El problema “okupa”

Evidentment cap formació política es posa al davant per arreglar legislativament d’una vegada aquesta situació compromesa per moltes raons. Primer de tot perquè és un tema que aixeca molta polseguera facis el que facis i perquè segons per on vagis potser fàcilment titllat de classista, feixista i altres adjectius similars.

Clar en aquesta societat tot es deixa a les forces de seguretat que facin el que puguin per solucionar problemes quotidians. Quan la cosa es complica llavors s’ha d’anar a petar amb el jutge però clar aquest professional només pot aplicar la normativa vigent que no contempla aquest cas tal com l’entenem avui en dia com un alternativa viable per a moltes famílies.

La solució només la tenen els polítics que quan volen es mouen amb molta rapidesa però per segons quins problemes passen per alt per evitar una possible pèrdua de vots. La seva benzina, la seva energia són els vots que obtenen a cada cita electoral. A partir d’aquí van trampejant la situació per no perdre pistonada.

Posar tot el món de l’ocupació en un mateix sac és molt complicat perquè hi ha de tot en aquest món. Alguns ho fan per necessitat i altres simplement per vici. Alguns s’impliquen amb el seu entorn que els ha acollit i altres només són un problema per la seva conducta incívica que afecta a la vida de la comunitat. Entre els uns i els altres també hi ha els punts del mig que basculen entre la part bona i dolenta i costa més de classificar.

Evidentment nosaltres que som de tradició judeo cristiana estem acostumats a distingir el món entre bons i dolents, però això ja fa segles que en realitat  ho tenim superat. En aquest món de les immobiliàries ningú té el paper exclusiu de sant o de dimoni. Tots els papers de l’auca estan intercanviats i ben barrejats perquè tots tinguin una part de tot plegat sense que apareguin clars innocents o culpables.

Els bancs sempre han intentat treure el màxim benefici del seu treball jugant amb el mercat i els clients. La seva obra social només es per netejar la cara i perquè alguns puguin dormir tranquils per les seves obres de beneficència i suport social. D’aquí un poc temps només hi haurà comercials als bancs i t’hauràs d’entendre amb un caixer automàtic o amb una centraleta.

Alguns ajuntaments han anat burxant perquè aquestes entitats bancàries cedissin aquests habitatges perquè els consistoris en fes un ús social per als més desfavorits. En alguns llocs sembla que la cosa ha arribat a funcionar, però altres vegades la cosa ha quedat només en bones intencions. La majoria dels bancs no es preocupen per aquests pisos ocupats perquè saben que si treuen l’actual en vindrà un altre que potser encara serà pitjor, per tant no es molesten en foragitar aquests inquilins accidentals. La solució podria ser que aquests pisos estesin gestionats per una entitat pública encara que fossin propietat del banc. A partir d’aquí es podria donar un ús més racional i amb un treball social més important que realment arribés als més necessitats.

Evidentment que la Constitució Espanyola garanteix habitatge per a tothom, però avui en dia no té recursos per assolir aquest dret universal als qui estan per aquestes contrades. Hi ha moltes coses en la legislació actual que estan obsoletes fa anys. Les persones han de menjar i dormir i si no poden accedir a uns recursos econòmics lícits per assolir aquesta fita han de buscar altres camins per arribar-hi. Aquests poden ser més o menys acceptables, però un parell cops al dia una persona ha de menjar i beure. En aquest llac normatiu és on algunes persones busquen resposta a moltes necessitats perquè els camins oficials ja han quedat en desús per manca de recursos. Aquest és un dels móns que s’ha d’arreglar perquè amb tot això s’està generant massa punts de crispació social perquè uns estan pobres perquè volen afrontar totes les despeses i altres viuen a cos de rei amb martingales per evitar pagar cap tipus de subministrament i aconseguir uns pocs diners per compensar la  despesa de cada dia.