Periodisme integrador

El proper dia 17, farà un any que es va publicar l‘informe Reuters (de la Universitat d'Oxford). Feia un balanç del consum de notícies  digitals, partint dels resultats d'una enquesta realitzada entre més de 80.000 persones de quaranta entorns diferents. Una conclusió referia que un terç dels espanyols evita les notícies “standard”. Si hi afegim, però, la gent que eviten tota informació, ens anem al 60%. Quan se‘ls hi pregunta el motiu, bastants al·leguen que l‘actualitat afecta el seu estat d’ànim. Uns altres, s’escuden en que les notícies els fan sentir impotents davant dels problemes socials... Això sí, es deleixen per la tafaneria i la teleporqueria dels “paparazzi”. Quins pebrots! 

Malgrat que potser predico al bell mig del desert, és en aquest sentit que vull fer una crida: sempre he lluitat per defensar un periodisme de qualitat, compromès socialment i que aporti criteri. Hem d’explicar la realitat tal com és. Sense embuts. Enfrontant-nos, quan sigui necessari, als interessos creats de “lobbies” o poders fàctics. 

La informació és poder. Esdevé una font de coneixements, tot i que no ho és necessàriament de saviesa. Ens pretenen fer viure en un  món on tot es projecta a embotir i entabanar el personal. No ens paguen per a pensar. Ans al contrari, maniobren per a crear-nos un  pensament únic, teledirigit i no gens crític. Per a mi, això és un gran  perill. Els propis partits ofeguen les diferents ideologies dels seus  membres en base a una hipòcrita “disciplina de partit”… En la vessant religiosa, tot s’orienta per aquesta via. No hi ha dret a establir que cal seguir la tàctica dels ulls clucs i la creença indiscutible.

Retornant a la trona política, em fastiguejen les rodes de premsa dels diferents portantveus. Tant a Madrid com a casa nostra. Ens hi  col·loquen un personatge amb carnet del partit, fidel a una ideologia  inamovible i que actua com un disc de vinil… Allò de “la voz de su  amo” està fora de lloc. No ajuda gens a cohesionar i formar la gent.

En allò que m’afecta, confesso que aquest és, ha estat i serà  sempre un dels meus referents a l’hora d’escriure.