La nit de Sant Joan

Des de temps immemorial a Catalunya hi ha un cert increment de natalitat percentual el mes de març. No és una dada absolutament significativa però el mes de març està a nou mesos de distància del mes de juny i la nit de Sant Joan sempre ha comportat un increment d'activitat eròtica i sexual. En temps de repressió, més. Els anys cinquanta la pregunta primera que me feia el director espiritual que el meu colegi franciscà de Palma havia posat a disposició meva era “com vas de puresa?” Si aquell bon home que era el Pare Ramon sols m’hagués fet a mi aquella qüestió hagués pogut pensar jo que la meva activitat masturbatòria podria ésser superior a la mitjana -lluny estava jo d'aquestes comparances estadístiques-, però el nostre estimat Pare Ramon, un bon home, simplement ho demanava a tots els companys del curs com element primordial en la direcció d'anar formant joves amb escales de valors adequades als esquemes acceptats en aquells moments. Ja  m'havien explicat que la masturbació assecava el cervell i acabaves al casal del Camí de Jesús de Palma (allí hi havia el manicomi provincial). Tinguem present que encara la ciència no havia trobat el preparat farmacològic que més significança social ha tingut en la història, l'anticonceptiu. Sense els anticonceptius el camí d'alliberament de la dona hauria sigut encara més difícil del que és. Tot plegat feia que quan hi havia la possibilitat d'ensumar llibertat hi anessis amb els ulls clucs. Si pel mes de març augmentava la natalitat, cap allà el mes d’octubre o novembre augmentava el nombre de casaments arreglats amb rapidesa per allò d'haver fet Pasqua abans de Rams. No hi havien dades de si augmentaven els avortaments entre juliol i setembre; de fet, avortaments no n’hi hauria perquè ningú en parlava.

Afortunadament la repressió sexual que recomanava el Pare Ramon va començar a disminuir quan les revoltes del maig de Paris del 68 varen arribar a casa nostra. A finals dels setanta i els anys vuitanta, els anys del destape cinematogràfic, la promiscuïtat sexual va ser norma. Pel que m'explica la gent que avui té relació propera amb la joventut -cada dia me costa més posar unes limitacions d'edat a aquesta època de la vida (s’és un jove des dels 15 ó 16 -pot ser des del 14 anys?- fins als 30?, fins als 40?, no ho sé) les experiències sexuals són cada cop més esteses, més variades, cada cop deixen de significar problema i deixen de ser un condicionant significatiu. Jo no me pronuncio al respecte malgrat sigui tan sols per respecte al gran pare Freud, però estic convençut que la insatisfacció sexual, amorosa, segueix estant ben present en les relacions humanes d'aquests anys del segle XXI. Però, diguem, que la gent ja no té problemes amb les activitats sexuals. Si això s'apropés a la realitat, la disbauxa de la nit de Sant Joan tindria menys problemes de comportament.

La disbauxa del carrer, el crit sense necessitat al bell mig d’una plaça o d’un carrer, té més relació amb la impossibilitat d'expressar el menyspreu al cap corresponent de la feina? És la feina alienant qui demana al cos l'alliberament del cap de setmana? El brètol que s'ha carregat la creu de terme a Sant Cugat el passat cap de setmana -m’ha resultat significatiu que hagi acabat a l'Hospital amb el cap fet mal bé-, és el mateix que ha estat anys impedint el creixement d’un arbre ubicat a prop d’una plaça destinada a l'oci nocturn que cada divendres destrossaven, passades les tres o les quatre de la matinada, al nostre poble?

Si durant tot l'any el personal folla quan vol, si durant tot l'any el personal se desfoga al carrer com li rota, perquè el neguit de la nit de Sant Joan? Que en té -tradició apart- de diferent la nit de Sant Joan de qualsevol altra nit estiuenca? Serà que encara depenem, com l'home prehistòric, de l'efecte de la lluna? De la nit més curta de l'any? Serà que seguim siguent tan primitius com l'home primitiu? Serà que la possibilitat de consumir més alcohol i tòxics, en general, està més a l'abast per haver cobrat la paga extra (això els qui l'hagin cobrada)? No ho sé, però del cert sé que ha esdevingut un problema la qüestió de si els ciutadans podran accedir a les platges la nit de Sant Joan. No hi poden anar a les platges qualsevol nit de l'any? No hi poden cardar qualsevol nit de l'any? No poden anar a emborratxar-se qualsevol nit de l'any? Perquè ha de ser problema la nit de Sant Joan? Puc imaginar que el problema és el de la massificació. Molta gent a les platges. Que preocupa, que allò sigui Sodoma i Gomorra? Sincerament, no crec que l'Administració estigui preocupada per aquests elements morals. Estètics? Tampoc, ètics? Molt menys. S'acumularà més brutícia a la platja i la bona gent no podrà banyar-se pel matí de Sant Joan? No tenim uns magnífics equips de neteja ciutadana equipats amb tecnologia adequada?

No entenc perquè la ciutadania no té que poder anar a la platja la nit de Sant Joan. Simplement faran el que fan cada vigília durant tot l'any. Soroll, brutor, però, això sí, més a l'engròs. I aquí rau el problema. És un problema de volum. És clar que si l'Administració local, en aquest cas, no pot evitar un fet concret, és millor no prohibir-lo.