17 associacions veïnals de Vilanova s'uneixen per demanar millores en matèria de mobilitat i seguretat viària.

Entrats en la dinàmica de la mobilitat sostenible pel que fa a les tendències actuals dins de les transformacions de les ciutats, entenem que és important subratllar les millores aconseguides durant les darreres dècades quant al benestar de la ciutadania,vinculada ala qualitat de l’entorn urbà i el medi ambient. Alhora, hem de ser conscients dels reptes i esculls que afrontem en la planificació de la mobilitat dels anys a venir, un disseny que hauria d’orientar-se vers elrepartiment equitatiu de l’espai, tenint en compte les necessitats dels diferents col·lectius, i potenciant la participació dels diferents sectors socials a través de les associacions veïnals, entitats, escoles, serveis d'emergències, etc.

Cal tenir present que, si la clau per fer-ho possible és el canvi d’hàbits en la mobilitat de persones, tan importants seran les campanyes de sensibilitzaciói adequacióde les normatives, com desenvolupar alternatives adequades i destinar-hi recursos. Necessitem aparcaments dissuasius fora dels barris i del centre per disminuir la circulació de vehicles dins el nucli urbà i complir amb les directrius europees. Per això també és important tenir busos llançadora i una bona comunicació de transport públic.

Si bé Vilanova i la Geltrú és una ciutat relativament compacta, alguns dels seus barris queden desconnectats. Cal una millor connectivitat
entre barris: una connectivitat que garanteixi la circulació segura caminant i en bicicleta des de tots els barris, i que enllaci equipaments i serveis. Tanmateix, es fa imprescindible una millora del transport col·lectiuper tal que l’autobús urbà esdevingui una alternativa al vehicle privat pels desplaçaments quotidians. Cal garantir un servei i unes infraestructures dignes per a tota la ciutat, amb major freqüència i un preu del bitllet de l’autobús assequible i just.

Hem recollit exemples de mancances i problemes detectats en cada barri i en resum, es veu com gairebé tota la ciutat té la mateixa problemàtica: manca d’accessibilitat, inseguretat viària, incompliment dels límitsde velocitati les restriccions al trànsit, senyalització antiquada, manca d’alternatives sostenibles,deficiències en el transport públic, etc.

Estimació de les mancances de marquesines del bus urbà:

• Barri de la Collada (només en té tres).
• Barri del Fondo Somella (no en té cap).
• Ronda Ibèrica (a tocar del barri de Masia Nova).
• Carrer de Francesc Macià, núm. 153.
• Carrer Joan d’Àustria.

Aposta d’expansió de carrils bici i caminables:

• Establir un carril bici i caminable al camí vell de Cubelles
• Carril bici i caminable que connecti amb el Prat de Vilanova.
• Carril bici que connecti amb Masia Nova.
• Creació d’un carril bici al pas sota la via de Lluís Companys.
• Millorar el paviment del carril bici al barri de Ribes Roges.
• Assenyalar degudament les zones per bicis al Prat de Vilanova.
• Arreglar el pas sobre la via del barri necessita també una reparació.
• Millorar la visibilitat de la Ronda Ibèrica (encreuament institut Mir)
• Acabarcarril bici de la zona de les pistes d'atletisme.
• Millorar paviment i seguretat del carril bici de la Ronda Ibèrica

Fins a quin punt el manteniment i la seguretat als carrers ha de ser gestionada per la ciutadania (a través d’apps, instàncies o trucades) enlloc d’una actuació més proactiva dels cossos responsables d’Espai Públic o Seguretat Ciutadana, que podrien actuar d’ofici.

Els estudis de mobilitat haurien de pensar en una solució en l’entrada al barri de l’Aragai per la C2446A amb avinguda de la Torre del Vallès. Podria una rotonda ser-ne una? Cal plantejar-se també la viabilitat d’establir Francesc Macià i el carrer de l’Aigua de sentit únic, almenys entre Menéndez Pelayo i la Rambla Arnau.

