Les P.A.U. sense pau

Escric aquest article el mateix dia que s'acompleixen 75 anys del  naixement de la gran Montserrat Roig. Ho faig amb el goig de saber  que enguany s'ha triat un text seu en les proves de català de la  selectivitat (les famoses P.A.U.). Concretament de l'obra "El temps de les cireres"... Unes proves d'accés a la UNI, però, sense pau. Tot  fent un joc de paraules, de manera semblant al criteri unívoc i destraler d'un patètic president Macron. Ací, el protagonisme l'han  pretès absorbir uns polèmics jutges. Dels gairebé 40.000 estudiants catalans, només un esquifit 5% ha optat per fer-ho en castellà. De debò pensa el TSJC que aquest grupuscle mereix obligar les  autoritats educatives a parir sobtadament uns impresos en català, castellà i aranès? Quines ganes de tocar el potet! S'han parat a pensar si, lluny d'ajustar-se a dreta llei, no ho compliquen tot?

És una autora amb molt de ganxo i una personalitat abassegadora.  Durant els darrers anys de vida, va compartir una ferma amistat amb  Isabel-Clara Simó. Fou aquesta qui li va voler retre un sentit  homenatge amb l'obra "Si em necessites xiula", publicada 14 anys  després del seu adéu (any 2005).

És en aquesta conjuntura, justament, que suggeriria preferentment  als qui són cridats a aplicar les lleis que s'endinsessin al nucli del seu pensament. Per a posar-los-hi fàcil, heus ací dues sentències seves totalment lapidàries:

"La pàtria no és només la infantesa, però tampoc ho és la llengua.  La pàtria és totes dues coses alhora. Si no podem recordar l'una i  l'usar l'altra, ens falta l'alè / L'única droga que no et mata, encara que et faci emmalaltir i l'únic efluvi que no et fa perdre els sentits ni et fa malbé el fetge o l'únic amor que no fa fàstic és la bona literatura"

Quan fa més de dos lustres que el principat viu una situació caòticament convulsa, el segon col.lectiu que convidaria a retrobar la Roig seria el polític. Vénen demostrant nul·la empatia amb el conjunt  de la ciutadania. Haurien d'ésser ells qui s'haurien de presentar a la selectivitat, rellegint el conjunt de l'obra de l'escriptora i periodista barcelonina. En canvi, bé faria el Ministeri d'Educació i les 17 conselleries d'educació de cada autonomía en establir un mètode més empíric, adient i ajustat que sotmetre l'alumnat a una mena de "guillotina tensional" de 4 dies on s'ho juguen tot a una carta. No val res la continuïtat d'un expedient pedagògic bastit al llarg d'uns quants anys?... Si el dia de marres un no està prou fi -per raons vàries- tot se n'ha d'anar en orris?

A la vida laboral, les oposicions per accedir a qualsevol feina tenen  una dificultat màxima. Per contra, quin nivell palesa bona part de la  gent que s'encabeix a la moma política i té un perfil més que dubtós? Fa de mal dir i enrogirà més d'un, però de més verdes en maduren. Si els cou, que es gratin. Al cap i a la fi, la "sele" no pot esdevenir un "numerus clausus" per tapar la ineficàcia de molta gent que se la mama molt dolça.