Els grans guanyadors de la pandèmia

Ara que sembla que la cosa ja va perdent contundència. De mica en mica tornem a la normalitat encara que de cop i volta i sense previsions ens hem trobat en una cinquena onada inesperada que esperem sigui el més suau possible per seguir aquest procés de lenta recuperació social en general que estem vivint tots plegats després de la greu tempesta perfecta de la covid.

Els grans beneficiaris de tot aquest procés han estat en primer terme les empreses de missatgeria que han multiplicat els seus ingressos perquè molts nous clients no han tingut més remei que caure en les seves mans. Unes furgonetes conegudes per tots que te les pots trobar a tot arreu quasi a qualsevol horari repartint els productes que algú ha demanat. Aquests professionals durant aquests mesos passats han fet més hores i més quilòmetres que ningú per donar resposta a totes les seves peticions.

Un altre dels grans beneficiaris de tot aquesta pandèmia han estat els supermercats que durant aquests darrers mesos han fet l’agost cada mes per moltes raons que tothom coneix i que hem anat superant en diverses fases. Molts que eren seguidors del petit comerç de proximitat han hagut de recórrer a aquests espais, alguns dels quals han ampliat els seus horaris a tots els dies de la setmana sense cap respecte pel diumenge ni dies festius.

Un altres dels sectors que ha vist com els seus pacients augmentaven exponencialment han estat els dels psicòlegs i similars que s’ha vist agreujat per una pandèmia que ens abocava a eliminar alguns trets propis de l’ésser humà com les relacions i el contacte humà. Uns dies molts durs que no han passat desapercebuts per a ningú. Aquests dies de confinament ha afectat sobretot a joves i a gent gran que han estat reclosos en residències lluny de les mirades i les abraçades dels seus éssers més estimats. S’han viscut situacions molt dures que han passat factura a moltes persones a curt o mig termini.

En aquests dies s’han venut més tablets i ordinadors que mai. Aquests han servit per suplir encara que sigui virtualment aquestes mancances humanes perquè en alguns moments s’ha convertit en l’única manera de tenir un cert contacte amb la família o amics. Dins d’aquest apartat també han triomfat les webcam que han estat l’eina bàsica perquè aquesta conxorxa virtual pogués funcionar per posar en contacte les diferents parts.

Una mica de retruc de tot això han estat les empreses d’alarmes que amb tot això han vist com els seus clients es multiplicaven. Alguns sense pietat han ocupat segones residències o similars al veure que els seus propietaris durant mesos no feien acte de presència. Aquest fenomen s’ha vist especialment en llocs com el nostre amb moltes segones residències. Una de les poques armes efectives per evitar que et trobis algun inquilí inesperat quan vagis a la platja el cap de setmana es recórrer aquests ulls virtuals que vigilen les 24 hores per tu. La seva aparició es va produint en cadena. Quan veus un parell en un edifici al cap d’uns pocs mesos pots veure en la majoria de casos que l’efecte s’ha multiplicat en la resta d’habitatges. Una part important tenen l’enganxina pertinent a la façana.

Evidentment els altres que han triomfat aquests dies han estat els fabricants de mascaretes que durant unes setmanes anaven a preu d’or, però amb el temps s’ha anat normalitzant amb l’augment de la producció. Crec que aquest element l’haurem de tenir sempre en algun calaix de casa per si de cas. El futur que ens espera cada dia està més lligat amb aquest tros de tela que ja forma part de les nostres vides i les hem pogut dissenyar amb els nostres colors i motius. Evidentment el gel hidroalcohòlic i els guants també han viscut una gran empenta en la seva fabricació i venda. Han estat també claus per frenar tota aquesta pandèmia.

Aquests potser han estat els sectors més afavorits per aquests anys peculiars, però darrera hi ha molts altres que ho han passat molt malament fins el punt que alguns no han tingut més remei que tancar les portes. Ha estat un any i mig molt dur per la majoria de la societat arreu del món, però en totes les partides algú ha de guanyar.