També cal plantejar-se la necessitat d'habilitar una sortida d'emergències, sobretot pels vehicles d'emergències (bombers, ambulàncies, etc.), pels barris de Ribes Roges i Baix a Mar per quan hi han els grans aiguats i queden tots els passos sota via inundats. Tenint en compte que el vianant hauria de ser al centre de les polítiques de mobilitat, creiem que cal millorar substancialment la seva seguretat.

Demanem que s’instal·lin coixins berlinesos o reductors de velocitat als següents llocs del municipi:

• Rambla Lluís Companys
• Ronda Mediterrània
• Carrer Tarragona
• Carrers d’Alexandre de Cabanyes amb Joan d’Àustria
• Passeig de Ribes Roges
• Carrer Ferrer Vidal amb el Passeig
• Carrer de l’Aigua entre Zamenhof i la Rambla Arnau
• Ronda Europa a la cruïlla amb la Ronda Ibèrica
• Avinguda Vilafranca amb Ronda Ibèrica
• Rambla Sant Jordi
• Torre del Vallés
• Carrer d'Oms amb carrer de les Magnòlies
• Carrer de les Magnòlies amb Avinguda Terme (també canviar contenidors de lloc)
• Carrer de l'Aigua entre carrer de Zamenhof i Rambla Arnau.

Considerem que a barris com el Prat de Vilanova els sots són habituals, especialment al carrer Joncar, com a bona part de l'Aragai i moltes voreres de la ciutat.

Defensem una millora de la seguretat viària pel que fa als següents passos de vianants o punts de perill:

• Carrer Olèrdola, a tocar del torrent.
• Carrer del Gas i carrer Balears, ambdós al seu tall amb el Passeig.
• Cruïlla del carrer Solicrup amb Ronda Europa.
• Avinguda Eduard Toldrà, a l’alçada del el pont de Santa Magdalena, és un punt molt perillós.
• A la Ronda Ibèrica i Ronda Europa pot ser interessant senyalitzar amb balises led els passos de vianants.
• Carrer Alexandre de Cabanyes amb Joan d’Àustria, a la Rambla Lluís Companys i Passeig de Ribes Roges.
• Avinguda Torre del Valls entre Rossinyol i Oreneta.
• Carrer Alosa entre carrer Oreneta i Rossinyol.
• Carrer Sant Onofre, millorar el paviment dels passos de vianants.
• Eixamplar vorera Isaac Peral (no pot pasar una cadira de rodes o cotxet infantil)

Estimem que certes zones manquen de senyalització vertical, suficient indicant límits de velocitat:

• Barri de la Collada.
• Masia Nova al carrer Albert Ferrer i Soler i a l’Avinguda Eduard Toldrà.
• En el barri del Fondo Somella, moltes de les senyals verticals no tenen suficient visibilitat, cal un bon manteniment.

Els miralls de carretera o senyals de prohibit aparcar,poden ser una bona solució als següents punts:

• Carrer Antoni Urgellès amb Albert Ferrer i Soler.
• Carrer Olèrdola amb carrer Zamenhof.

La senyalització viària ha de ser clara i nítida, així doncs creiem que cal revisar la senyalització vertical al Prat de Vilanova.

La millora de la seguretat dels vianants a les voreres, com ara aquelles que han estat ampliades amb línies pintades a terra o les del carrer Santa Eulàlia ha de ser presa en continua consideració. Les realitats diàries pel que fa a la mobilitat i la seguretat viàries als barris ens impulsem a redactar el present escrit amb la intenció d’establir major canals de comunicació amb els departaments concernits així com fer arribar -novament-les nostres reivindicacions.

Esperem poder reunir-nos en breu i es tingui en consideració tot l'esmentat. La planificació inicial dels barris ja no correspon a les necessitats actuals, cal actualitzar i implementar els plans de mobilitat.