Moments poètics

Es tracta d’un conjunt de trenta-set poemes, d’extensió diversa i tots escrits en versos lliures, distribuïts en quatre grans apartats, potser escrits en moments diferents, com apunta la datació que la mateixa autora inclou al final de l’epíleg, d’allò més aclaridor, cal dir-ho, sobretot pel que fa a la polisèmia (augmentada pels usos metafòrics que en fa l’autora i n’ha fet la poesia al llarg dels segles) de dos mots claus en el poemari, que alhora n’uneixen les diverses parts: estrella i llum. El primer apartat, titulat “L’any de l’estrella”, dona títol a tot el volum i està format per dotze poemes i tres il·lustracions en què les estrelles, reals o no, hi tenen un paper important i hi esdevenen símbols de vida, de mort, de país...

Al segon apartat, “Temps que va ser”, també hi trobem una dotzena de poemes, i dues il·lustracions, que gosaria qualificar d’íntims, escrits a partir de moments-records familiars que transcendeixen perquè tothom se’ls pot fer seus ja que són una mostra claríssima d’humanitat.

El tercer apartat, “Poemes que no hauria volgut escriure”, el formen quatre poemes, i una il·lustració, que podríem qualificar de circumstàncies, si més no en relació a la resta, si no fos que, com ens recorda Oriol Pi de Cabanyes al pròleg i fent servir paraules de Goethe, “Tots els poemes són poemes de circumstàncies.” (p. 12), ja que ens parlen del dolor, del dol, de les víctimes d’injustícies flagrants... Uns poemes que, com indica molt clarament el títol, l’autora mai no hauria volgut haver d’escriure i que s’allunyen molt, com he apuntat, de la lluminositat, de la vitalitat, del goig que trobem en la majoria dels altres poemes.

El quart apartat, “Càntic o oració”, té nou poemes i tres il·lustracions, que tenen en comú un alt grau de transcendència, de simbolisme, potser de misticisme i tot, presents tant en els temes com en el llenguatge, molt més metafòric i en algun moment hermètic i tot. Val la pena destacar, tot i que ja m’hi he referit d’escallimpada, que el volum també inclou tres textos molt útils per comprendre els poemes més a fons: el pròleg d’Oriol Pi de Cabanyes, titulat amb molt d’encert “Una arriscada poesia de la innocència”, que apunta les grans línies de la poesia de Teresa Costa-Gramunt; l’epíleg de la mateixa autora, titulat, també molt encertadament, “Llum que desperta” i que ens eixampla o aclareix lectures que haguéssim pogut fer d’alguns dels termes fonamentals dels poemes; i unes “Endreces”, amb els noms dels destinataris o inspiradors d’alguns dels poemes, majoritàriament familiars.

No vull acabar aquestes ratlles sense esmentar els epígrafs que obren cadascuna de les parts i fins i tot algun poema solt, ja que són triats amb el rigor i complicitat amb els textos a què ja ens té acostumats la Teresa. Com he dit, un llibre rodo, malgrat la diversitat que trobem en les seves parts, unides per aquestes estrelles i aquestes llums que tan necessàries se’ns fan a la vida.

Pere Martí i Bertran

Títol: L’any de l’estrella
Autora: Teresa Costa-Gramunt
Il·lustradora: Adelaida Murillo
Editorial: Trípode
Col·lecció: “Poesia”
Lloc i any d’edició: Barcelona, 2021
Nombre de pàg.: 75