Mir Geribert, Princep d’Olèrdola, 1000 anys després

Olèrdola, la vella ciutat del Penedès històric: «format amb PINNETA, -ETOS, 'Castells roquers' (literalment 'penyalars'), segons es llegim a l’Onomàsticon del savi lingüística Joan Coromines.

Però què hi fa allà dalt, tota sola, Olèrdola, guardant sota les seves pedres mil·lenàries el tresor del Penedès? Sí, sí, un tresor guarda la mil·lenària ciutat que els actuals habitants del territori semblen haver oblidat. Perquè la vetusta i immemorial ciutat va existir, i per molts anys constituí la població més gran d’aquest territori. Des d’allà dalt els habitants més antics d’aquest país de penyes, el Penedès, albiraven la mar pels colls que portaven als ports de Sitges i Darró, i contemplaven la plana darrera seu per on passava el vell camí d’Hèrcules que per Orient menava a Roma i per Occident als mirífics horts de les Hespèrides. La vellíssima calma que senyoreja la serralada litoral, va veure establir-s’hi els primers prehistòrics pobladors, homes que vivien encara de la caça i els fruits del bosc i van habitar les esplugues de la Vall. A aquests van succeir-los agricultors que ja van deixar escrit com s’autoanomenaven, ibers, que els invasors romans van conèixer-los com cossetans. Aquests cossetans van alçar les primeres pedres de l’enlairada ciutat, la muralla, que romà conclogué fent alçar els ciclopis blocs que avui ens admiren.

Després d’ells van poblar-la els homes de l’edat mitjana, i també els invasors de l’islam, que convisqueren amb aquells hispanoromans que no fugiren de la invasió. I després encara va fer-la tornar a repoblar, després de la ràtzia d’Almansor, Borrell, l’arcaic comte de Barcelona. I altre cop Olèrdola va tornar a ser la ciutat més avançada de la frontera amb l’islam. I s’hi alçaren cases i tallers per a pagesos artesans i comerciants que van deixar els seus fonaments.

En aquesta ciutat de l’any mil hi senyorejà un noble, Mir Geribert, que pretengué erigir el territori en un altre comtat de la Marca Hispànica. Havent dividit Berenguer Ramon I els comtats entre els seus fills, el que havia de ser un nou comtat del Penedès o d’Olèrdola, correspongué al més jovent, Sanç. Però al futur comte, Ramon Berenguer I, tenia altres plans. Plans que no anaven gens bé als senyors que s’havien establer a la terra de frontera que era el Penedès. Entre ells destacava Mir Geribert, els plans del qual van portar-lo a revelar-se declarant-se Princep d’Olèrdola, que volia dir senyor d’un Penedès deslligat del comtat de Barcelona. El Pla no va tenir èxit, però la vella ciutat, avui encara mal coneguda i poc excavada, segueix allà dalt, contemplant la “seva” terra de Penyes, el Penedès, esperant ser rescatada, en la memòria.