No és un problema de 15 euros

Són coses que acostumen a passar i sinó fos així també seria també preocupant.

El problema greu jo crec que no són aquests 15 euros perquè a la fi i el cap per una persona i per un treballador 3 duros en euros més al mes tampoc no suposen cap crisis financera. Els uns perquè amb un parell o tres d’esmorzars menys a fora ho té superat i a l’altre perquè dins un còmput global d’empresa la cosa té una importància minsa.

El tema no són aquests diners si tota la resta funcionés amb certa correcció. El problema és que hi ha molt males praxis en aquest món laboral. Hi ha empreses que aprofiten aquests joves becaris per ocupar llocs estructurals dins el seu organigrama. Quan un acaba n’entra un altre per exercir la seva tasca i així anar encadenant. Aquests professionals no cobraran ni cinc. Si tenen sort potser aprendran alguna cosa i sinó doncs a gaudir de l’ambient laboral i poca cosa més. Aquesta baula és clau en l’aprenentatge humà, però hi ha llocs on s’han distorsionat fins assolir una greu perversió que és aquest aprenent amb tasques claus dins el sistema. 

Després tenim molts altres formats perquè en el fons el paper ho aguanta tot. Alguns tenen contractes de 4 hores diàries i en fan 8 o més cada dia. Això és un dels clàssics que podem trobar fàcilment per les nostres contrades. També hi ha els qui tenen un contracte de 8 hores setmanals i cada dia en fan 12 o més de manera sistemàtica sense que sigui una excepció de la regla i d’una manera continuada. Llavors tenim el format sense dies de descans. Persones que treballen diàriament un mes o dos sense cap dia festiu en la seva setmana i que tampoc ho veuen recompensat al final de la contractació.

Cada dia hi ha més empreses que ja no paguen pagues dobles i aquestes queden prorratejades dins el càlcul mensual. Sóc dels partidaris de les pagues dobles perquè així durant dos mesos l’any tens aquest coixí que et permet fer front a altres despeses extres que ha anat sorgint en el transcurs del temps. Un cop de mà que si el tens repartit durant els 12 mesos de l’any es dissolt més ràpid que el sucre dins un tallat.

Aquesta és la realitat del nostre mercat laboral. Llavors tenim una altra vessant molt important que són els qui et fan un contracte mercantil. Això d’assalariat per alguns és una utopia que no va amb la filosofia de l’empresa. És millor que cadascú és busqui la vida per ell mateix.

Actualment hi ha moltes més coses que 15 euros més al mes, però no es volen tractar perquè per desgràcia de la societat són comportaments que malauradament s’estan normalitzant dins el nostre teixit empresarial. Això és un greu problema per tots nosaltres, perquè de mica en mica estem perdent qualitat laboral i la nostra societat deixar enrere nivells que ja s’havien assolit.

El salari mínim hauria de pujar segons un seguit d’elements fonamentals com la benzina, la llum, el lloguer, llavors veuríem com el que tenim és irrisori.