Ets estranger/a i vols treballar?

En el cas del ciutadà/na de la Unió Europea, d'Estats membres de l'Acord sobre l'Espai Econòmic Europeu (Islàndia, Liechtenstein i Noruega) i Suïssa, pots accedir lliurement al mercat de treball espanyol, amb els mateixos drets que els nacionals.

Els estrangers poden estar tres mesos al país buscant ocupació o establint-te pel teu compte, passat aquest període, s’han d’inscriure al Registre Central d'Estrangers.

Per obtenir el certificat de registre, han d’esdevenir treballadors per compte aliè o per compte propi, cal disposar dels recursos econòmics suficients i per la seva família a banda de tenir una assegurança de malaltia amb cobertura completa. També ho poden fer els estudiants matriculats en un centre reconegut

També per als ciutadans de la Unió Europea existeix la xarxa EURES, el portal europeu de la mobilitat professional, proporciona recursos per la mobilitat laboral de les persones de països membres de la Unió Europea. Aquest servei ofereix un cercador de feines als diferents països de la UE, un espai pel currículum vitae i gestionar les candidatures. També ofereix informació sobre l'estil de vida i el mercat de treball,  oportunitats d'aprenentatge pels diferents països.

Existeix un programa de mobilitat "El teu primer treball Eures" dirigit a joves d'entre 18 i 35 anys que vulguin treballar, realitzar unes pràctiques o formar-se durant, com a mínim, 6 mesos.

Quin és l’accés al mercat laboral per a ciutadans no comunitaris, que no pertanyin a la Unió Europea? Per poder treballar han de tenir un visat de residència i treball.

Contractar agències especialitzades en la recerca de feina a l'estranger, aquestes empreses cobren per el servei de cercar-te feina (normalment com a cangur o au-pair, cambrer, ajudant de cuina...). Poden ser un bon mètode per facilitar-te els tràmits i estalviar-te temps, i, a més a més, acostumen a incloure també l'allotjament i la manutenció.

Cal tenir en consideració que la situació nacional d'ocupació permeti la contractació o que l'ocupador pugui acreditar la dificultat per cobrir aquest lloc de treball mitjançant un certificat del Servei Públic d'Ocupació. L'empresari ha d’estar inscrita en la Seguretat Social i al dia amb els pagaments a aquesta i a l'Agència Tributària, que garanteixi una activitat continuada al treballador. Aquest/a ha de tenir mitjans econòmics, materials i personals per al seu projecte, i el contracte de treball ha de respectar la normativa laboral vigent.

Les feines més buscades pels estrangers són, en el sector turístic com recepció, animació i serveis de tot tipus en hotels, càmpings, pubs, centres de vacances i creuers; cambrers en pubs, restaurants, hotels, clubs, etc. D’altres feines en el sector cultural i d’oci: recepció, animació i serveis en museus, galeries d’art, pistes d’esquí, parcs temàtics, etc.

Les feines d’au-pair per cuidar de nens i ajudar als pares en una família, les agrícoles i collita de fruites, suport en granges, feines de temporada i les feines mecàniques i en fàbriques.

El treballador no pot estar en situació irregular, no ha de tenir antecedents penals i gaudir de la titulació o qualificació professional exigida per exercir la professió l’estat espanyol.

La Llei Orgànica 4/2000, d’11 de gener, per contractar a un estranger amb permís de residència, sobre drets i llibertat dels estrangers a Espanya i la seva integració social, i més concretament, el Real Decret 557/2011, de 20 d’abril, pel que s’aprova el Reglament de desenvolupament d’aquesta Llei, preveuen diferents situacions en que un estranger pot regularitzar la seva situació a Espanya. Algunes vegades, aquesta regularització vindrà donada per un permís de residència i treball, algunes altres només amb un permís de residència i algunes altres tan sols amb només un permís d’estada.

La targeta d’identitat de l’estranger (TIE), és el document físic expedit per la comissaria de policia competent (brigada provincial d’estrangeria i fronteres) a la persona estrangera, després d’haver regularitzat la seva situació en territori espanyol, i que conté les seves dades d’identificació, la seva foto, número de NIE i el tipus d’autorització d’estada o residència a Espanya.

Per evitar que les persones sense autorització de treballar puguin ser contractades per persones jurídiques, o bé, per persones físiques com podria ser en l’àmbit del servei domèstic, a la part posterior del TIE  apareix la frase “NO AUTORIZA TRABAJAR”.

