolida dins els actes de la Festa Major. Al cap d’un parell d’edicions, el Club d’Handbol Vilanova n’assumeix el lideratge i organització, assegurant la continuïtat del que havia sigut la iniciativa particular dels dos joves, i la competició es trasllada a les pistes de Ribes Roges. Hi segueixen participant entitats, associacions i grups d’amics, i per als amants de l’handbol es converteix en un referent, una cita clau i un dels moments esperats dins el calendari de l’any. Finalment, i després de més de 20 edicions, el torneig acaba desapareixent.

La memòria és feble i a mesura que el temps avança el passat va quedant difós i els records es fan esquívols, així que m’agradaria acabar aquest breu text de testimoni fent constar aquí el noms de la primera junta del Club d’Handbol Vilanova, els pioners en aquell 1979. El Josep Maria Roig n’era el president i l’Eutiquiano García el vicepresident, com a secretari hi havia el Francesc Martí, com a tresorer, el Rafael Fandos, com a entrenador de l’equip cadet, el Ferran Borràs, com a delegat de l’equip cadet, l’Antonio Ramiro i com a entrenador de l’equip juvenil, el Ferran López. Però no sols eren els que tenien «càrrec», els que van contribuir a posar en marxa l’handbol a Vilanova. Va haver-hi també persones estretament vinculades a l’handbol que tot i no formar part de la primera junta eren allà i van fer possible, amb la seva participació i il·lusió, l’aventura del club en aquells primers moments. Assumint que no seré capaç d’anomenar-los tots, recordo especialment l’Enric Papiol, el Carles Roig, el Pere Solé i l’Emilio Castaño. Als que caldria afegir-hi una pila més de persones llavors vinculades a l’handbol escolar, origen de tot, que amb la seva generositat i compromís van fer d’aquells uns temps vibrants. A totes aquestes persones, el meu reconeixement i estima. Per tot el que van fer, i per tot el que amb la seva iniciativa i esforç van fer possible que d’altres visquéssim. A ells cal sumar-hi les persones que al llarg d’aquests quaranta anys han sigut actors de moments com el sorgiment de l’handbol femení, la promoció a les escoles, l’arribada de l’handbol platja, la incorporació el 1999 al projecte de Club Esportiu Vilanova i la Geltrú, la posterior sortida... fins arribar a avui. Una memòria que cal recuperar. Una història que està pendent de ser escrita. Llarga vida a l’handbol a Vilanova.

Equip sènior del Club Handbol Vilanova, temporada 1980-81. D’esquerra a dreta, de dalt a baix: Enric Papiol, Ibáñez, Onofre Alcaide, Miquel Àngel Arnal, Manel Orriols, José Cuberos, Joan Gómez i Ferran Borràs. Ferran López, Albert Ortiz, Franc Roig, Joan Miquel Cayuela i Victoriano.

Calendari del 1er Torneig Popular d’Handbol