Sempre quedaran (alguns, cada cop menys feixistes) nostàlgics

Ens temem un rebrot feixista a la ciutat.

Així anem i escoltem l’inefable Casado afirmant amb tota la patxoca i sense vergonya que la guerra civil fou “un enfrentamiento entre quienes querían la democracia sin ley y quienes querían ley sin democracia” ignorant que la guerra civil va començar amb un aixecament militar contra un govern de la república instaurat legítimament. I això ho diu el cap de l’oposició i algú que algun dia pot governar Espanya (toquem fusta).

O encara Casado calladet com un mut mentre un ex ministre de l’UCD, el famós en el seu moment Nacho Camuñas, “Nacho de noche” va proclamar amb tota al cara dura que ‘Si hay un responsable de la  Guerra civil. directamente es el Gobierno de la República. Un golpe de Estado no es lo que ocurrió en 1936. Fue un enfrentamiento brutal entre dos sectores de los españoles y que se saldó con los daños propios de una guerra civil. Creo que es mejor olvidar el pasado y no seguir pretendiendo que la derecha es la culpable del 36, y de la Guerra Civil. Eso es mentira".

Si aquestes barbaritats els diuen persones de les que se suposa que tenen dos dits de front no seria d’estranyar que prop del 18 de juliol aquesta pintada aparegués com a mostra de fervor pel dictador en diverses parts de la ciutat.

Un s’imagina que novament grups de Camises Negres italians, feixistes de cap a peus, han passejat per la nostra ciutat honorant el dictador.

O potser alguns descendents de Cos de Tropes Voluntàries (CTV - Corpo di Truppe Volontarie), i especialment de les Fletxes Blaves (Frecce Azzurre) que fent costat els franquistes van passar per Catalunya. No és desconegut que el feixisme italià va fer costat els que es van aixecar violentament contra la legítima República i prop de 50.000 italians enrolats en les divisions Littorio, Dio lo Vuole o Fiamme Nere. Han tornat a fer pinades d’una marcada i rància nostàlgia. El pas dels italians per la guerra civil, més enllà dels traïdors bombardeigs a la població civil com en el cas de Barcelona, va ser més aviat el paper del cagaelàstics sumant derrota darrera derrota.

Però encara hi ha qui invoca al dictador i fa exaltació de la seva vida farcida de mort, crueltat i destrucció. Però ja se sap que la mala herba no mor mai i així suposem que algun que altre patriota ha volgut celebrar un cop més la data de l’aixecament i traïció, contra el règim Republicà a qui a més havien jurat lleialtat. Hi ha jurament que no valen ni una merda i el dels franquistes encara menys, una merda pinchá en un palo

Però la curiositat i la incredulitat de que encara hi pugui haver gent que vulgui donar visques a un traïdor, i dictador ens ha portat a fer una mica de recerca i vet aquí que hem trobat que a finals dels anys 80 hi va haver una superproducció en forma de sèrie de televisió que portava per títol “Il Generale” i la va protagonitzar el conegut i famós actor italià Franco Nero, que interpretava a Giuseppe Garibaldi, el mític revolucionari que va lluitar per la unitat d’Itàlia i que va ser proclamat heroi -aquest sí de veritat- arreu del món.

Això ens deixa una mica més tranquils i volem creure que la pintada és més un homenatge al reconegut actor Franco Nero i el seu Garibaldi que un homenatge al petit (de talla i d’esperit) gran i cruel dictador que va ser el Franco que vam tenir aquí.

Sortosament sembla que la nova llei de la Memòria Històrica impedirà que es faci apologia dels dictadors i de la dictadura. I Franco naturalment ocupa un lloc miserablement reconegut entre els dictadors del segle XX.

Pàgina negra de la història d’Espanya.

Pàgina per no oblidar, per no caure en noves situacions similars.

Pàgina perquè alguns d’aquets que ara volen reescriure la història blanquejant la dictadura s’ho repensin.

Nostàlgia per nostàlgia que visqui Franco Nero. Sempre, i per descomptat que per sempre mori el dictador.