Per contractar a un estranger amb permís de residència, s’han de tenir en consideració les condicions del titular del permís d’estada o residència i depenent de la seva situació en algunes ocasions tampoc estarà autoritzat a treballar si no s’indica concretament a la targeta.

Hem de saber les característiques específiques dels professionals estrangers altament qualificats (Targeta blava UE), per l’ estranger no comunitari dels que es requereix una titulació superior, podran obtenir un permís de residència temporal i treball.

En els investigadors estrangers si volen realitzar una recerca, en el marc d'un conveni d'acolliment podran tenir la residència temporal i treball per a recerca i si volen desenvolupar una activitat no laboral de recerca han de demanar un visat d'estudis.

Per la contractació de treballadors no comunitaris en origen, els empresaris poden contractar a persones que no es trobin ni resideixin a país mitjançant ofertes genèriques d'ocupació. Es tenen en consideració els països amb els que Espanya hagi subscrit acords sobre regulació i ordenació de fluxos migratoris. En tot cas, l’empresari/a ha de presentar l'oferta d'ocupació a l'oficina d'estrangeria de la província a que pertanyi l’oferta laboral.

Es promouen les ofertes de feina de caràcter estable, les de caràcter temporal, els visats de cerca de feina també van adreçats a fills i nets d'espanyols, aquestes ofertes estaran limitades a certes ocupacions i àmbits geogràfics. El permís de residència temporal, es podrà ampliar si s'amplia el contracte de treball, es podran reagrupar els familiars quan s’hagi residit un any i el permís per fer-ho un any més.

En el cas de posseir la targeta blava, pels investigadors o els residents de llarga durada, en un altre estat membre de la Unió Europea, es poden reagrupar els familiars des del primer moment sempre que es tingui solvència econòmica.

Es poden consultar al portal d'immigració del Ministeri de Treball, Migracions i Seguretat Social on apareixen totes les normatives referents a l'accés al mercat de treball espanyol, com també tota la documentació i tràmits necessaris.

En la darrera sentència del Tribunal Suprem ha posat unes condicions pel permís de treball gairebé impossibles d’acomplir per a qualsevol jove. S’ha de tenir una oferta de feina a any i horari complert o tenir ingressos mensuals superiors als 537€, en la primera renovació, o de 2.148€ en la segona, sempre que no vinguin del treball ni de les ajudes socials. “Si no poden venir ni del treball ni de les ajudes socials, d’on es pretén que els joves treguin aquests recursos?”  Els joves en situació de vulnerabilitat, no viuen de rendes, aquesta sentència els marca un futur sense definir.

Ara, per obtenir o renovar una autorització de residència, l’Estat demana als joves tutelats que fan 18 anys que acreditin que disposen de recursos econòmics suficients per a la seva manutenció, o bé un contracte de treball a temps complet i d’un any sencer, condició igualment difícil.

La crisi sanitària i econòmica dificulta encara més la possibilitat d’aconseguir un contracte de treball d’un any per la majoria de joves catalans  i suposa impossible pels joves estrangers, que comencen a conèixer la nostra societat i no han completat els seus estudis.

Molts joves poden perdre la seva situació regular a causa de la llei del TS per tant no tindran cap opció per sortir-se’n, cal concedir una residència de llarga durada en arribar als 18 anys per la vinculació de molts joves amb la societat d’acollida, sabedors que a molts d’ells els han tutelat fins la majoria d’edat. Hem de pensar també en els joves reagrupats si el progenitor està en aquestes condicions.

Molts dels joves acaben al carrer, sense residència i sense feina, i amb el risc de ser expulsats en qualsevol moment. A més, les dades ens han de fer reflexionar, només el 10% dels menors estrangers tenen permís de treball a Catalunya, la meitat dels joves tutelats per la Generalitat segueixen sense tenir el permís de residència. En aquests moments, només la meitat dels joves estrangers tutelats, 2.284 dels 4.241 (53,8%), tenen el permís de residència.

"Són xavals de 18 anys amb la responsabilitat a l'esquena d'haver arribat a Espanya i de procurar un sosteniment a la família. No han vingut de vacances, sinó a enviar diners a la família. I tenen aquesta responsabilitat, que se'ls menja cada dia," Eneko Lecumberri és educador Social y Coordinador en EDUVIC SCCL.

Pensem-hi!, “si no pots volar, corre; si no pots córrer, camina; si no pots caminar, gateja; però facis el que facis, has de seguir endavant”, va dir Martin Luther King Jr.

Joan Rodríguez i Serra és educador social.