Nou fruit o porcada evident?

Escoltava fa uns dies la quantitat de cotorres que poblen els arbres de Barcelona i altres capitals, sense anar més lluny en nombrosos espais de la nostra ciutat. Les palmeres del passeig marítim o d’altres indrets arbrats són espais perfectes per la seva reproducció. Aquestes cotorres estan qualificades com Espècies Exòtiques invasores (EEI).

D’invasors sempre n’hi ha hagut i fins i tot ha donat per alguna sèrie televisiva de relatiu d’èxit. Los invasores, pura ciència ficció.

Hi ha exèrcit i funcionaris invasors en algun relat polític també.

Des de fa anys, molts anys, el món vegetal ha anat enriquint-se amb espècies que potser no es corresponien amb el seu espai natural (invasores), però que no sols s’hi han adaptat perfectament, sinó que han servit de base per aliments  substancials per la nutrició dels humans. Pel que diuen els experts ni patates  ni tomàquets, ni altres verdures o fruiters eren propis dels nostre clima mediterrani, però la seva introducció, la seva cura i la seva millora com espècie ha portat a que avui siguin elements comuns en la nostra alimentació, del nostre imaginari vegetal i formi part de la majoria dels herbaris que els joves estudiants confeccionen.  A vegades però es discrimina les plantes importades  i els reculls corresponen només a les plantes autòctones perquè no hi hagi oblit ni es perdin en el món nebulós dels llegendes que sortiran d’aquí un quants anys.....

També és cert que en el món de la botànica es té clar que moltes de les espècies alimentàries han tingut un benefici evident per la humanitat però també algunes plantes que s’han arribat per quedar-se han sigut perjudicials per la flora autòctona que ha patit en alguns moments i que ha arribat, en alguns casos, a extrems de comprometre la seva supervivència.

No cal que ara expliquem els beneficis de la massa vegetal en la vida i en el medi ambient.

És una obvietat contrastada i incontestable.

La foto però suggereix, potser, una nova espècie?

O és una nova varietat provinent d’algun empelt extraordinari?

Ja sabem que en això dels empelts hi ha també una visió molt encaminada a enfortir les espècies davant de la situació de biodegradació que existeix fruit del canvi climàtic però també, i sobretot, de l’acció humana de manera irresponsable.

Sobre empelts s’ha estudiat i molt.

Es tracta d’introduir sobre una planta ja arrelada un esqueix, generalment en una branca d’una altre espècie del mateix gènere i a veure que en surt.

Generalment la planta resulta més enfortida i els fruits en algunes ocasions tenen virtuts millorades relacionades amb el gust, el suc i textures.

També hi ha elements vinculats a la visió comercial i empelts i estudis genètics poden arribar a portar fruits gairebé iguals, mateix pes, mateixa forma, mateix color i tonalitats i gust. Clonació. Avorriment.

En fi que al voltant de la tècnica de l’empelt hi ha una gran quantitat de treballs amb també resultats diversos, alguns que cerquen l’excel·lència dels productes fins aquells que busquen noves espècies que siguin més resistents als molts inconvenients que avui hi ha entre les plantes, arbres fruiters i també en la producció de cereal o arròs.

Ara bé que d’una combinació de diverses espècies vegetals en neixi una cervesa, i ja enllaunada, supera qualsevol treball botànic i o genètic.

I això és el que hem pogut constatar, el gran esforç i treball d’investigació que ha portat que entremig de lligaboscs, llentiscle i alguna fulla d’heura i aparegui una llauna de cervesa.

Si es tractés d’un nou producte degut a l‘enginy humà i a la transformació genètica seria com haver descobert la sopa d’all. Plourien els euros a cabassos.

Però apropant-nos-hi ens adonem que tot és més, dissortadament, senzill, no es tracta de cap nova espècie fruit de treball.

Senzillament és l’acció d’un porc, i no precisament senglar, que deixa la merda on caga, en aquest cal la llauna on se l’empassa. Una mostra més de l’estupidesa d’algun sector de l’espècie humana. En fi conyetes a part encara sobta que es pugui emmerdar el territori -amb el perill que comporta en època d’incendis- amb impunitat i quedar-se absolutament tranquil.

Potser caldrà algun empelt vinculat al civisme i al respecte. Aniria bé.