La nostra història km 0

Encara avui en dia a tots els llocs és molt més fàcil conèixer les gestes i projectes dels seus cabdills al llarg de la història que esbrinar el que feien els seus avantpassats, si aquests eren persones corrents que no havien tingut la fortuna de formar part d’una de les elits de la societat. En aquesta comarca tenim un grapat de joves aventurers que s’encarreguen de cercar les seves arrels, els seus orígens, esbrinar també, de pas, quins pocs mobles tenien en les cases dels seus avantpassats, buscar amors i algun desamor en els llibres de la rectoria. Persones que estan portant a terme una ingent feina de rastreig documental en diferents tipus d’arxius, documents familiars i anant a peu fins al lloc per conèixer de primera mà si encara queda alguna traça d’alguna gesta del passat que hagi arribat fins a nosaltres. La gran majoria d’ells no tenen cap suport econòmic de cap entitat pública o privada per portar a terme la seva tasca i esmercen moltes hores i també diners. Al llarg de la història sempre hi hagut persones que s’han dedicat a fer aquest treball ingent remenant papers grocs i ja darrerament podent consultar alguns documents a través de l’ordinador on line. Algun cop s’han vist publicats els seus fruits i molts altres cops malauradament han quedat oblidats en algun calaix.

En aquesta comarca del Baix Penedès que sempre hem tingut persones dedicades a aquesta feina d’historiadors quilòmetre 0 des de Jaume Ramon i Vidales, fins al jove Marc Casellas o Joan Latorre passant per molts altres com el gran Manel Bofarull, Benjamí Català, Salvador Arroyo, Pere Ferrando, Jaume Ruart, Josep Maria Inglés, Alfons Vidiella, Neus Oliveres, Josep Pou, Àngels Santacana, Joan Santacana, Jordi Ferran, Xavier Nin i tants altres que no em voldria deixar que des d’una vessant o altra han treballat per donar a conèixer aquesta part de la història que encara està amagada en algun plec de papers esgrogueïts o en algun arxiu perdut.

En aquesta comarca a causa de la gran immigració rebuda en les darreres dècades i què moltes localitats ens hem convertit en ciutats dormitoris tenim una clara pèrdua de la nostra identitat. Molts baixpenedesencs actuals tenen les seves arrels a molts quilòmetres de la comarca i aquest encara és el millor dels casos, perquè una part molt important només coneix aquest Penedès en la versió mínima perquè estan arrelats a una de les grans ciutats que envolten Barcelona i aquí poca cosa coneixen a banda del que necessiten pel dia a dia.

Per altra banda cada dia és més fàcil trobar baixpenedesencs en alguna part lluny dels seus orígens perquè tenim una comarca amb la taxa d’atur més alt de Catalunya i unes circumstàncies socials que no són les més optimistes per tirar endavant. Tot i aquesta nova versió més variada, però també descafeïnada de la nostra història que estem vivint ara, no podem oblidar aquestes arrels que configuren el nostre passat fins que molts es van apuntar al negoci del totxo sense tenir en compte les seves conseqüències.

Per fer front a aquesta necessitat de recuperar la nostra història més propera alguns ajuntaments com la Bisbal del Penedès ja fa anys que porten a terme una gran tasca amb la publicació anual com a mínim d’un llibre per repassar algunes de les vessants culturals d’aquest municipi des de les barraques de pedra seca, fins a la seva història, entitats edificis i molts altres que tenen la sort de formar part d’aquest corpus bisbalenc que amb el pas dels anys va agafant consistència i volum.

Altres localitats com Calafell tenia el premi Climent Rollant que fa uns anys va desaparèixer per art de màgia com altres cites literàries de la localitat dedicats a les nova pedrera de lletraferits i historiadors. Al Vendrell de tant en tant apareix algun llibre amb col·laboració d’altres entitats com l’Institut d’Estudis Penedesencs que després de la desaparició de Caixa Penedès està en hores baixes per la reducció de les seves aportacions econòmiques.

A partir d’aquí alguna cosa més puntual es va fent a Cunit i a altres localitats, però en general estem mancats d’algun finançament per donar una oportunitat perquè aquests joves segueixin la seva gran passió en benefici de tots. Evidentment hi ha propostes culturals que donen més vots però no tenen més transcendència, però en el fons invertir en aquests homenots baixpenedesencs tots hi sortim guanyant i ens permet entendre millor el futur.