Després de la nit de Sant Joan

L'altre dia, el 21 d'aquest mes, vaig escriure en aquest mateix Eix Diari un article amb el títol La Nit de Sant Joan. La tesi que defensava era que l'Administració no tindria que prohibir res que no pogués, efectivament, fer complir. Aquesta és una mala tècnica de cara als contribuents que són els ciutadans i, a més, és una manera de fer el ridícul. El tancament de les platges la nit de sant Joan n'era el tema. Calia, als ulls de l'Administració, impedir les massificacions a les platges per motiu de la pandèmia que encara viu amb naltrus.

En el supòsit d'una ciutadania civilitzada hagués estat suficient que l'Administració advertís: “No és convenient la massificació a les platges perquè encara estem sota el perill de la pandèmia del COVID-19”. Diferents fonts consultades m'han assegurat que la nit va ser prou tranquil·la. Textualment un dels meus informants me va dir :”algunes bretolades aïllades”. Vaig entendre el missatge. Les platges no varen patir massificacions ciutadanes que és el que es pretenia, no per molestar la ciutadania, sinó per evitar un augment de contagis vírics. Però la policia va haver de tallar accessos de carrers cap a baix a mar, l'Ajuntament va haver de demanar als seus policies hores laborals extres que tenen un cost per al contribuent. El fet de què la nit no fora calorosa i que es va incrementar la policia varen ser factors determinants per contribuir a limitar els contagis. I les bretolades? Algun contenidor cremat? No recordo la font que me informà fa ja uns anys però un contenidor ens costa uns 600€. Soroll al carrer? De ben segur. No hi ha festa sense soroll al carrer. Ara bé, cada cap de setmana de l'any, caps de setmana de dies -els caps de setmana cada cop són mes llargs-, hi ha soroll al carrer. Vaig pensar que si els virus es transmetessin en funció dels decibels d'un soroll emès no hi podria haver soroll al carrer; la policia ho podria impedir, bé la policia amb hores extres i barrant els accessos a aquells llocs on tots sabem que el soroll nocturn és norma. Finalment es tindria que augmentar la plantilla policial. Més costos per al contribuent. Així com vàrem evitar la contaminació viral hauríem evitat la contaminació acústica nocturna. No per convenciment ciutadà sinó per la presència policial. I no desitjo, no, aquesta policia que a cops veiem inclús un xic mal educada i provocadora, me refereixo a una policia democràtica i ben ensinistrada per evitar sorolls i bretolades.

A baix a mar, la balustrada que separa, o comunica, segons com ho vulguem veure, el Parc de Ribes Roges amb la mateixa platja, en un bon grapat de metres, simplement està a terra. Una bretolada? Alcohol en excés? Tòxics més potents? Excés d'energia vital? Tancament induït per la pandèmia?  De tot una mica. Balustrada a terra. Un brètol? Més de un brètol? Això a Vilanova. No fa masses dies el monument a la Dona Asseguda Nua del passeig de la Ribera de Sitges també va rebre un atac fora mida. Recentment, a Sant Cugat, una creu de terme d'un munt d'anys de vida va rebre un atac desaforat d'un altre brètol que pretenent escalar-la la va tirar a terra i el brètol va rebre el contraatac de la creu que en caure li va fuma cop al cap i cap a l'hospital, el brètol. La creu, si es vol mantenir en el mateix lloc on ha estat uns quants segles caldrà arreglar-la. En tots els cassos la bretolada s'acaba arreglant pagant l'Ajuntament. No exactament; pagant l'Ajuntament amb els calés dels ciutadans.

Fa anys ja, bastants d'anys, massa anys, jo pensava davant fets semblants als descrits, això ho anirem arreglant amb educació; tenim que posar una assignatura de civisme a les escoles. Mirin, ara ja no ho crec. Les bretolades i els sorolls van a més, i no és un tema depenent de la pandèmia, no és això. L'incivisme avança a marxes forçades. Els carrers estan francament bruts perquè s'embruten massa. Posem, sí, assignatura de civisme a les escoles però mentre no canviïn els signes dels temps, policia i multes. Si les multes són d'aquelles que piquen i l'Administració se preocupa de cobrar-les disminuiran el soroll, les bretolades i l'incivisme. Tot això esperant que a la propera pandèmia -o en algun rebrot més d'aquesta que encara tenim a sobre- no calgui pagar més policies per tal de què les platges no se massifiquin la nit de sant Joan.

Jaume Aguiló