Crida pel planeta, la salut i la vida

L’anunci de la paralització del projecte d’ampliació de l’aeroport del Prat ha estat fruit de la pressió social d’una ciutadania cada vegada més conscient que en el compromís amb la lluita contra l’emergència climàtica ens hi va la vida. És evident que la qüestió de fons no era només salvar l’espai natural de la Ricarda, o la zona agrícola de l’entorn de l’aeroport, sinó que aquests són exemples concrets i locals que cal emmarcar en un canvi de model socioeconòmic molt més ampli. Defensar el territori és la nostra manera de defensar el planeta.

L’ampliació d’infraestructures aeroportuàries i el creixement de l’aviació era incompatible amb els compromisos climàtics i posava en risc la sobirania hídrica, alimentària i la protecció de la biodiversitat. Suposava un exemple paradigmàtic d’operació especulativa en contra de l’interès general i segueix el mateix patró negacionista que també observem en altres projectes a la nostra comarca. La fal·làcia del creixement econòmic il·limitat serveix d’excusa per perpetuar un model depredador del territori, executat pels governs locals i beneït per la pròpia Generalitat.

Tenim molts exemples de l’expansió urbanística desorbitada: a Vilanova i la Geltrú, l’Eixample Nord; a Sitges, la Plana i Sta. Bàrbara; a Ribes l’Autòdrom de Terramar, a Cunit, la Plana del Castell i sector Sud; a Cubelles, els terrenys lliures de la Tèrmica.

La declaració de l’emergència climàtica per part dels ajuntaments ha caigut en sac sense fons. S’han aprovat plans cosmètics (PAESC) i no s’han pres decisions ni d’adaptació ni de mitigació. Tot al contrari, s’aproven noves activitats extractives (Padruell), es promouen requalificacions urbanes de sòl amb valor natural, i es volen imposar nous usos industrials en sòl de valor agrícola (Caves Jaume Serra), mentre es segueixen posposant solucions a conflictes urbanístics i de salut pública (Componentes).

Fins i tot buscant solucions, l’administració no fa més que perpetuar el model anterior, com és el cas de la producció d’energies renovables, que pretén implementar-se a costa el territori (nou projecte MAT), enlloc de canviar de model en favor l’autoconsum.

Malgrat alguns avenços en la renaturalització de les platges urbanes que ha permès l’augment de la diversitat vegetal i faunística (l’ èxit reproductiu del corriol camanegre o l’establiment de colònies de gavina corsa són alguns exemples), altres mesures imprescindibles per protegir el patrimoni natural queden postergades. La protecció dels arbres, la conservació i expansió dels espais naturals, el manteniment dels Colls i Miralpeix, els abocadors incontrolats a les zones periurbanes, la manca de vies interurbanes caminables i ciclables i la promoció del transport sostenible, entre altres qüestions, no són prioritats per als governs locals. Malgrat algunes declaracions grandiloqüents d’emergència climàtica, les accions locals contra el canvi climàtic no són considerades prioritàries en cap dels municipis de la comarca.

Exigim que les inversions es facin en funció de l’interès general, que es trenqui amb unes polítiques al servei de les elits, que només generen destrucció i precarietat, i que es treballi intensament per un canvi radical en el model socioeconòmic que ens prepari per fer front a les circumstàncies que l’antic model (el del totxo, el turisme i el motor) ha provocat. Existeixen alternatives i ara més que mai, cal sortir al carrer a exigir-les.

Per tot això, des del Garraf, les entitats socials i ambientalistes ens sumem a les mobilitzacions del 18 i 19 de setembre:

CRIDA PEL PLANETA, LA SALUT I LA VIDA
#MenysAvionsMésVida #NiUnPamMésDeTerra

COORDINADORA D’ENTITATS PEL CLIMA GARRAF
 

APMA Agrupació per la Protecció del Medi Ambient Garraf, ARBA Litoral, ADS Assemblea pels Drets Socials, Associació Alytes, Biodiversitat Sitges, Ecol3VNG, Fundació ENT, Garraf Coopera, La Casa Blava, La Foixarda, La Frontissa, La Vinagreta, Plataforma Defensem l’Ortoll, Plataforma pels camins escolars VNG, Plataforma Verda de l’Autòdrom.
 

Per la protecció de la biodiversitat. Per la defensa del territori.
Pel valor de la pagesia.
Per un model turístic i de consum responsable.
Per trencar amb la lògica consumista i depredadora de recursos. Per la solidaritat entre pobles.
Per la dignitat de les persones.
Per un model de societat centrat en la vida i en les persones, que no sigui depredador, patriarcal i excloent. Per un disseny urbà amb perspectiva feminista.
Per un transport públic urbà i interurbà sostenible i segur per a persones grans i petites.
Per un canvi de model econòmic des de i per a les persones, que promogui la producció local, el reciclatge i la resiliència.